La Delegació de Catalunya del Col·loqui Europeu de Parròquies ha organitzat una Taula rodona sobre la realitat de les agrupacions parroquials a Catalunya, celebrat al Seminari de Barcelona i també s’ha pogut seguir via streaming. Al debat han exposat la seva experiència representants d’agrupacions parroquials del Poble-Sec a Barcelona, Bellvitge i Gornal a l’Hospitalet de Llobregat, Reus, Valls, Lleida, i Alt i Baix Empordà, sorgides com a necessitat administrativa o bé com a opció de renovació pastoral.
Per Lleida hi ha participat Mn. Carles Sanmartín, rector de la Unitat Pastoral Pilar-Magdalena i president de la Fundació "Entre Tots i per al Bé de Tothom”. La Unitat Pastoral Pilar-Magdalena és una de les quatre unitats pastorals establertes pel Bisbe Francesc Xavier Ciuraneta el 30 de maig de 2001 dins l’Arxiprestat Seu Vella per a facilitar una pastoral viva, comunitària, missionera i de participació. Mn. Carles Sanmartín, n’és el seu rector des de l’1 de febrer de 2018, i des del primer moment va assumir el repte de fer realitat la unitat pastoral agermanada.
Mn. Sanmartín ha explicat com ha procurat crear un clima favorable per acceptar la unitat, “i no era fàcil d’entrada”. Després s’han anat consolidant els horaris de les misses, el consell pastoral únic, una sola proposta catequètica, una sola Càritas. El rector de la UPA reconeix “que hi va haver resistències i personalismes ara inexistents”. Volien defensar i quedar-se la pròpia parròquia, però ara ja és un tema superat. “Ara treballem en clau sinodal i de renovació, en deu anys s’ha recorregut un camí important que s’accepta per una ampla comunitat parroquial”.
Com a resposta a la pregunta plantejada al Col·loqui de si les parròquies a Catalunya estan preparades per agrupar-se, els qui porten més temps en aquesta situació afirmen que un dels punts claus perquè l’agrupació sigui un èxit és canviar la mentalitat. “Cal un cert canvi d’identitat, passar d’una parròquia a pensar en conjunt”.
Un treball que, creuen, “també ve forjat pel barri on es troba l’agrupació”. Altres remarquen que cal viure el procés de les unitats parroquials “amb molta humilitat”, apostant per “una gestió cada cop menys clerical de les parròquies”, i en què la pastoral no sigui “de manteniment sinó agosarada”.
Tots hi estan d’acord en que “cal una aposta decidida i ferma i sostinguda en el temps per a la renovació parroquial”, ja que l’agrupació parroquial, al final, “és una escola d’adaptació per a realitats futures”.