El passat diumenge l’Església de Lleida va viure un dia joiós amb l’ordenació de dos nous preveres: Mn. Jaume Melcior i Mn. Santiago Mataix.
La comunitat de les parròquies de Sant Joan, Sant Pere i la Mare de Deu del Carme hem tingut l’oportunitat de conèixer Mn. Santiago Mataix desprès que el Sr. Bisbe el destinés aquest curs a fer el servei pastoral com a diaca. Amb el seu tarannà obert i receptiu Mn. Santiago s’ha integrat ràpidament a la vida parroquial de la Unitat Pastoral i s’hi ha aplicat d’una forma activa i decidida
L’anunci de la seva ordenació sacerdotal l’ha entomat amb una renovada il•lusió que s’ha anat estenent en el si de la nostra comunitat, fent-nos partícips particulament d’aquest gran esdeveniment en la seva vida i en la vida de la nostra Església diocesana.
Ara ell mateix ens explica com ha arribat a aquest gran moment i com s’hi ha anat preparant.
1.- Parla’ns una mica de la teva infantesa, dels teus pares, de la teva terra..
Vaig néixer la terra valenciana, a Manises; un poble molt conegut per les fàbriques de porcellana i de ceràmica i no cal dir per l’aeroport de la ciutat de Valencia. Encara recordo quan van arribar el primers reactors americans.
El meu pare, que va morir ja fa set anys, es casà amb la meva mare que era d’un poble Cuenca, Vallehermoso de la Fuente.
La meva infància, com els nens dels anys 70, era diferent de l’actual. Vaig anar a un col•legi del poble on vaig rebre tota la formació pròpia del temps. Vivia la fe senzilla en la que se’ns educava, tant a casa com a la parròquia. Fe que no he perdut mai. Van restar gravats en mi els paisatges de la mar –quantes vegades el pare ens portava al port de Valencia!-, i del tarongers. Tinc que reconèixer que de petit era un tant vergonyós. Vaig tenir un creixement, diria normal.
2.- Quan es va desvetllar la vocació sacerdotal?
El moment fort de la meva decisió per orientar la meva vida cap el sacerdoci va ser en participar l’any 1995 a les Jornades Mundials del Joventut, que en aquest any es realitzaven a Manila; però els qui no hi poguérem anar ens reunírem a Loreto (Itàlia). Van ésser uns dies forts d’espiritualitat i crec que el Senyor va tirar l’ham per “pescar-me”. Així es va anar perfilant la maduració en la decisió que vaig prendre en aquell moment.
3.- Qui t’ha ajudat i t’ha influït més directament?
Els qui no puc oblidar en aquest procés són el meus pares. He tingut la sort de topar-me amb algun mossèn i guia espiritual que han donat impuls i energia a la meva decisió. Ells m’han posat en contacte, d’una manera més viva, amb Jesucrist que és el qui més ha treballat la meva vocació.
4.- Quin itinerari formatiu has seguit? Com has arribat a Lleida?
Vaig començar els estudis eclesiàstics al seminari Major de Toledo. Desprès vaig fer uns cursos a la Facultat de Teologia de València, acabant els estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya, residint al seminari interdiocesà de Barcelona, essent seminarista de Lleida.
I a Lleida hi vaig arribar perquè un sacerdot molt amic meu em presentà al bisbe de aleshores, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, al que estic molt agraït per haver-me acceptat, com un bon pare.
5.- Durant la teva permanència a Lleida has servit a la Parròquia de Sant Maria Magdalena, i com a diaca, a les parròquies del Santíssim Salvador de Pardinyes i a la Unitat pastoral del Carme, Sant Joan i sant Pere. Com valoraries aquesta experiència de server eclesial?
La meva valoració és molt positiva. No cal dir que el treball pastoral és necessari per a formar el pastor. A Santa Mª Magdalena només hi anava els diumenges, a les celebracions eucarístiques. Va estar un ocasió propícia per a “llençar-me” a l’activitat litúrgica de la comunitat. Més intensa va estar la participació a Pardinyes. Molt tracte amb el feligresos, persones grans i nens, celebracions de batejos, exèquies… el res del rosari tots els dies amb la comunitat parroquial
El meu servei a la nostra Unitat ha estat molt més intens. El fet de compartir la convivència amb Mn. Joan i amb Pedro ha estat una experiència molt rica. També es cert que per aquestes parròquies hi passa molta gent i molts d’ells nouvinguts. Ha estat un do de Déu el poder conèixer, tractar i celebrar amb gent d’altres països i d’altres religions.
6.- Aquest diumenge seràs ordenat sacerdot de l’Església. Quins sentiments emergeixen davant d’un fet tan significatiu, en la teva vida i en la vida de l’Església?
Primer que tot, sentiments de goig i ganes de servir. A la meva vida he posat amb persistència el lema de Sant Ignasi de Loiola “servir es regnar” i fer-ho tot”a la major glòria de Déu” Això ho tinc molt present a les vigílies de la meva ordenació.
També reconec que em sento molt arropat pel Sr. Bisbe, pels mossens que s’han relacionat amb mi en aquests darrers any, i no cal dir pel Poble de Déu, en les comunitats que més he tractat en la joventut i en les parròquies.
I no puc deixar de manifestar el sentiment, que envaeix el meu cor, de gràcia i d’agraïment al Senyor. Com Maria vull donar gràcies al Senyor per les meravelles que Ell ha obrat i obra en mi.
Com estàs preparant aquest dia tan assenyalat?
La preparació immediata han estat els exercicis espirituals que hem fet aquesta setmana. Són moments de gràcia i de centrament interior en el que vaig a fer.
I com prepares tots els detalls?
Amb pau interior i amb un cert nerviosisme perquè voldria que tot anés molt bé. Crec que, amb l’ajut de Déu i amb la col•laboració de moltes persones, tot anirà bé.
Comprenc que el més important es la disposició interior; i repeteixo el Exercicis han estat una bona eina per aconseguir-la.
Com t’agradaria que es desenvolupes la teva vida sacerdotal?
Amb una entrega desinteressada. Intentaré viure el que se’ns ha recordat en aquests Exercicis: El “Pilot” és el Senyor; nosaltres som els “copilots”. Moltes persones han de conèixer Crist i comprendre que Déu els estima per mitjà del meu ministeri. Això és un repte gran per a mi. He de fer present Crist; el que moltes vegades ha de passar per les meves pobres mans fetes pel servei. Mans ofertes a Crist i… cor obert a tothom en una societat multicolor que ha nascut en el nostre temps.
En quin camp t’agradaria que es desenvolupes la teva vida sacerdotal?
Com bé pots veure, no tinc experiència pastoral. Crec que la nostra vocació normalment s’ha de desenvolupar en l’atenció a les parròquies. He treballat també la pastoral de la salut visitant la Clínica de Ponent. Malgrat tot estic a les ordres del nostre pastor i bisbe de Lleida.
Formula un desig…
Portar moltes persones a Crist. Que el coneguin i l’estimin.
I una petició…
Que Déu em condueixi pels seus camins i que no es faci la meva voluntat. Fidel en el amor.
