Diumenge 26 Ordinari, cicle A
La Paraula de Déu no és una paraula de tantes.
- És Paraula de Déu. És paraula de veritat.
- És Paraula actual, que toca el més profund de la nostra consciència. Cal que ens deixem interpel·lar, que ens deixem tocar per aquesta paraula.
- És aleshores que la Paraula de Déu canviarà el nostre cor, la nostra conducta, per fer-nos més semblants a l’únic model que Déu ha posat en el nostre camí: Jesucrist .
Hem escoltat l’apòstol sant Pau:
“Us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.”
- El goig de Déu és veure’ns units, ben avinguts;
- que no fem res per rivalitat o vanaglòria;
- que mirem els altres amb senzillesa, amb humilitat; que no obrem pels nostres propis interessos, sinó pels altres.
La nostra societat camina per aquí?
· Nosaltres, caminem així, segons aquesta manera de pensar?
· La crisi que està patint el món no té res a veure amb aquest text?: “Units per uns mateixos sentiments, interessats els uns pels altres…”
· Podem tenir el perill de pensar que això ho haurien de fer els polítics, els economistes, els poderosos. Sí, ho han de fer.
· I nosaltres, no? Al nostre poble, en el nostre ambient familiar i de relació, ¿no podem posar un granet de sorra, una petita llavor, una gota d’aigua… d’aquests sentiments i accions de solidaritat, d’interès pels altres, d’estimació, respecte…?
No oblidem que la Paraula de Déu ressona aquí, avui i per a mi.
· El nostre model és sempre Jesús. Per això sant Pau continua:
· “Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu.”
· Jesús és el nostre model i la nostra força
L’Eucaristia és aquest Jesús,
- que s’ha fet no-res,
- que, per amor a la humanitat, ha acceptat ser clavat a la creu i mort,
- que s’ha convertit en aliment nostre per donar-nos força i possibilitat de viure i fer l’experiència d’estimar tothom, d’interessar-nos pels germans que pateixen.
· És la força que ens transforma, y, a través de nosaltres, vol anar transformant la humanitat en una família veritable.
Tots hi som convidats a realitzar aquesta transformació.
A ningú deixa de cridar. També els pecadors i les dones de mala vida –diu Jesús-. De vegades, els qui han estat lluny de Déu, senten la crida i responen potser millor que nosaltres. Escoltem la frase última de Jesús, a l’evangeli d’avui.
· «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu”.
· Prenem-ne nota. “Tinguem tots els mateixos sentiments que hem vist en Jesucrist”.
· I deixem que la força de Jesús ens vagi transformant.
“Tinguem tots els mateixos sentiments que hem vist en Jesucrist”.
