Del 7 al 16 de juliol la parròquia del Carme ha preparat la seva festa patronal amb la Novena dedicada a meditar les Benaurances. La predicació la fan majorment mossens i religiosos de les parròquies de la nova demarcació arxiprestal de la Verge Blanca de l’Acadèmia, que començarà a caminar a partir del mes de setembre. L’ha tancat el darrer dia de la Novena la Processó del Carme pels carrers del voltant de la parròquia. L’endemà, festa de la Mare de Déu del Carme, al matí s’ha celebrat la Missa de les Carmes i, al vespre, una eucaristia solemne presidida pel nostre Bisbe Salvador Giménez.
La Coral del Carme dirigida per Antoni Miquel ha acompanyat amb els seus cants les celebracions que s’ha iniciat amb el res del Sant Rosari i ha acabat amb els Goigs de la Mare de Déu del Carme.
Cada predicador ha presentat com va viure Maria l’esperit de les benaurances, donant pautes per a viure-les com ella i ajudats per ella. A continuació hi ha un resum de les seves predicacions:
- Feliç tu que has cregut… Mn. Joan Ramon Ezquerra
- Feliços els pobres en l’esperit… Mn. Gerard Soler
- Feliços els humils… P. Josep Vilarrubias cmf
- Feliços els qui ploren… Mn. Jaume Pons
- Feliços els qui tenen fam i set de justícia… Fr. Carmelo Portugal odm
- Feliços els compassius… P. Roger Torres sj
- Feliços els nets de cor… Mn. Robert Louan
- Feliços els qui s’esforcen per la pau… Mn. Carles Sanmatín
- Feliços els perseguits s causa de la justícia… Fr. Joaquín Recasens ofm
- Totes les generacions em diran benaurada. Mons. Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida
1r dia. Feliç tu que has cregut. Mn. Joan Ramon Ezquerra, rector in solidum de la UP El Carme Sant Joan
Totes les benaurances són com un retrat de Maria que va inspirar Jesús. La salutació d’Elisabet a Maria dona a entendre qui és l’origen de la seva felicitat: creure vol dir confiar, fiar-se de Déu, posar-se a les seves mans. Jesús es va fer home a través de Maria, que acceptà ser la seva mare. Maria no podia entendre aquell misteri, però va confiar en Déu.
Maria ens vol dir «fieu-vos de Déu, digueu-li sempre SÍ, sense fer càlculs». Maria va ser feliç i ens diu que nosaltres serem feliços si creiem en Déu. Déu va fer meravelles en Maria i vol fer-les en nosaltres i a través nostre.
2n dia. Feliços els pobres en l’esperit… Mn. Gerard Soler, rector de Santa Maria de Gardeny
Gràcies a la reforma del Concili Vaticà II podem assaborir la Paraula de Déu, que proclamem en la nostra llengua. La Paraula de Déu és Jesús, i Jesús és el Fill de Maria. En les lectures d’avui, pensem en Maria. En la seva salutació, Elisabet li diu «Feliç tu perquè has cregut…». Nosaltres hauríem de viure contents perquè tenim fe i experimentem que el Senyor ens estima. Hem de donar testimoni de la nostra alegria, que ens ve d’haver cregut i continuar creient.
Continuant amb el desig d’Elisabet, Jesús ens dona les benaurances: «Feliços els pobres en l’esperit perquè d’ells és el regne del cel». Com podem ser pobres amb tants regals que ens fa Déu, com la vida, la fe…? Pobre en l’esperit és aquell que comparteix tot el que té: la fe, la salut, l’alegria… Dels pobres en l’esperit és el regne del cel i de la terra, perquè l’han compartit, com va fer Maria. Així ho hem de fer nosaltres, anar pel món compartint, donant pau i serenor, ajudant, consolant… Maria ens dona exemple perquè tot el que té ho ha compartit amb tots nosaltres.
3r dia. Feliços els humils… P. Josep Vilarrubias cmf, superior de la comunitat de claretians
Fill del Cor Immaculat de Maria, congregació missionera fundada per sant Antoni Maria Claret en la festa de la Mare de Déu del Carme (16 de juliol de 1849), el P. Vilarrubias ha recordat haver predicat la Novena del Carme l’any 1963, en la seva primera destinació a Lleida.
