En el marc de la celebració de la Pasqua del Malalt, la delegació de Pastoral de la Salut del Bisbat de Lleida ha organitzat una conferència sobre la Llei de l’eutanàsia a càrrec de Montse Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica. La xerrada ha tingut lloc a l’Acadèmia Mariana i ha estat presentada pel bisbe Salvador Giménez Valls amb una referència a la Nota Doctrinal aprovada per la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe el passat 1 de febrer i publicat el 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, amb el títol «Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures» (Ga 5,1) Sobre aquest tema, el Bisbe ha aconsellat la lectura de la NOTA, que és un magnífic resum del que suposa per a l’ésser humà la llibertat, la llei, la consciència, la funció de l’Estat, l’objecció… A més, serveix per recordar els aspectes morals del comportament.
La doctora Montse Esquerda ha iniciat la seva intervenció referint-se a la LORE (Llei Orgànica de regulació de l’Eutanàsia) aprovada fa un any, que no és moralista i es pot compartir per part de creients i no creients. En primer lloc s’ha centrat en el contingut de la llei i, en segon lloc, en els dubtes ètics que pot generar.
Què diu la llei? El fonament de la llei és la dignitat de la persona –no la compassió- i el respecte a la seva voluntat. El patiment pot ser físic o psíquic (la llei inclou ‘eutanàsia psiquiàtrica). Estableix dues modalitats: el suïcidi assistit i l’eutanàsia.
La Dra. Esquerda també s’ha referit a la importància del testament vital i a possibilitat de l’objecció de consciència, que és individual. En aquest sentit s’ha creat un registre d’objectors, però a la vegada ha dit que es contempla l’objecció ad casum, és a dir, de manera sobrevinguda segons les circumstàncies que cada cas plantegi.
Dubtes ètics: És indigna una persona amb patiment o malaltia? És indigne sentir-se una càrrega per a una família? També pot suposar una oportunitat en l’àmbit de l’acompanyament. Com s’avalua el patiment d’una persona? La pràctica habitual és la conspiració del silenci, és a dir, no comunicar al malalt la diagnosi de la seva malaltia.
Cal saber declinar els escenaris de final de la vida:
- Una sedació no és una eutanàsia, perquè només alleugereix el patiment sense anticipar la mort.
- Renunciar a mitjans extraordinaris o desproporcionats per allargar la vida no és una eutanàsia.
- Cal desaconsellar el nom “eutanàsia passiva”: l’eutanàsia sempre és activa.
“Hem de preparar-nos per a la mort; aquest és el conflicte ètic més important. Tenim la mort com un tabú i ens fa por morir, o bé morir d’una determinada manera. Pretendre que una llei sobre eutanàsia pugui millorar de forma generalitzada com es mor en la societat actual, em sembla il·lús. Fa falta molt debat al voltant del final de vida, i el problema és que limitem el debat (si n’hi ha) només en eutanàsia sí o no.
El Bisbe ha agraït a la doctora Montse Esquerda que hagi donat llum sobre el tema de manera tan clara i pedagògica en aquesta conferència que també s’ha pogut seguir online.
