Patxi Velasco Fano va néixer a Oviedo el 1973, des dels 17 anys viu a Màlaga. Casat amb Susana té dos fills, Judith i Javi. Estudià magisteri i psicologia. És profesor d’educació especial i cap d’estudis en una escola d’un barri conflictiu de Màlaga. Pertany a la comunitat “María de Nazaret”, de la Parroquia de Santa María de la Amargura. A més de catequista també fa voluntariat de Càritas.
S’expressa a través dels seus dibuixos que, setmanalment surten publicats al butlletí “Diócesis” i a la plana web de la Diòcesi de Màlaga (www.diocesismalaga.es). També fa moltes altres col•laboracions. Viu la seva faceta de dibuixant com una vocació i un servei. Servei que ell també fa als més necessitats.
L’homilia del nostre rector Mn. Joan Mora que setmanalment publiquem a la plana web de la nostra parroquia s’il•lustra amb un d’aquests dibuixos singulars, senzills i profunds, que Fano fa al servei de l’evangeli. Tot seguit transcrivim l’entrevista que li ha fet Rosa María Jané Chueca per Catalunya Cristiana, setmanari amb el que col•laborarà properament. Per a donar a conèixer la seva activiutat testimonila i com a signe d’agraiment.
PATXI VELASCO FANO, PROFESSOR, CATEQUISTA I DIBUIXANT
«Parlar de I’evangeli és parlar d’Amor»
Tendres, senzills, alegres, vitals, positius… així són els dibuixos de Patxi Velasco Fano, que, d’aquesta manera, intenta transmetre el missatge de la Bona Nova. I també són dibuixos que respiren i contagien bon humor, fins al punt d’autoretratar-se ell mateix amb alguns dels elements que apareixen en les seves il•lustracions: els cors i els somriures. A partir d’octubre, trobareu els dibuixos de «Fano» en el suplement de formació bíblica, litúrgica i catequètica CatCristRecursos.
Per què va començar a il•lustrar la Paraula de Déu?
Al col•legi on treballo, en un barri marginal de Màlaqa anomenat Los Asperones, vaig començar donant classes de Religió i catequesi de Comunió. Els llibres de text i de catequesi no servien per a aquest tipus d’alumnat i per a les seves famílies, la majoria analfabetes i de cultura gitana. Els dibuixos em servien per presentar l’Evangeli i fer-lo més propera la gent senzilla amb la qual convisc i amb ‘els quals em sento germà. També a la parròquia vaig començar a dibuixar cartells, materials per als campaments, etc, El meu rector em va proposar col•laborar amb la revista Diócesis, on setmanalment dibuixo l’Evangeli dels diumenges.
Com definiria els seus dibuixos?
Són dibuixos senzills que pretenen transmetre alguna cosa profunda.
Quins elements es troben sempre presents a les seves il•lustracions?
Els pedaços: als pobres se’ls anuncia la «bona notícia». Déu es fa pobre amb els empobrits; els somriures: l’alegria més gran és viure en l’Evangeli. Un amic diu que pinto molts cors, però és que parlar de l’Evangeli és parlar d’Amor, i el cor és el símbol amb el qual el representem,.així que ja esta bé que n’hi hagi molts. Vull transmetre el missatge de l’Evangeli que va anunciar Jesús i que continua anunciant en el nostre temps. Jesús va parlar i ens continua parlant.
Per que agraden tant els dibuixos de Fano?
El que agrada és el missatge, que és el de l’Evangeli. Els dibuixos només són un instrument. Agraden molt perquè són senzills i el llenguatge de la imatge és universal, i la gent els fa servir com a recurs per a les seves catequesis i treballs pastorals.
Quin valor té el dibuix com a element catequètic?
Vivim en el món de la imatge,els ordinadors, la televisió; és la base de la nostra comunicació. L’Església j ho sap des de fa temps i per això feia servir els vitralls, les icones… Jesús s’apropava als senzills a través de les paràboles, que són escenes, imatges(el tresor amagat, la perla, la font . d’aigua). La imatge és una cosa concreta que ens pot introduir en una realitat molt més profunda i invisible.
Pesa la responsabilitat de posar imatge a la Paraula de Déu?
Sí, perquè sóc conscient que la grandesa de Déu és inabastable i no es pot reflectir en un dibuix, en un llibre o en una cançó… Però d’un granet de mostassa en mans del Senyor, EII en fa meravelles.
D’on treu la inspiració?
De la pregària. M’agrada pregar llegint l’Evangeli, sentint ‘ música cristiana, intentant tenir una actitud contemplativa en tot el que faig. També el fet de viure en comunitat amb els meus germans de la Comunitat María de Natzaret, a la parròquia de Santa Maria de l’Amargor de Màlaga, m’ajuda a bastir projectes que anuncien l’Evangeli e es posen al servei deis més pobres.
Dibuixar és una vocació o un servei?
És un servei que neix de la meva vocació cristiana i que intento viure com a espòs, pare, mestre i, també, dibuixant.
Imagino que rep molts comentaris de la gent sobre els seus dibuixos… que li diuen?
Molts catequistes i professors de Religió de diversos països fan comentaris en pagines d’internet on estan penjats corn a recursos. Expliquen l’ús que en fan i agraeixen el material que hi ha a la xarxa, Altres sol·liciten permís per al seu us, fins i tot quan s’informa que són gratuïts
Rosa María Jané Chueca (Catalunya Cristiana, 14.08.2011)
- Entrevista a Fano al web "21, el espacio crtistiano de hoy"
- Entrevista a Fano al programa "Testigos hoy", del Canal Sur noticias (7:34′)
- Diòcesi de Màlaga
Autoretrat de Patxi Fano