Benaurat vol dir afortunat als ulls de Déu, tindre el cor com un reflex del de Jesucrist. La mesura de la nostra persona davant Déu és l’evangeli. Per això hem d’aprofundir-hi a fi de viure amb els mateixos sentiments que Jesús, humil i obedient fins a la mort; per això Déu l’ha exaltat (cf. Fl 2,8). Com resplendeix en Maria la vinculació amb Jesús a ser humil de cor: a l’escoltar la salutació d’Elisabet «Feliç tu que has cregut», Maria proclama el Magnificat i el porta a la vida, fins al peu de la creu i la Pentecosta. Al peu de la creu, Maria escolta la veu del seu Fill: «aquí tens el teu fill; aquí tens la teva mare» (cf. Jn 19, 26-27) i, això, Jesús també ho vol per a nosaltres. Maria guardava totes aquestes coses en el seu cor (Lc 2, 52).
Maria ens dona la seva mà, ens ensenya a caminar i ens dona el seu cor maternal per a interioritzar i viure la paraula de Déu. No hi ha humilitat; només persones humils. «Humildad es andar en verdad» (Sta. Teresa de Jesús). Hem de ser conscients del bo i no tan bo que tenim. Els humils saben escoltar, es guanyen el cor de la gent; tenen una saviesa lluminosa. Son els qui veritablement posseeixen la terra, diu Jesús. “Davant la grandesa de Déu, celebrem ara l’eucaristia amb esperit d’humilitat, com la Verge Maria del Carme.”
4t dia. Feliços els qui ploren… Mn. Jaume Pons, rector moderador de la UP El Carme Sant Joan
Jesús és el bon samarità que cura les nostres ferides. El samarità es compadeix de l’home mal ferit. Quan el veu, la seva feina passa a un segon terme i al seu cor hi entra aquest home ferit. Del seu cor compadit hi brolla molta compassió.
Tots estem cridats a fer experiència de les benaurances. Qui plora acull al cor i se sent més estimat pel Senyor. Maria plorava al peu de la creu pel dolor que patia Jesús; però estava ferma i comunicava fermesa al seu Fill. “Benaurats els qui ploren: aprèn a plorar, acull al cor i això et donarà felicitat.”
5è dia. Feliços els qui tenen fam i set de justícia… Fr. Carmelo Portugal odm, parròquia Mare de Déu de la Mercè
En la festa de sant Benet abat, patró d’Europa, hem pregat perquè la nostra societat sigui més fraterna i propera als valors de l’evangeli. Les benaurances són un reflex de l’estil de vida de Jesús, ben contrari als de la societat en que vivim. Jesús col·loca l’amor a Déu i al proïsme com a centre de la vida cristiana, i ens convida a mirar amb gratitud les persones que ho fan així. Jesús va ser feliç posant la confiança en Déu i fent el bé, perdonant els pecadors, acollint i donant pau i esperança a tothom.
Feliços els qui tenen “fam i set de ser justos” és una traducció més personal de la benaurança de Jesús. Feliços els qui tenen “fam i set de justícia” designa un compromís per a construir un món on desapareguin les desigualtats, sense opressors ni oprimits, on regni la justícia i tots se sentin iguals davant Déu. Aquest món més just és el que Maria somniava al Magnificat.
Maria, la plena de gràcia, es va posar en mans de Déu i disponible per ajudar al proïsme. “Demanem a Déu que el somni de Maria es faci realitat i ens concedeixi col·laborar en la construcció d’una societat menys egoista i solidària, plena dels valors cristians.”
6è dia. Feliços els compassius… P. Roger Torres sj, rector de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola
Ser compassiu és sentir amb l’altre el seu patiment però en un sentit actiu, donant-ne resposta. “Com un pare sent tendresa pel seu fill”… Fem examen de com és la nostra tendresa.. Normalment davant el desconegut critiquem, sospitem. L’art de la compassió trenca la distància amb l’altre i desvetlla la tendresa vers l’altre.
Maria és mare, reina de la misericòrdia. Així ho resem en la Salve. “Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia, vida i esperança nostra…” Amb la pregària i la imaginació sempre podem fer un viatge a Maria, que és un lloc on podem anar a pregar i ella ens dona el seu fill Jesús. Li demanem a Maria “guieu vers nostre els vostres ulls misericordiosos. Tanmateix això no s’improvisa. La rebem de comunitats que s’organitzen com la casa de Maria i d’aquí en surten ulls compassius vers els altres.
