Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

19 febrer 2011
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Diumenge 7è Ordinari, 20 de febrer de 2011

Primera lectura (Lv 19, 1-2.17-18): Estima els altres com a tu mateix.
Segona lectura (1Co 3, 16-23): Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
Evangeli (Mt 5, 38-48): Estima els enemics.

Reflexió: El perdó


1.- Com és el cor de Déu?
Hem escoltat al salm:

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels.

2.- Quina és la nostra tendència natural?
Que caiguin sobre nosaltres les frases de la paraula de Déu:

Ull per ull, dent per dent, deien els antics….
Estima els altres, però no els enemics.

Si només estimeu els amics…. això ho fa qualsevol.
Si saludeu només els germans… també ho fan els pagans això.
Estimeu els enemics… pregueu per aquells que us persegueixen..
No tinguis malicia als teus germans dins el teu cor.
No et vengis, ni guardis rancúnia contra ningú…

3.- Com ha de ser el nostre cor?
El Senyor digué a Moisès: Digues a tota la comunitat dels israelites:

Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant…
Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.

L’evangeli d’avui ens recorda el que es específicament cristià: Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, ¿quina recompensa mereixeu? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.

4.- Una lliçó molt actual: la necessitat del perdó
El qui perdona demostra una gran personalitat, té pau i escampa pau.
Saber perdonar és l’actitud més cristiana i més autènticament humana, més urgent.
En canvi la venjança no arregla mai res. La violència sempre és font de violència.

La venjança és molt actual. Tant en els nens com en els grans
¡Quantes persones i famílies enemistades, anys i anys…! perquè van dir de mi… perquè em van fer.
¡Quants esposos separats, al menys de cor, perquè em vas dir, em vas fer…

Recordem:

  • La venjança és font de violència i malestar.
  • Saber perdonar és font de felicitat i de pau.

5.- Pregària: Perdoneu les nostre culpes, així com nosaltres perdonem el nostres deutors (Parenostre).

Benvolgut enemic, a tu tamb´´e t’estimo.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn