L’exposició Art + Fe de la Fundació Pons a Madrid ofereix obres d’artistes cristians contemporanis de tots els continents amb un fort contingut cristià. Es proposen que l’art sigui vehicle cap a la fe. Inscrita dins dels actes de la Jornada Mundial de la Joventut, com una de les millors ofertes culturals
"Lo rupturista i lo profund no estan renyits -diuen els organitzadors-. Tampoc ho està l’art contemporani i la fe". Ho posen en relleu les 36 obres (instal•lacions, performances, quadres, fotografies) de l’exposició Art + Fe, procedents dels cinc continents (Estats Units, Japó, Holanda, Libèria o Filipines.
És la primera vegada a Europa que s’organitza una exposició internacional amb artistes avantguardistes i compromesos amb la seva fe cristiana ja sigui catòlica, ortodoxa o protestant. La mostra compta amb la col•laboració del National Museum of Catholic Art de Washington DC, on l’exposició es traslladarà després de la JMJ.
Maria Tarruella, comissària de l’exposició ha destacat que "el sentit religiós no és una cosa d’ahir, sinó inherent a l’ésser humà, que s’expressa a través dels llenguatges artístics de cada època. L’exposició pretén mostrar un art que construeix, que és esperançador. Les obres seleccionades van des del més conceptual a altres amb un punt de referència més clàssic".
Aquest és el cas de l’obra de l’holandès William Zijlstra que, en la seva obra Agnus Dei, fa una reinterpretació de l’obra homònima de Zurbarán. Aquesta vegada el be és immolat en un altar modern, fet amb diaris amb la notícia "L’home és capaç de qualsevol horror", un article sobre l’Holocaust. El inexplicable des del punt de vista humà, com la crucifixió de Crist o el patiment del segle XX, té sentit a la llum de la fe.
Déu i l’home no han de ser llunyans. Així ho pensen molts d’aquests artistes, com el castellonenc Alejandro Mañas que utilitza tres ampolles de Coca Cola esmaltades per parlar de santa Teresa, sant Joan de la Creu i sant Sebastià. Aparentment semblants, aquestes ampolles són com nosaltres: "La nostra forma exterior és sempre la mateixa però depenent de com visquem en el nostre interior, vestim l’exterior", explica l’artista.
"Cada gest quotidià té un significat més profund que transcendeix el seu costat més funcional", diu David López de la seva obra Nowa Huta, on es veu la silueta de Crist crucificat amb imatges quotidianes en el seu interior.
El participatiu també té cabuda en aquesta exposició. L’obra Les llàgrimes de Maria Magdalena, de la sevillana Adriana Torres de Silva, una instal.lació realitzada amb cabell que penja sobre una pintura coberta d’aigua, i que convida el visitant a descobrir-la retirant els cabells al mateix temps que fa olor el perfum que està vessat en l’aigua.
Una altra d’elles és la instal•lació realitzada pel filipí Jason Dy, artista i sacerdot jesuïta, l’obra està formada per ampolles de vidre amb records d’éssers estimats difunts (In loving memory) Els visitants que ho desitgin podran omplir les ampolles amb un record per als seus éssers estimats absents, com si d’una carta a ells i a Déu es tractés.
Bellesa des de la presó
Totes aquestes obres surten de la creativitat d’artistes moltes vegades marcats per experiències molt fortes de descobriment de la fe. És el cas d’Eugene Perry, africà empresonat per robatori: en la seva situació de pres, descobreix l’amor de Déu i troba la inspiració per a la seva obra Amor protector, feta amb metall reciclat. Ara és un cotitzat artista als Estats Units.
A les presons llueix també l’obra de Sarai Aser, artista xilena establerta a Rotterdam. La seva obra Virginitat pretén mostrar el missatge que ofereix a les dones de les presons amb les que tracta: l’oportunitat de recomençar davant situacions de marcat sofriment per la prostitució, o altres motius relacionats amb la sexualitat.
Lloc: Fundación Pons
Adreça: C/Serrano, 138, Madrid. España
Dies: Del el 9 al el 26 de agosto de 2011
L’entrada és gratuïta
"És possible parlar sobre bellesa amb l’art actual". Entrevista a David López
Un dels artistes que participen en l’exposició Art i fe és David López (València, 1972). Assessor de l’Institut Cultural Cervantes de París, ha exposat fins ara a València, Madrid, París i Nova York, i és un dels pintors reconegut del nostre país. Entén que l’art té tres nivells: l’artista tradueix la bellesa que admira en formes i colors; li dóna un contingut que estableixi una comunicació i, en tercer lloc, hi ha una relació espiritual amb lo diví, lo qual no s’ha de confondre amb l’art. En aquest sentit la seva obra procura una relació dialogal del cristianisme l’art actual.
Així ho expressa en l’entrevista que li fa Inma Álvarez (ZENIT 28 juliol 2011) on també reflexiona àmpliament sobre el concepte de bellesa en l’art i la necessitat que l’artista cristià estableixi ponts de connexió entre l’obra d’art i la fe.
