Diumenge 4t d’Advent, 19 de desembre de 2010
Primera lectura (Is 7,10-14): “La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”.
Segona lectura (Rm 1,1-7 ): “Jesucrist del llinatge de David, fill de Déu”
Evangeli (Mt 1,18-24): Jesús naixerà de Maria, esposa de Josep, fill de David.
Reflexió:Com viurem nosaltres del Nadal?
1.- “L’Emmanuel”, Déu ens amb nosaltres
L’adveniment de Crist al món -ha vingut, ve i vindrà– constitueix l’esdeveniment central de la història de salvació. Però Déu té necessitat dels homes. Com Maria i Josep. Aquests dos humils personatges posen a les mans de Déu tota la seva vida. També a nosaltres ens cal cooperar en l’obra que Déu persegueix en nosaltres i en el món.
2.- Mentides del nostre Nadal
Un fet trist de la societat moderna és la capacitat de buidar de contingut i de veritat les festes i els esdeveniments més entranyables. El celebrem, potser, gairebé sense conèixer la seva motivació original i el seu contingut veritable.
- Seria mentida creure en un Déu que s’ha fet un de nosaltres, solidari de la humanitat, i, alhora, organitzar el Nadal de manera egoista o individualista, aliens als problemes dels altres.
- Seria mentida creure que Déu s’ha fet home per alliberar la humanitat, i no esforçar-nos per ser més homes cada dia i treballar per un món més humà i alliberat.
- Seria mentida creure en un Déu que s’ha lliurat fins a la mort per l’home, i, alhora, passar la vida sense fer res positiu per ningú.
- Seria mentida felicitar i desitjar un feliç any per a tots, i a l’ensems no fer res per aconseguir un món més feliç per a tots.
- Seria mentida cantar la pau nadalenca i no fer res per restablir les nostres relacions familiars i fer tot el possible perquè desapareguin les causes dels nostres conflictes i violències.
- Seria mentida fer regals materials als nostres fills i amics i no saber regalar el nostre temps, proximitat i ajuda gratuïta.
3.- La veritat del Nadal
Nosaltres som creients i hem d’anar més a fons.
- Hem de desitjar que la salvació de Crist ens entri ben endins i ens renovi totalment. Nadal és una força que ens impulsa a viure amb més plenitud.
- Nadal és “Una gran llum” (Is. 9, 1), com la que il•luminà a Josep, que ve a treure de la nostra vida la foscor que sovinteja en forma de rutina i vulgaritat, d’egoisme i pors, de desànim i tristesa.
Aquesta llum ens fa descobrir la presència de Déu proper en el nostre cor, en el proïsme i en el sagrament. - Nadal és, també, ”una gran esperança”.
– Es trist viure la vida de cada dia sense il•lusió, sempre igual, sense trobar-hi sentit. Com Maria, ens cal descobrir que cada dia ens porta una carícia de Déu, que ens va dient. “No tingueu por… Déu es amb tu”.
– Ens cal esperar, com els arbres d’hivern, on sempre roman la saba vivificant que, quan sigui el moment, ressorgirà amb més força i amb nova vida.
– Ens cal entendre que al cor de les persones, per més baix que hagin caigut, hi ha un fons de bondat molt gran, perquè és Déu qui l’ha posat… i les marques de Déu son indestructibles.
4.- Visquem un Nadal autèntic, en la veritat
Aprofundim en el misteri i traduïm-lo en la nostra vida. Déu vol néixer una mica més en nosaltres i, per nosaltres, en el nostre món.
5.- Pregària: Feu, Senyor, que a mida que s’acosta la festa de Nadal augmenti en nosaltres la fidelitat al vostre servei i així puguem celebrar dignament el misteri del naixement del vostre Fill fet Home.
Fem de la nostra ànima un bressol per acollir Jesús
