Amb motiu de l’inici de l’Advent ha entrat en vigor la 3a edició en català del Missal Romà, que és el llibre destinat a la celebració de l’Eucaristia segons les normes vigents de l’Església Catòlica Romana
El nou Missal recull diferents modificacions, entre les quals en destaquem dos en els textos recitats per l’assemblea dels fidels:
1.- Quan recitem el Credo nicenoconstantinopolità, ja no es dirà més, com fins ara: “I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica”, sinó que d’ara en endavant caldrà dir: “I en l’Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica.”
2.- La segona és un petit canvi per millorar la redacció catalana de la resposta dels fidels al “Pregueu germans…”, on ja no direm: “i també per al nostre bé i de tota la seva santa Església”, sinó que d’ara endavant més correctament haurem de dir: “… i també per al nostre bé i el de tota la seva santa Església.”
L’edició d’aquesta obra és a càrrec dels coeditors litúrgics -editorial Balmes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat- amb il·lustracions de l’artista P. Marko Rupnik, sj.
Els nens i nenes de la Catequesi han solemnitzat la celebració amb l’encesa del primer ciri de la Corona d’Advent i portant el nou Missal en processó fins a l’ambó i una imatge de la Mare de Déu pregant fins al peu de l’altar. Aquesta actitud de Maria, vetllant i esperant Jesús, ens ha d’ajudar a fer-nos sensibles del Misteri del Nadal i a preparar el nostre cor per acollir el naixement del Fill de Déu.
Més informació:
Aprofitant la publicació de la tercera edició del MISSAL ROMÀ en llengua catalana Joan Baburés, Coordinador de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia i delegat de Litúrgia del bisbat de Girona, ens convida a reflexionar sobre què és i què significa el MISSAL per a la vida litúrgica de l’Església. Ens hi pot ajudar la lectura dels punts següents:
1.Què és un Missal? El Missal Romà és un llibre destinat a la celebració de l’Eucaristia, segons les normes vigents de l’Església Catòlica Romana.
2. Per què es diu «romà»? Es diu que el Missal és romà perquè és per a l’ús de l’Església Catòlica Romana i inclou els textos i les normes vigents de la celebració segons el Ritu Romà llatí.
3. Què inclou? Conté els textos de pregària per a la celebració de la missa, tant dels diumenges com per a tots els dies de l’any. S’organitza en diverses parts, segons l’estructura de l’any litúrgic i les festes cristianes (Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua, Temps de durant l’any), així com els diferents moments de la celebració de la missa.
4. Per a què serveix? Per a cada dia s’ofereix un conjunt de textos que permeten a tota l’assemblea, a l’uníson amb totes les comunitats de l’Església universal, compartir la mateixa pregària i lloança.
5. Qui l’utilitza? El text està destinat principalment als ministres ordenats, bisbes i sacerdots que presideixen la missa. També és utilitzat per diversos ministres (diaques, músics i cantors o fidels laics) per assegurar la seva missió litúrgica al servei de la celebració de la missa.
6. Qui el va escriure? És el fruit de la vida litúrgica de l’Església que, des dels seus inicis, ha expressat la seva pregària i la seva fe a través de paraules, cants, gestos i oracions. A poc a poc van anar apareixent textos per tal de preservar la seva memòria i riquesa, però també per assegurar la comunió entre tots els cristians del món. La versió inicial del Missal Romà, segons les directrius de la Constitució sobre la Litúrgia Sacrosanctum Concilium del Vaticà II, es va publicar en llatí, el 3 d’abril de 1969, segons la Constitució Apostòlica Missale Romanum del papa sant Pau VI. La seguiren dues edicions més, del 1975 i del 2002. És aquesta última, designada com a editio tertia typica (3a edició típica), que està vigent avui a l’Església Catòlica de Ritu Llatí i que ha estat editada novament.
7. És un nou missal? No, simplement es tracta d’una nova edició renovada del Missal Romà continguda en un llibre nou. De fet, les novetats més notables es deuen a l’esforç constant de l’Església per fer evolucionar el llenguatge de la seva pregària, ajustant els gestos i les fórmules, per ajudar a la participació de tots.
8. Què hi ha de nou? L’edició d’aquest Missal destaca, entre d’altres, certs aspectes:
• una revisió de les traduccions de les oracions, dels prefacis i dels diàlegs rituals: donada l’evolució de la llengua i de la sensibilitat dels fidels, calia revisar les traduccions dels textos llatins tot ajustant-les més particularment al text original.
• l’explicitació, en el credo de Nicea-Constantinoble, dels termes que assenyalen les quatre notes principals de l’Església: una, santa, catòlica i apostòlica.
• la renovació de la fórmula per a la preparació dels dons en tirar una mica d’aigua al vi del calze per designar millor el significat d’aquest signe.
