L’ermita de Butsènit va acollir la segona trobada mariana organitzada per l’Arxiprestat Seu Vella el darrer diumenge de maig, mes dedicat a la Mare de Déu. Situada a la partida de Butsènit, a la riba dreta del riu Segre, a uns quatre quilòmetres de Lleida, els seus orígens estan estretament relacionats amb la conquesta feudal de Lleida (1149) i amb les donacions que reberen els cavallers que hi col•laboraren.
La troballa d’una imatge de la Mare de Déu, advocada de les malalties de la vista, propicià la construcció d’una ermita per a donar-li culte. L’actual és del segle XV i reconstruïda el segle XVIII. Juntament amb l’ermita de Grenyana era un lloc privilegiat d’esbarjo de la gent de Lleida. Els respectius aplecs celebrats els diumenge anterior i posterior del 8 de setembre, festa de la Nativitat de la Mare de Déu, venen a representar l’acomiadament oficial de l’estiu.
Aquestes foren algunes de les ben documentades explicacions amb que Mn. Lluis Sallán va situar l’advocació mariana de l’indret i la seva vinculació amb Santa Maria l’Antiga –a la Seu Vella- i la de la Mare de Déu de Grenyana. Fou després de la benvinguda que molt amablement va dispensar Mn. Manel Mercadé, rector de l’ermita i bon amfitrió, a tots els assistents arribats puntualment en autocar o en cotxes particulars a la trobada. També va arribar la imatge de la Mare de Déu del Carme per a presidir la romeria des de la font fins a l’interior de l’ermita. Un trajecte breu recorregut amb gran intensitat tot resant un misteri de goig.
Novament a l’interior de l’ermita Mn. Sallán va fer una reflexió sobre el silenci de Maria, un silenci profund i actiu amb el que procurava interioritzar tot allò que li passava. Una projecció audiovisual va acompanyar el silenci contemplatiu dels assistents per ajudar a viure de la manera que Déu vol, que va anar seguida de la pregària del Magnificat. “Maria va fer meravelles al dir si a la vida, i la va viure de manera excepcional en fer grans les coses petites; enderroca l’orgull amb la força de l’amor. Al visitar la seva cosina Isabel ens ensenya a fer-nos disponibles per al servei. Per això Maria ha esdevingut Mare de tots els cristians, Mare de l’Església.”
Mn. Antoni Porta, arxiprest, va explicar més detalladament aquesta triple realitat: Maria, Mare de Jesús, Mare dels creients i Mare de l’Església. “Déu va voler fer una dona perfecta per a constituir en ella una pre-església, una església anticipada, que serà l’origen i el model de l’Església universal. Com a Mare del Fill de Déu, el primogènit, Maria és Mare de tota la humanitat. De la virginitat de Maria, de la seva fidelitat incondicional a Déu, brolla la seva maternitat espiritual de l’Església, que dóna llum als seus fidels. Maria ajuda a la humanitat a incorporar-se al Cos de Crist”.
Després, un representant de cada parròquia de l’arxiprestat va fer una pregària en nom de la comunitat. Algunes parròquies també van ofrenar aliments. L’acte marià va anar acompanyat per diversos cants, i va finalitzar amb la interpretació dels Goigs i la veneració a la Mare de Déu de Butsènit. Es tracta una petita talla (22’5 m) d’alabastre prolicromat (segle XVIII) situada en el cambril, totalment decorat –a l’igual que el presbiteri- amb pintures murals de Víctor P. Pallarés, que representen diverses al•legories de la protecció de la Mare de Déu.
La trobada es va completar amb un berenar molt assortit per les aportacions d’alguns feligresos. Amb un toc d’humor Mn. Manel va demanar “un aplaudiment pels qui han portat el berenar” i, després, “un altre aplaudiment pels que només han portat la gana!”
Poc després ens acomiadàvem tots a l’ampli porxo de l’ermita i mirador de l’Horta de Lleida amb el bon regust d’una tarda d’oració i alegre convivència arxiprestal al voltant de la Mare de Déu, la Mare de tots.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
