L’església de Sant Joan ha acollit l’acte central de les celebracions dedicades a la Mare de Déu del Pilar que organitza la Casa de Aragón. Allí ha arribat la processó -la primera que surt després de la pandèmia- que ha sortit de l’entitat regional amb la petita imatge de portada per les cambreres de la Verge i el seguici precedit pels gegants del Grup Cultural Garrigues i els tambors i bombos la Confraria de Setmana Santa.
Abans d’iniciar-se la celebració, el president de les Cases i Centres Regionals de Lleida Cosme García ha introduït la importància i significació d’aquesta festa mariana tan popular que acull fidels i devots de la Mare de Déu del Pilar de Ponent, agraint especialment als celebrants, el fraret aragonès Joaquín Recasens, assessor religiós de la Confederació de Cases i Centres Regionals de Lleida, i Mn. Joan Ramon Ezquerra i Mn. Jaume Pons, rectors de la Unitat pastoral, a les autoritats municipals, la junta directiva de la Casa de Aragón, les cambreres de la Verge i les reines de les festes; representants dels Cossos de la Guàrdia Civil, Correus i Telègrafs; Caballeros y Damas del Pilar; moviments veïnals de la ciutat; representants de les Cases i Centres Regionals de la Federació; comunitat hondurenya i romanesa catòlica de la Unitat pastoral.
El pare Recasens ha manifestat el seu interès que com a franciscà li desperta l’ecologia fent una apologia de l’obra de la Creació “que els humans, enlloc de continuar, denigrem en un gravíssim pecat de sacrilegi”. Lamentant que l’experiència viscuda durant la pandèmia no hagi ajudat a redreçar aquesta actitud, ha acabat l’homilia interpel·lant als devots presents amb la pregunta “a què estem disposats a renunciar?” i pregant a la Mare de Déu perquè ens ajudi a ser coherents i que “demanem un minut més de talent que de vida”.
Alternant el castellà i el català amb la fabla aragonesa, la celebració ha comptat amb la vistosa ofrena de flors a la Mare de Déu del Pilar i s’ha entonat el seu himne, però no s’ha fet el tradicional bes de la medalla de la Mare de Déu del Pilar, a l’altar obra de l’arquitecte Francesc Clavera Armenteros. La celebració ha continuat jornada festiva s’ha completat amb una actuació folklòrica de Jotes a la mateixa església a càrrec de l’Agrupació Raíces de ZA-HU-TE, que també havia posat música a l’entranyable i molt participada celebració religiosa que ha posat en relleu la devoció dels lleidatans a la Mare de Déu del Pilar. La tradició pilarista a Lleida es remunta al segle XVI, documentada a través d’un benefici i un altar a l’antiga església de Sant Joan de la Plaça.