• la menció «i per molts» en la formula de la consagració per fer-la més fidel al text llatí.
• la inclusió de molts textos nous corresponents a totes les solemnitats, festes i memòries introduïdes, a dia d’avui, en el Calendari litúrgic.
9. Per què fer una revisió de la traducció? Com que qualsevol llengua evoluciona al llarg del temps, semblava necessari revisar la traducció feta l’any 1975. La promulgació d’una nova edició del Missal Romà (3a) va oferir la possibilitat de fer una nova adaptació a la nostra llengua.
10. Quant temps ha durat el treball de preparació i revisió? El treball de revisió va començar a partir de la nova edició del Missale Romanum l’any 2000. L’han dut a terme diversos experts sota la direcció dels Delegats diocesans de Litúrgia, que formen la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, presidida per l’Arquebisbe Joan Enric Vives, que n’és el responsable.
Aquesta Comissió té encomanada la tasca de preparar les traduccions de les edicions típiques dels llibres litúrgics i de tots els altres textos litúrgics del Ritu Romà en llengua catalana, i proposar-les a la Conferència Episcopal Tarraconense. Són oficials un cop han rebut l’aprovació de la Conferència Episcopal Espanyola i la confirmatio de la Santa Seu.
11. Com es va fer el treball de revisió? Per revisar la traducció catalana del Missal Romà, la Conferència Episcopal Tarraconense ho va encarregar a la Comissió Interdiocesana de Litúrgia. Aquesta va constituir una petita Comissió de Revisió que, a més de consultar diversos experts, va dur a terme aquesta revisió, que va culminar en l’edició d’un Exemplar de Treball que va ser lliurat a tots els Bisbes de la Tarraconense per tal que expressessin les seves opinions.
Posteriorment, recollides les diverses opinions, es van incorporar les esmenes i la mateixa Comissió Interdiocesana va revisar tot el treball, que finalment fou presentat a la Conferencia Episcopal Tarraconense, el juliol del 2018.
Un cop aprovat pels bisbes catalans va ser tramès a la Conferència Episcopal Espanyola que hi va donar el vistiplau. I finalment el març de 2020 fou presentat a la Congregació pel al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments que amb un decret del 22 de febrer de 2022 va donar-hi la confirmatio.
12. Com era la feina? Teníem el text oficial aprovat del primer Missal Romà en català de l’any 1974. Teníem també la primera revisió d’aquest text en la reedició del Missal de l’any 1990. A més, en publicar-se la tercera edició del Missale Romanum es va fer l’esforç d’editar un Suplement o Apèndix que va ser aprovat l’any 2005.
Aquest és el procediment seguit:
• es llegeix primer el text llatí del Missale Romanum, després la traducció literal i finalment la traducció catalana en ús.
• després es compara aquest darrer amb l’original llatí. Si diu més que el llatí, es poda. Si ha omès elements del text llatí, els hi afegim. Examinem principalment la qualitat d’aquesta traducció sobre la qual ens fem dues preguntes:
• És fidel? Expressa el significat d’una manera justa?
• Utilitza un vocabulari i una sintaxi actual, però prou clars i accessibles als fidels? Cal pensar, no en els filòlegs, sinó en els que participen a les misses. Tot s’ha de formular amb un estil senzill, fluid, apte per a ser cantat, i sobretot per a resar.
13. Qui ho va decidir? El Missal romà en català que està a punt de sortir és la traducció de la 3a edició típica esmenada (2008). Aquest acurat treball interdisciplinari de traducció ha durat diversos anys, sota la responsabilitat de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Després ha estat objecte de l’examen de la Conferència Episcopal Espanyola i finalment de la confirmació per part de la Congregació del Culte Diví donada el 22 de febrer de 2022.
14. Quin és el paper de les autoritats romanes en el procés de traducció? La instrucció Liturgiam authenticam, publicada el 20 de març de 2001, tot i subratllar l’èxit de la renovació litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II, convidava a la represa dels treballs de traducció de llibres litúrgics, inclòs el Missal Romà. Un motu proprio del papa Francesc, Magnum principium, va modificar lleugerament les disposicions de la instrucció Liturgiam authenticam donant tres principis de fidelitat al text de l’Editio typica:
• Fidelitat al text original
• Fidelitat a la llengua en què es tradueix
• Fidelitat a la comprensió del text sol·licitat pels destinataris
Correspon a les conferències episcopals harmonitzar aquestes tres lleialtats per respondre a la voluntat del Sant Pare que demana que es tingui cura de «la utilitat i el bé dels fidels» perquè «el sentit del text sigui ple i completament fidel al text original i que els llibres litúrgics traduïts, fins i tot després de les adaptacions, reflecteixin sempre la unitat del ritu romà» (Magnum principium). Acabada l’obra, la Congregació per al Culte Diví atorga la confirmatio, «confirmació» prèvia a la publicació d’aquesta nova edició del Missal Romà.
