El govern de la Província Franciscana de la Immaculada Concepció (orde de frares menors) ha decidit tancar del tot el Santuari de Sant Antoni de Pàdua eliminant la seva presència a Catalunya, fora de la província de Barcelona. La comunitat franciscana de Lleida deixarà la ciutat passat l’estiu i tancarà el Santuari de Sant Antoni de Pàdua pel descens de vocacions. Ho lamentem profundament.
El pare franciscà Joaquín Recasens va comunicar que el pròxim 13 de juny se celebrarà a Lleida la festa de Sant Antoni de Pàdua, amb l’eucaristia de comiat de l’orde a la ciutat de Lleida. Recasens va explicar que “en l’actualitat hi ha només quatre membres de la comunitat vivint al convent, quan anys anteriors s’havia arribat a aplegar fins a una desena de frares”. “No hi ha gent per manca de vocacions, fet que obliga a tancar el Santuari de Sant Antoni de Pàdua, una situació que es repeteix a altres poblacions de l’Estat, ja que es tancaran cinc convents més”. Va afegir que “farem tot el possible per prendre mesures perquè l’església pugui continuar oberta, encara que no hi haurà missa”. En aquest cas, el temple podria ser custodiat per l’Orde Franciscana Seglar.
Una mica d’història de la presència franciscana a Lleida
Aquest és un dels primers convents franciscans de la Corona d’Aragó. Hauria estat fundat l’any 1217 per frares enviats a la Península pel mateix sant Francesc després d’un Capítol General d’aquell mateix any. Els terrenys per aixecar el convent foren donats per Ramon de Barriac, que també es va voler fer càrrec de la construcció dels edificis conventuals. Una tradició diu que tot i les fortes despeses que representava aquesta empresa, els fons destinats es van multiplicar miraculosament.
La tradició també diu que sant Francesc d’Assis va visitar Lleida el 1211, pelegrinant a Sant Jaume de Compostel·la, i va realitzar diferents miracles. Un d’aquests miracles fou “la guarició d’un home de Lleida” (anomenat Joan), que es troba representat en un fresc de Giotto a la basílica d’Assis.
El primer convent franciscà estava situat al camí de Montsó, extramurs, entre el portal de Boters i el monestir de Sant Hilari, de les cistercenques. El seu emplaçament es correspon amb l’actual plaça Ricard Vinyes, que en l’època medieval es coneixia com el pla de Framenors.
Aviat aquest establiment fou beneficiari de nombroses donacions i els membres de la seva comunitat eren reconeguts arreu i participaven en la vida de la societat. Els franciscans van col·laborar de manera molt activa en la fundació de l’Estudi General de Lleida, el 1300. Els monarques de la Corona d’Aragó i els comtes d’Urgell foren benefactors destacats de la casa. En aquest convent va voler ser enterrat Alfons el Benigne i per complir el seu desig, el seu fill, Pere el Cerimoniós, el 1369 hi va fer traslladar les seves despulles des de Barcelona.
Amb la guerra dels Segadors (1645) es va enderrocar el convent, però es va conservar l’església de Sant Francesc, bé que molt malmesa. Fou enderrocada en la guerra de Successió i els materials es van aprofitar per bastir el nou convent de Santa Clara. Durant la primera meitat del segle XX es va identificar el lloc de l’antic convent i es van recuperar alguns elements d’aquest, prop d’una teuleria.
Durant el primer terç del segle XVIII es franciscans es traslladarien a l’interior de la ciutat, bastint un convent on ara hi ha l’església de Sant Pere, a la plaça de Sant Francesc. El seu temple fou la parròquia dels militars: s’hi celebraven les seves festes religioses i hi era enterrada l’oficialitat, com Gaspar de Portolà. Foragitats el 1836 a causa de la desamortització de Mendizábal, tornaren a Lleida el 1908 establint-se successivament al carrer de la Palma 27 i al carrer Cavallers 13 (casa Pastoret), fins que el 1910 ocuparen el primer pis de la casa núm. 31 de la Rambla Ferran, on obriren al públic un oratori dedicat a Sant Antoni de Pàdua.
El convent actual, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell construït al carrer Vila Antònia s’inaugurà el 1920. L’actual temple és obra de Lluís Domènech i Torres i fou inaugurat el 1950. El 1967 el convent fou transformat el Residència d’Estudiants, i el 2001 en la Residència Geriàtrica. Les pintures murals són obra de Víctor Pérez Pallarés. Amb ocasió del VIII centenari de la fundació de l’orde, el 2009, es van fer obres de restauració del Santuari.
