JERONI PUJADES JA PARLA D’AQUESTA CELEBRACIÓ DE LA CAPITAL DEL SEGRIÀ EN LA SEVA “CRÒNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA”
Ha faltat poquet, però finalment no ha estat possible arribar a la Festa dels Fanalets de Sant Jaume d’aquest 24 de juliol de 2022, els de la recuperació, amb la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional ja feta. Els tràmits administratiu no han estat fàcils i ha calgut seguir tot un procés administratiu, que s’ha fet més lent del que calia suposar i el temps se’ns ha vingut a sobre. Estem convençuts que serà més aviat que tard que el govern de la Generalitat aprovi dita declaració, atorgant el reconeixement de major rang per a una festa tradicional i popular de la ciutat de Lleida, com ho és la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, que el vespre del 24 de juliol recorrerà de nou els carrers de Lleida, després de dos anys de no haver-ho pogut fer per la pandèmia.
El procés seguit per a fer efectiva aquesta declaració, va iniciar-se de fet el 21 de juliol de 2020, quan el departament de Cultura de la Generalitat va inscriure la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. El segon pas tingué lloc el passat 10 de maig, quan la consellera de Cultura signà la resolució per la qual s’incoava expedient per a la declaració, deixant alhora constància que el Servei de Recerca i Protecció havia informat favorablement de la proposta: “En base als criteris de declaració que prenen com a referència la singularitat i rellevància amb abast nacional, el seu valor identitari i cultural per la població de Lleida i la seva llarga tradició en la celebració de la festa”.
Posteriorment s’ha donat audiència, tant a l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes com a entitat organitzadora de la festa, com a la Paeria, per ser el municipi de Lleida l’àmbit de celebració i al Consell Comarcal del Segrià, valorant totes tres institucions molt positivament la proposta de resolució.
Tot aquest procés administratiu, ens ha obligat a documentar molt bé l’antiguitat de la festa, per tal de poder acreditar-ho i obtenir en primer lloc l’aprovació de l’assessoria jurídica i posteriorment del Consell Tècnic, per anar finalment al Consell de Govern de la Generalitat, que haurà d’aprovar la declaració i publicar l’acord al DOG per a fer-ho efectiu.
Ha calgut anar a les fonts i així s’ha fet. La referencia més antiga de la festa citada per historiadors i cronistes, era l’atribuïda al cronista Jeroni Pujades qui en el llibre IV, capítol VI de la seva Crònica Universal del Principat de Catalunya, escrita el 1600 i publicada per Jeroni Margarit el 1609 referia dita festa. Calia anar-ho a comprovar i així és com la tècnica de la direcció general de Cultura Popular Rosa M. Canela, a la qual agraïm la seva col·laboració, va dirigir-se a la Biblioteca General de Catalunya per tal de demanar un exemplar de dita crònica, on va poder donar fe que el cronista Pujades deixà escrit aquest text referit a la tradició dels Fanalets de Sant Jaume: “Tenen a Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer Peu del Romeu y es fama continuada de pares a fills, que lo sanct en aquest seu passatje posà allí. Y los minyons la nit de la festa de sanct, van ab llanternetes de paper ab llums: à las quals diuhen sanct Jaumets en memòria de la predicació que lo Apòstols feu en dita Ciutat”.
Si la Rosa va obtenir l’autenticitat de la cita de Pujades a Barcelona, jo havia de fer el mateix a Lleida, amb una cita atribuïda al canonge Joan Finestres, 160 anys després de la de Pujades. Així fou com en un visita a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida, l’arxivera Anna Carles va posar a la meva disposició el llibre manuscrit del canonge Pere Joan Finestres i de Monsalvo intitulat “Fragmento histórico de la Catedral, Iglesias y Ciudad de Lérida”, amb un òptim estat de conservació que facilita una bona lectura.
Finestres nascut a Barcelona el 1690 i mort a Cervera el 1769, fou professor de Dret canònic a la Universitat de Cervera i canonge capitular de la Catedral de Lleida. En aquest llibre manuscrit del 1760, narra que Sant Jaume en el seu pelegrinatge apostòlic per les nostres terres, al seu pas per la ciutat de Lleida va xafar una punxa al peu que no el deixava caminar havent estat auxiliat pels àngels del cel que baixaren en auxili de l’apòstol il·luminant la fosca nit amb fanalets de llum, destacant Finestres el caràcter sobrenatural de l’auxili rebut per S. Jaume. No voldria cloure sense deixar de reproduir el que jo mateix vaig transcriure d’aquest interessant manuscrit escrit en castellà, on l’autor explica de quina manera se celebrava la festa dels Fanalets de Sant Jaume en aquella Lleida del S. XVIII: “.La vigília de la fiesta al cerrar la noche están frecuentadas ambas iglesias que es frecuente el atropellarse unas a otras por la cortedad del ámbito que encierran.
Los que no van por devoción especial visitan las iglesias para acompañar a sus hijos, que en estas dos noches tienen mayor delicia en la vista de innumerables faroles, o linternas de varias figuras, con que van todos a solemnizar la estación, van puestos en altas cañas o palos delgados que llevan en las manos ayudando las madres a los niños de teta a tenerlos altos, para que no se desgracien o se les apaguen las luces, lo que no pocas veces causa enfados y llantos a los inocentes, sino se les acalla con otro farol, de que las más cautas van proveidas, discurren de una a otra capilla desandando de continuo iluminadas las calles con tantas luces, que a quien no lo ha visto causa admiración. Llaman a estas linternas enarboladas en sus cañas S. Jaumes y Romeus, lo que van voceando por la calle con alegra diversión en toda la ciudad”.
Pujades en el 1600 i Finestres en el 1760, donen fe que a Lleida la nit del 24 de juliol, almenys des de fa 422 anys, és una nit especial i entranyable il·luminada per la llum dels fanalets. La llum de Sant Jaume.
Jordi Curcó i Pueyo
