Diumenge 22è Ordinari, 25 d’agost de 2011
Reflexió: “Ens cal una mirada com la de Crist”
1.- Una alternativa ineludible
Avui se’ns presenta una alternativa ineludible: Seguir els criteris del món o els criteris de l’evangeli.
Jesús va parlar, en el Sermó de la Muntanya, del camí ample i de la senda estreta: En les lectures d’avui tenim aquestes expressions:
«No us emmotlleu al món present» , Sant Pau
«Tu, Pere, penses com els homes i no com Déu», Jesús a l’Evangeli. Pere ja s¡oblidat de deixar-se guiar per la llum que ve de dalt.
Això és de candent actualitat en cada instant, però sobretot ho és en el tema del sacrifici, del sofriment, de la creu, és a dir, en tot el que no va d’acord amb la nostra inclinació natural ni amb la mentalitat i costums del món present.
2.- El camí de Jesús
Quan Jesús presenta el pla del Pare sobre la seva pròpia vida – molts patiments i mort en creu -, Pere es rebel•la i es posa a increpar a Jesús, s’escandalitza de la manera com Déu actua, i es posa a dir que això no pot ser .
És que no és també aquesta la nostra postura moltes vegades quan la creu es presenta en la nostra vida?
Però fixem-nos en la resposta de Jesús a Pere: «Aparta’t d’aquí, Satanàs!». L’expressió és tremendament dura. «Satanàs». I per què? – Perquè pensa com els homes i no com Déu.
«Si algú vol venir amb mi que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.
De què li serveix a un home guanyar el món sencer, si malmet la seva vida?».
3.- El camí del cristià
Doncs bé, també nosaltres hem d’aprendre a veure la creu, les nostres creus de cada dia: dolors, treballs, malalties, problemes, dificultats… -com les veu Déu, amb els ulls de Déu. D’aquesta manera no ens rebel•lem contra Déu ni contra els seus plans. La contemplació de la creu amb ulls de fe no és terrible.
– D’una banda, de creus en tenim tothom, ho vulgui o no, sigui cristià o no
– Però el cristià la veu de manera diferent, per això la pot portar amb pau i serenitat, més encara, amb gran profit. . Ens costa d’entendre que el sofriment ens pugui ajudar a madurar i pugui tenir un sentit positiu. Quan en el catecisme se’ns parla de la senyal del cristià, ens diu que és la santa creu.
Qui s’ha deixat seduir pel Senyor -com deia la primera lectura- i en el seu cor porta sembrat l’amor de Déu, no veu la creu com una maledicció. La creu ens fa més semblants a Jesús, ens ajuda a créixer en virtut, a assolir la vida eterna i a ser corredemptors amb Crist. “I m’acompanyi”. Ens ha de donar esperança que el camí no el farem mai sols, sinó en companyia de Jesús.
Sant Pau a al segona lectura ens diu unes paraules que poden animar-nos a deixar la nostra manera de pensar i assimilar la manera de pensar de Jesús. Transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer la voluntat de Déu: reconèixer allò que es bo, agradable a Déu i perfecte.
D’això es tracta de discernir el que és voluntat de Déu, el que li agrada, el perfecte.
No podem canviar el programa de Jesús:
4.- Pregària: Demanem a Jesús ara aquest canvi de mentalitat, perquè després pugui esdevenir un canvi de vida.
Invocació: Tot jo tinc set de Vós, Senyor, Déu meu. (Salm responsorial)
"Perdre el món per a guanyar-te a tu"
