El papa Francesc ha presidit a la plaça Sant Pere de Roma la cerimònia de beatificació de Joan Pau I, Albino Luciani, el pontificat del qual va durar tan sols 33 dies, el més breu de la història. La seua festivitat litúrgica se celebrarà el 26 d’agost, dia en què va ser elegit bisbe de Roma l’any 1978, a la quarta votació del conclave.
“Va viure amb l’alegria de l’Evangeli, sense concessions”, va recalcar el pontífex. Va demanar als fidels no viure a mitges, sense fer mai el pas decisiu, sense apostar-ho tot pel bé, sense comprometre’s veritablement pels altres. Joan Pau I s’ha convertit en el cinquè papa a ser elevat als altars després de Pius X, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II.
Francesc va aprovar l’octubre passat el miracle necessari per a la beatificació: la curació extraordinària d’una nena argentina d’onze anys que patia una forma greu d’encefalopatia. Durant la beatificació, es va descobrir el tapís amb el rostre somrient de Joan Pau I que penjava de la façana del Palau Apostòlic elaborat per l’artista xinès Yan Zhang. Joan Pau I ha passat a la història com el papa dels trenta-tres dies de pontificat o com el “papa del somriure”, però també protagonista d’una llegenda negra que assegurava que va ser assassinat. El Vaticà ha volgut presentar la seua beatificació com un mitjà per conèixer millor la seua figura.
Albino Luciani va néixer el 18 d’octubre de 1912 a Forno di Canale. Era un noi inquiet i viu, que als 11 anys va ingressar al seminari menor de Feltre i el 1928 al seminari major, a Belluno. Va ser ordenat prevere el 7 de juliol de 1935 i el 1947 obtingué el doctorat en la Universitat Gregoriana de Roma. L’any 1958 fou nomenat bisbe de Vittori Veneto, rebent l’ordenació episcopal de mans del papa Joan XXIII. A finals del 1969 passà a ser Arquebisbe-Patriarca de Venècia, i Pau VI el va crear cardenal el 5 de març de 1973. Durant tres anys va ser vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana. El lema del seu ministeri episcopal, Humilitas, revelava la senzillesa d’aquest cardenal que a vegades anava en bicicleta, amb el solideu roig dins d’una butxaca i el pectoral en l’altra.
El 1976 va aparèixer el seu llibre Il·lustríssims, un text deliciós, on el cardenal escrivia unes cartes bellíssimes a personatges històrics o de ficció, com Chesterton, Marconi, Jesús de Natzaret, Teresa d’Àvila o Pinotxo. «Quan parlo amb Déu, més que adult prefereixo sentir-me nen. La mitra, el solideu i el pectoral, desapareixen», escrivia en una de les cartes.
El 26 d’agost de 1978, i per sorpresa, en un conclave ràpid, el cardenal Luciani va ser elegit el 263è successor de Sant Pere. Sembla que va ser escollit pel sector més avançat del conclau, encapçalat pels cardenals Benelli, Suennes i Marty. Per primera vegada en la història dels pontífexs, prengué un nom compost, en record de Joan XXIII, el papa bo, i de Pau VI, el papa que va portar a terme el Vaticà II. El 23 de setembre, en la presa de possessió com a nou bisbe de Roma a la catedral de Sant Joan del Laterà, desitjava en veu alta: «Roma serà una autèntica comunitat cristiana, si Déu és honorat, no només per l’afluència de fidels, sinó també amb l’amor als pobres».
A més de la seva simpatia personal, Joan Pau I va agradar perquè va ser el primer dels papes a renunciar a la coronació amb la tiara, que simbolitzava el triple poder: el de l’Església, el poder espiritual i el temporal, com a cap d’estat del Vaticà. Però l’anomenat papa dels pobres no va voler mai cap signe de reialesa. Sempre amb el somriure als llavis, Joan Pau I era d’una gran calidesa humana i un gran sentit de l’humor, i el seu rostre expressava la cordialitat i la simpatia d’un home de Déu. Amb una gran simplicitat definia l’amor com «un viatge misteriós» en el qual no hem d’aturar-nos «en el port al qual s’ha arribat, sinó avançar més».
Joan Pau I va morir el 28 de setembre de 1978, quan duia tan sols trenta-tres dies de pontificat. En el seu curt ministeri petri va ser conegut com el papa del somriure i de l’alegria, de la senzillesa i de la humilitat. «Ha estat el millor regal de Déu, un raig de sol de l’amor de Déu, que brilla en la foscor del món», va afirmar la mare Teresa de Calcuta. En Joan Pau I vam descobrir el rostre d’una Església pobra, amable i afable, que amb un somriure i sense condemnes ni amargueses, ens feia present la bondat i l’amor de Déu. La periodista Míriam Díez va dir d’ell que posava «primer les persones i després els rituals i les ofrenes divines».
El papa Luciani deia que «el Senyor pren als petits del fang i els posa amunt; pren a la gent del camp i de les xarxes de la mar i fa d’ells apòstols». Avui que és beatificat, ens és presentat a tots els cristians com a exemple i model en el seguiment de Jesús, per la seva senzillesa, alegria i humilitat.
- Joan Pau I, el somriure de Déu (Josep Miquel Bausset, El Matí digital, 4.09.22)
- Francesc beatifica el papa dels 33 dies (Segre, 05.09.22)
- Cerimònia de Beatificació (2h 25′)