Mn. Joan Mora va exercir aquests ulls. D’aquí va néixer el projecte de Jericó. La compassió és aquesta mirada de tendresa capaç de capgirar la situació. Com deu mirar Maria aquests subsaharians ferits o morts, fills seus que esperen misericòrdia? Demanem que Déu ens faci com Maria, que ens mobilitzi per a compartir les seves penes i alegries.
7è dia. Feliços els nets de cor… Mn. Robert Louan, rector de la parròquia de Santa Maria de Butsènit
Mn. Robert ha expressat sentiments d’agraïment per tot el que va aprendre a la parròquia del Carme durant els anys finals de la seva formació com a seminarista, així com la seva ordenació diaconal i la celebració de la primera missa com a sacerdot. “Vaig presentar públicament a la Verge Maria una aspiració profunda i arrelada al cor ja abans d’entrar al Seminari, i que després ha renovat: que ella ho faci tot perquè jo sigui sant”. Des que vaig conèixer Jesucrist he desitjat sempre agradar al Senyor i fer-ho tot seguint la seva voluntat. Amb aquest noble desig m’adono de les meves febleses, misèries i defectes. I per a que no es quedi en una vana il·lusió, vaig demanar ajuda a Déu i a la Mare de Déu consagrant-li el ministeri sacerdotal.
L’èxit del ministeri sacerdotal només depèn de la santedat del qui l’exerceix. És com la imatge d’una llum blava que atreu Jesús a la gent. “Avui reitero el meu desig de ser sant a la Mare de Déu; m’oblido de les meves misèries i persevero en aquest desig que segur és també el centre de les nostres aspiracions, que ens empenya a fer el bé i a rebutjar el mal.” Feliços els nets de cor és una crida que Déu ens fa a la santedat, a participar de la felicitat i l’alegria de la seva companyia. Somniem amb el cel; com més hi pensem, més ens forçarem per aconseguir aquesta meta.
Net de cor vol dir tenir un cor senzill per abandonar-se al Senyor com un infant als braços de la seva mare. També vol dir tenir un cor pur, sense malícia, un cor d’infant. «Si no us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 18, 3). Segons la Bíblia, el cor és el centre d’on brollen les emocions. El Senyor veu el fons del cor de les persones, el qui diu la veritat tal com la pensa, sense falsedat. Ser net de cor vol dir tenir rectitud d’intencions, sense hipocresies ni falsedats, cultivant la bellesa interior per ser més atractiu als ulls de Déu. La puresa de cor és el que més atansa a Déu: els nets de cor veuran Déu. “Demanem a la Mare de Déu que ens ajudi a purificar el cor i poder veure Déu.”
8è dia. Feliços els qui s’esforcen per la pau… Mn. Carles Sanmatín, rector de la UPA Pilar – Magdalena
Tots cerquem la felicitat. El concepte de felicitat pot variar en funció de les circumstàncies que viu cadascú en qualsevol lloc. Jesús proposa aconseguir la felicitat seguint el camí de les Benaurances.
Les Benaurances són socialment contraculturals, ara i abans, perquè la societat sempre ha proposat camins ben diferents. Cada benaurança en proposa un per aconseguir la felicitat. La d’avui “Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu”. Però, quin tipus de felicitat assegura el Senyor als qui treballen per la pau? Certament no ens convida a tindre una actitud pacífica o conformista, que evita el conflicte. Ben al contrari. Jesús ens convida a construir la “Pau Shalom” -que suposa estar bé amb Déu i els altres-, i fer-ho activament, treballant per la pau evitant conflictes i, a la vegada, internament, estant bé amb un mateix i amb els altres. “Serem feliços quan cultivarem la pau…”
Cinc pistes que ens poden ajuda a ser constructor de la Pau Shalom: demanar a Déu que ens guareixi les ferides interiors i pacifiqui el nostre cor; demanar ajut, si cal, per a aconseguir-ho; superar la indiferència social pel sofriment dels altres; cultivar una actitud crítica, de denúncia, de les causes que provoquen les guerres, és a dir, el pecat estructural que hi ha; treballar per a reconciliar persones enfrontades en la família, la comunitat cristiana…, és a dir, treballar per reconstruir relacions ferides i trencades; i tenir un parlar que pacifiqui, que construeix i no divideix. Conseqüentment, si ajudem a instaurar la pau el Senyor ens anomenarà fills/es de Déu perquè Ell vol la meva pau i la dels meus germans. Això suposa la curació de qualsevol ferida.