15. Podem rebutjar aquest llibre? És per a tothom? El Missal Romà està destinat a totes les esglésies locals, que constitueixen l’Església universal. És vinculant per a tothom des del moment en què es posa en ús per a cada país, en principi, entre nosaltres a partir del I diumenge d’Advent de 2022.
16. Quan i com ho rebran les diòcesis? El text de la nova edició del Missal Romà es posa a disposició de tothom. Totes les diòcesis començaran a utilitzar-lo al mateix temps. Cada diòcesi està convidada a organitzar reunions i sessions de formació per tal que tothom es familiaritzi i se senti seu el contingut del Missal Romà.
Canvis més significatius:
1. El text del CREDO: Des d’ara, direm: «I en l’Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica»
2. Seguint les indicacions de la Congregació del Culte, en la majoria dels casos, tret d’algunes excepcions, s’ha prescindit dels cognoms dels sants i dels numerals dels papes. S’ha deixat, per exemple: Dia 24 d’octubre, Sant Antoni Maria Claret. S’ha omès, per exemple: Dia 21 d’agost Sant Pius X, papa. A la Col·lecta es diu: Oh Déu, vós vau omplir sant Pius, papa …
3. Cada vegada que surt l’expressió: «Et Verbum caro factum est», s’ha optat per traduir: «El qui és la Paraula es va fer home»
4. A les intercessions de les pregàries eucarístiques es fa sempre menció del Diumenge: «i convocada aquí el diumenge, dia en què Crist ha vençut la mort i ens ha fet participar de la seva vida immortal»
5. S’han mantingut les Pregàries eucarístiques per a misses amb infants que han estat suprimides de la tercera edició llatina «emmendata».
6. Al posar l’aigua al vi, en el moment de la presentació de les ofrenes, per tal que aparegui més clar el caràcter simbòlic d’aquest gest, a partir d’ara es dirà: «Que aquesta aigua i aquest vi siguin el signe de la nostra participació en la naturalesa divina d’aquell que es dignà compartir la nostra condició humana»
7. S’han afegit els textos propis d’algunes solemnitats. Per exemple:
21 de gener: Sants Fructuós, Auguri i Eulogi
9 de setembre: Mare de Déu del Claustre
25 de setembre: Mare de Déu de Misericòrdia
2 d’octubre: Mare de Déu de l’Acadèmia
8. S’han afegit els textos de les celebracions pròpies de València, de Sant Vicenç Ferrer i de la Mare de Déu dels Desemparats. Sant Vicenç Ferrer: 5 d’abril: A Tortosa, al territori del Regne de València: Festa, el dilluns després del II diumenge de Pasqua. La Mare de Déu dels Desemparats: A Tortosa, al territori del Regne de València: Festa, el dissabte abans del segon diumenge de maig.
9. S’ha seguit escrupolosament el Calendari litúrgic ja aprovat en l’edició 2a de la Litúrgia de les Hores i s’ha tingut cura, també, de posar totes les memòries lliures i obligatòries tal com va quedar fixat el calendari en la nova Litúrgia de les Hores, ja aprovada.
10. S’han indicat tots els sants Patrons de les ciutats. S’hi han afegit els textos propis. I també les indicacions rubricals sobre el Glòria, el Credo i la Benedicció solemne.
11. La festa de la Dedicació de la Catedral de cada diòcesi ha estat assenyalada sempre com a Dedicació de l’Església Catedral
12. La Missa titulada: «Al començament de l’any civil» ara diu també: «o del curs escolar»
13. Els textos musicats que canta el President s’han deixat tots en apèndixs com ja era fins ara. Tots els prefacis han estat musicats14. S’han afegit les memòries dels sants canonitzats recentment o introduïdes darrerament al Calendari Romà. Per exemple:
Dilluns després de Pentecosta: BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L’ESGLÉSIA
27 febrer: SANT GREGORI DE NAREK, ABAT I DOCTOR DE L’ESGLÉSIA
29 maig: SANT PAU VI, PAPA
29 juliol: SANTS MARTA, MARIA I LLÀTZER
17 setembre: SANTA HILDEGARDA DE BINGEN, VERGE I DOCTORA DE L’ESGLÉSIA
8 octubre: SANTA FAUSTINA KOWALSKA, VERGE
11 octubre: SANT JOAN XXIII, PAPA
9 desembre: SANT JOAN DÍDAC CUAUHTLATOATZIM
10 desembre: MARE DE DÉU DE LORETO
12 desembre: MARE DE DÉU DE GUADALUPE
