Diumenge 23 ordinari – cicle A
Les lectures d’avui ens parlen
· d’un bé extraordinari que ens hem de fer els uns als altres;
· d’una manifestació de l’amor que ens devem.
· És la correcció fraternal: avisar, corregir, amonestar.
És necessari que les persones que ens estimen ens facin aquest servei.
· encara que de vegades ens molesti,
· encara que sigui difícil i ens reporti potser alguna injúria, alguna resposta…. (Primera Lectura)
Advertir és un deure sagrat:
· dels mossens, dels pares, educadors, de tot aquell que veu el mal que pot venir d’una actuació…
· Advertir, corregir…. és una manifestació d’amor veritable.
Però, amb quin esperit ho hem de fer? amb quina actitud, quan i com?
· Moguts per l’amor
· no per l’enveja, o el nerviosisme, o la indignació, o el rancor, o la crítica…
· perquè no m’agrada la forma de ser de l’altre… Moguts per l’amor.
Una correcció així (entre esposos, pares, germans…)
· és pacient; no té pressa, ni per fer-la, ni perquè l’altre reaccioni de seguida;
· és amorosa, cercant el moment, la paraula, el gest oportuns…
· és humil; reconeix que també ell falta en moltes coses..
· és comprensiva…. sap que costa canviar…
· no és exigent, sinó que proposa…
· és confiada, espera sempre…
· Una correcció així és un do de Déu, fa un bé extraordinari.
Corregir –(l’Evangeli d’avui)- és un deure sagrat. No ens el podem estalviar, no podem abdicar. (pares, esposos, polítics, mestres…).
Mirem de fer-ho amb l’actitud amb què Jesús ho feia amb els apòstols, amb els pecadors…).
Que Maria ens ho ensenyi i ens ajudi a fer-ho bé.
Corregir és un deure sagrat. Mirem de fer-ho amb l’actitud de Jesús.