“Floreix allà on has estat plantat”, en la situació que visquis. Això vol dir ser constructor de Pau Shalom, que té una dimensió comunitària i personal. Que la Mare de Déu del Carme ens ajudi a estar pacificats interiorment. Així podrem esdevenir constructors de pau allí on estiguem.
En la concelebració de la missa hi ha participat Mn. Maximiliano Chavarria, sacerdot hondureny que aquests dies està visitant familiars i paisans seus establerts a Lleida.
9è dia. Feliços els perseguits s causa de la justícia… Fr. Joaquín Recasens ofm, guardià del santuari de Sant Antoni de Pàdua
En la darrera predicació en la Novena del Carme com a guardià del Santuari de Sant Antoni de Pàdua, i malgrat el seu dolor per haver de tancar el convent de Lleida, Fr. Joaquín ha dit que “hem d’assumir la realitat que tenim com Jesús va assumir la seva.” A partir de diverses pàgines de l’Evangeli (Mt 10, 34; Lc 12, 51; Mt 5, 8) ens adonem que la pau que instaura Jesús no és absència de conflictes, sinó fonamentada en la justícia. Jesús mai va condemnar ni beneir la guerra, però defensa una pau fonamentada en la justícia i la caritat.
Tot qüestionant les “ideologies pacifistes, que sovint pretenen instaurar una pau sense justícia, rebutjant tot conflicte per considerar-lo una amenaça al benestar assolit” o bé que “aspira a que la injustícia sigui el fonament d’una pau pèrfida”, ha ressaltat que “el drama de la nostra època és que tant la pau com la guerra, massa sovint, es fonamenten o desemboquen en la injustícia.” Chesterton va escriure que «si la guerra fos exclosa com a mitjà per a resoldre les diferències humanes» els mitjans per arreglar les diferències entre els homes serien «la usura, el monopoli, la pressió per la fam, la mentida periodística, la traïció diplomàtica i l’acció policial».
Citant la resposta de Jesús davant Pilat «La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus» (Jo 18, 36-38), i en al·lusió al conflicte d’Ucraïna, ha deixat clar que malauradament “la felicitat rau en l’insult, la persecució i la calumnia; no en el benestar.” Tot un exercici de “realisme -no de pessimisme-” finalitzat parafrasejant Francesc d’Assis: “Jo us he dit la meva part, que el Senyor us faci veure la vostra”.
“Totes les generacions em diran benaurada” Mons. Salvador Giménez Valls, Bisbe de Lleida
Les Benaurances són el camí de la vida de tot cristià. Hi ha una felicitat nostra i del món que xoca amb les Benaurances; per això hem de plantejar-nos com atansar-nos més a Jesucrist i defugir del món. La felicitat de Maria es mostra al Magnificat, on lloa Déu seguint el seu Fill i deixant-se portar per l’Esperit Sant fins a la creu i la Pentecosta.
Les lectures d’aquest diumenge són un bon complement de les Benaurances, que són paraules de Jesucrist, amb Abraham, sant Pau i Maria de Betània com a companys de camí. «Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?» El qui fa el bé i practica la justícia (Sl 14); Abraham és feliç confiant en la Paraula del Senyor (Gn 18,1-10a). Sant Pau és feliç de completar amb el seu patiment els sofriments de Jesucrist (Col 1,24-28). Maria ha triat el millor camí: escoltar Jesús. (Lc 10,38-42) Conèixer, estimar i escoltar Jesús és la felicitat, que no està en el “fer” sinó en el “ser”.
Per a ser veritablement feliços hem d’aplicar les Benaurances a la vida de cada dia. El Bisbe ens ha donat unes pistes per a descobrir-ho: “Soc feliç de creure? Tenir fe em dona alegria interna per a seguir Jesucrist i servir els altres? També la parròquia ha de ser una comunitat alegre en el seguiment de Jesucrist: La parròquia manifesta felicitat en les celebracions sagramentals, en el servei als altres? Com viu la parròquia la felicitat del Senyor? És un centre de pregàries pels malalts i els que ho passen malament?”
Avui hem de contemplar l’advocació del Carmel: la bellesa de la muntanya; la pregària confiada del profeta Elies i la contemplació del Déu de les promeses. Moltes persones i institucions tenen la Mare de Déu del Carme per patrona, i moltes persones la invoquen: ”Mare de Déu del Carme, dona’ns la felicitat del teu Fill; que no ens oblidem de tu pensant que la felicitat del món sigui més segura. Mare nostra, sigues un impuls constant per a trobar la felicitat en el seguiment del teu Fill.”
