Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

PATRIMONI

L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME va ser construïda pels carmelites calçats, i fou beneïda pel bisbe Torres el 1786. Era l’església del convent que els carmelites havien bastit a la ciutat. El 1815 allí s’hi va aixoplugar la parròquia de Santa Maria Magdalena, primer de forma provisional, i definitiva des de l’exclaustració dels carmelites el 1835. El 1892 començà a anomenar-se parròquia del Carme. El 1946 naixien les noves parròquies de Santa Maria Magdalena i Sant Andreu apòstol (ara Santíssim Salvador de Pardines), segregades de la parròquia de la Mare de Déu del Carme.

El temple actual fou construït entre 1954 i 1959 per l’arquitecte Gabino Lagarriga, seguint el projecte de Josep Argilés Bifet, l’església del Carme és de planta d’una sola nau presidida pel cambril de la Mare de Déu del Carme, amb la imatge d’Enric Monjo. La decisió d’ampliar el temple obrint-se per la Rambla Ferran, segons el projecte Josep Florensa Ollé (1931) s’hagué d’ajornar a causa de la guerra. La construcció del temple nou es gestionà a través de «Regiones Devastadas». Desestimat l’avantprojecte de Lluís Domènech, s’optà per enderrocar el vell temple i fer una nova construcció segons el projecte de Gabino Lagarriga. Les obres les féu Josep Argilés Bifet, i el seu germà Francesc actuà d’aparellador. Es va inaugurar el 1959.

L’església està oberta a dos carrers: la Rambla Ferran i el carrer del Carme. Són de destacar les escultures, pintures murals i mosaics que la decoren.

NOTA: La informació d’aquest apartat ha estat reelaborada a partir dels treballs que figuren al llibre-miscel•lània “El Carme, 50 anys”, que és la publicació commemorativa del cinquantenari de la construcció del temple nou del Carme.


JA SAPS QUÈ ÉS EL CARME?

HISTÒRIA

ART

 ESPIRITUALITAT