La diada viscuda el 2 d’abril quedarà gravada per sempre en el record dels qui vam tenir el goig de compartir el viatge a Zaragoza: nens i nenes de catequesi amb els seus pares i familiars, el grup de confirmació, mossens i catequistes de la parròquia del Carme.
La proposta havia sorgit d’un grup de pares que en una reunió de catequesi d’infants van expressar el desig d’anar a Zaragoza a passar el seu fill “pel mantell de la Mare de Déu del Pilar”. A partir d’aquesta iniciativa tan bonica l’excursió-pelegrinatge es va obrir també al grup de joves de confirmació.
En arribar a la capital aragonesa ens vam adreçar a l’església de San Miguel de los Navarros, on vam celebrar la Missa, presidida per Mn. Joan i concelebrada per Mn. Santiago, que ens prepararia per a centrar l’objectiu de la jornada: contemplar la Mare de Déu com a model per a la nostra vida i demanar-li protecció per als nostres infants i, també, per a tots els qui els acompanyàvem, i els que només hi podien ser amb el sentiment.
Hem d’agrair als sacerdots d’aquesta parròquia, Mn. Fernando Aguerri i Mn. Paco l’acolliment dispensat, i al nostre amic Francisco Fernández de Heredia per haver-nos-hi posat en contacte. Aquí ens van presentar el Sr. Enrique, professor d’Història de l’Art, que molt amablement va explicar-nos la història i l’obra artística d’aquest temple mudèjar reformat a l’estil barroc, especialment el retaule major de fusta policromada de Damià Forment, l’escultor més representatiu del renaixement aragonès, el frontal de l’altar i la capella de sant Joaquim i santa Anna, els pares de la Mare de Déu.
A continuació, va guiar-nos per la ciutat fins a la basílica del Pilar. Pel camí vam resseguir els carrers de la jueria antiga i moderna, amb alguna de les joies de la tradicional arquitectura de l’estil mudèjar aragonès -de maó decorat amb motius geomètrics- que és patrimoni de la humanitat. Després de visitar l’església jesuítica del San Carlos, ens vam endinsar per l’arc i casa del Dean i la Parroquieta fins al fòrum de la Caesaraugusta romana, lloc d’emplaçament de la mesquita major de Saraqusta. Aquí s’enlaira la catedral de San Salvador, la Seo, monumental, magnífica després de la intensa restauració que li ha retornat el seu esplendor tradicional, i que permet contemplar la profusa i elegant conjugació d’obres i estils de tots els temps.
Gràcies a la deferència del canonge Jesús Domínguez, vam poder visitar gratuïtament el seu interior. Un dels centres d’interès va ser l’impressionant retaule, una talla d’alabastre policromat de Pere Johan i Hans Piet d’Anso, dedicat a Sant Salvador, amb escenes de l’Epifania, la Transfiguració i l’Ascensió del Senyor -impossible de percebre la immensa riquesa dels seus detalls-, amb els reliquiaris de San Lorenzo, San Valero y San Vicente a la predel•la; el cimbori i les voltes; la capella sepulcral de l’arquebisbe Hernando de Aragón, dedicada a Sant Bernat de Claravall, i la capella dels arcàngels Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael.
El nostre recorregut va culminar a la basílica del Pilar, la concatedral, el primer temple marià de la cristiandat construït després de l’aparició en vida de la Mare de Déu a l’apòstol Sant Jaume (2 de gener de l’any 40), per animar-lo a perseverar en la seva missió evangelitzadora d’Hispània. La capella inicial -on es conservava la columna de jaspi que donava testimoni de l’aparició- va donar lloc al temple actual, que es va fer a finals del segle XVII, seguint els cànons de l’estil barroc i de l’arquitectura tradicional en totxo policromat. Posteriorment s’ha anat perfilant la seva peculiar fesomia amb la construcció de cúpules i torres laterals.
Aquí ens vam acomiadar del Sr. Enrique. La seva explicació erudita, amena, pausada i atenta a qualsevol inquietud plantejada va il•lustrar inesperadament la nostra visita a la capital d’Aragó. Li agraïm sincerament.
La basílica del Pilar era l’objectiu més esperat del viatge. Els nens i nenes que es preparen per rebre Jesús el mes de maig esperaven passar pel mantell de la Mare de Déu. Era un anhel dels seus pares que ells van acollir amb gran devoció i entusiasme, de la mà dels “infanticos”, escolans que fan aquest bonic servei a la capella de la Pilarica, on només hi tenen accés els infants que encara no han fet la Primera Comunió.
El Parque Grande José Antonio Labordeta va ser el lloc on tots vam dinar de “picnic”, i on vam compartir jocs i molta alegria. Finalment, vam fer un passeig pels espais que fa tres anys havien acollit l’Expo dedicada a l’aigua. Allí ens vam acomiadar de la capital de l’Ebre després de la deliciosa jornada que havíem passat. Un “tastet de cel” gentilesa de la Mare de Déu als grups de catequesi de la parròquia del Carme, en el primer dissabte del mes d’abril. Donem-li gràcies!
