Diumenge 33è de durant l’any, 14 de novembre de 2010
Primera lectura (Mal 3,19-20): “Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll.”
Segona lectura (2Te, 3,7-12 ): “Qui no vulgui treballar que no mengi”
Evangeli (Lc 21,5-19): Interroguen Jesús sobre els senyals de la fi del món.
Reflexió: Sobre l’esdevenidor de la humanitat
1. Estem arribant al final de l’any litúrgic:
El proper diumenge celebrarem Crist Rei.
Les lectures d’avui ens traslladen al final de la història:
A la segona lectura: Pau corregeix als cristians de Tessalònica que, pensant que el final estava a prop, vivien amb aquesta excusa, "sense treballar, molt ocupats en no fer res".
En l’evangeli es barregen dues realitats: el final de Jerusalem i la destrucció del temple, una de les meravelles del món antic, i que succeiria pocs anys després: “això que veieu vindran dies que tot serà destruït”; i la fi del món. Jesús els diu: ‘la fi no vindrà de seguida’ i que el que han de fer els seus deixebles és donar testimoni, “serà una ocasió de donar testimoni” i “sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”
2. Comentaris:
- Sempre és de savis mirar cap al final: com el pagès mira la collita, o l’estudiant mira els exàmens, o l’esportista pensa en la meta, en el resultat. Preguntem-nos molt sincerament on posem la nostra confiança. Res del nostre món és sòlid. Tot se’ns por enfonsar. L’únic que roman és el Senyor. Déu és indestructible.
- La fatiga i les dificultats de portar una vida virtuosa i santa les hem de prendre com una ocasió d’anar madurant en la nostra fe i de ‘donar testimoni’ en el nostre ambient familiar i social. Jesús ens diu que perseverem fins al final, que “no es perdrà ni un sol del nostres cabells”.
- Hem de mirar el final, però al mateix temps hem de viure en plenitud la vida present: fomentant el benestar de la família, col•laborant amb la comunitat cristiana en l’evangelització del món, contribuint amb generositat a una major justícia social.
- Diu el Concili: "S’equivoquen els cristians que, sota el pretext que no tenim aquí ciutat permanent, ja esperem la futura, i consideren que poden descuidar les tasques d’aquest món, sense adonar-se que la pròpia fe és un motiu que obliga al més perfecte compliment de totes elles ".
3. Un missatge per a la nostra vida:
Com veieu, el tema d’avui és una invitació a tenir idees clares, a la serenitat i a la paciència, a la fortalesa i al testimoni, a l’esperança i a la perseverança. Tots sabem l’ambient que actualment s’està creant al voltant de la fe. Que ens serveixin d’al•licient aquestes paraules del Papa a Santiago:
"Quina és l’aportació específica i fonamental de l’Església a Europa? La seva aportació se centra en una realitat tan senzilla i decisiva com aquesta: que Déu existeix i és Ell qui ens ha donat la vida. Només Ell és l’absolut, amor fidel, meta infinita que resplendeix darrere de tots els béns, veritats i belleses admirables d’aquest món, admirables però insuficients per al cor de l’home. Bé ho comprengué Santa Teresa de Jesús quan va escriure: "Només amb Déu n’hi ha prou"… Els homes no podem viure a les fosques. I, llavors, com és possible que se li negui a Déu, sol de les intel•ligències, força de les voluntats i imant dels nostres cors, el dret de proposar aquesta llum que dissipa tota tenebra? Per això, cal que Déu torni a ressonar joia sota els cels d’Europa, que aquesta paraula santa es profereixi santament. Cal que la percebem així en la vida de cada dia, en el silenci del treball, en l’amor fratern i en les dificultats que els anys porten amb si".
Posa les teves paraules a la meva boca
