"La pau com a camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica" és el títol del Missatge de el Sant Pare per a la 53ª Jornada Mundial de la Pau celebrada l’1 de gener de 2020, publicat el 12 de desembre, a la Festa de La nostra Senyora de Guadalupe. "Hem de buscar una veritable fraternitat, que estigui basada sobre el nostre origen comú a Déu i exercida en el diàleg i la confiança recíproca. El desig de pau està profundament inscrit en el cor de l’home i no hem de resignar a ni més ni menys que això " és el fonament del Missatge, que està dividit en cinc punts:
1.- La pau, camí d’esperança davant els obstacles i les proves. "L’esperança és la virtut que ens posa en camí, ens dóna ales per avançar, fins i tot quan els obstacles semblen insuperables". La pau només és possible des d’una ètica global de solidaritat i cooperació al servei d’un futur plasmat per la interdependència i la corresponsabilitat entre tota la família humana d’avui i de demà. La fraternitat es basa en el diàleg i la confiança recíproca. "Hem de buscar una veritable fraternitat, que estigui basada sobre el nostre origen comú a Déu i exercida en el diàleg i la confiança recíproca. El desig de pau està profundament inscrit en el cor de l’home i no hem de resignar a ni més ni menys que això".
2.- La pau, camí d’escolta basat en la memòria, en la solidaritat i en la fraternitat. La pau brolla de les profunditats de el cor humà i la voluntat política per obrir nous processos que reconciliïn i s’uneixin a les persones i les comunitats. "El món no necessita paraules buides, sinó testimonis convençuts, artesans de la pau oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació". "El coneixement i l’estima pels altres també poden créixer en l’escolta mútua, fins al punt de reconèixer en l’enemic el rostre d’un germà". Per tant, el procés de pau és un compromís constant en el temps.
3.- La pau, camí de reconciliació en la comunió fraterna. Al costat d’aquest camí de respecte cal seguir el camí de reconciliació que ens crida a trobar en el més profund dels nostres cors la força del perdó i la capacitat de reconèixer-nos com germans i germanes. "Aprendre a viure en el perdó augmenta la nostra capacitat de convertir-nos en dones i homes de pau".
4.-La pau, camí de conversió ecològica. Aquest camí de reconciliació és també escolta i contemplació del món que Déu ens va donar per convertir-lo en la nostra casa comuna. A més, necessitem un canvi en les conviccions i en la mirada, que ens obri més a la trobada amb l’altre i a l’acollida de el do de la creació, que reflecteix la bellesa i la saviesa del seu Creador.
5.- La pau i s’assoleix tant com s’espera. El camí de la reconciliació requereix paciència i confiança. Per a això és necessari creure en la possibilitat de la pau, de creure que l’altre té la nostra mateixa necessitat de pau. En això, podem inspirar-nos en l’amor de Déu per cada un de nosaltres, un amor alliberador, il·limitat, gratuït i incansable. És important reconèixer-nos fills necessitats, davant Aquell que ens estima i ens espera, com el Pare del fill pròdig. "La cultura de la trobada entre germans i germanes fa que cada trobada sigui una possibilitat i un do del generós amor de Déu. Ens guia a aspirar sempre a viure la fraternitat universal, com a fills de l’únic Pare celestial.
