Diumenge 32è de durant l’any, 7 de novembre de 2010
Primera lectura (2Mac 7,1-14): Testimoni d’una esperança creixent en un més enllà de la mort.
Segona lectura (2Tim 2, 16 ss): Pau encoratja a que ens mantinguem ferms en la fe.
Evangeli (Lc 20, 27-38): Déu és un Déu de vius, no de morts.
Reflexió: La certesa de la resurrecció
1.- Introducció
El tema d’aquest diumenge està en relació amb les passades festes de l’1 i 2 de novembre, i amb el final de l’any litúrgic, ja que ens queden només dos diumenges per iniciar l’Advent.
2 .- Què ens diu la paraula de Déu?
- El llibre dels Macabeus ens recorda la resposta d’un del set fills: “Val la pena morir a mans dels homes quan s’espera que Déu mateix ens ressuscitarà”.
- Sant Pau, demana als cristians que es mantinguin ferms, enmig de les persecucions i ambient pagà.
- I a l’Evangeli, Jesús ens dóna una visió de Jesús sobre la vida futura: ”I que ressusciten els morts, el mateix Moisès ho indica en l’episodi de la bardissa, quan diu que el Senyor: «Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob», no és Déu de morts, sinó de vius: perquè per a ell tots estan vius”.
3 .- Comentaris
- També avui n’hi ha molts que, com els saduceus, no creuen en la resurrecció, o creuen amb una fe molt feble, que no serveix per fer d’aquesta certesa l’eix de la vida, i per això queden atrapats per les coses d’aquest món
- El distintiu dels cristians és la nostra fe viscuda en l’amor; es tradueix en esperança, il•lumina la vida terrenal i esclareix la vida eterna:
- "El Baptisme (la fe) és una il•luminació que, fent caure sobre el cristià el vivificant raig de la veritat divina, li obre el cel, li esclareix la vida terrenal, el capacita a caminar, com a fill de la llum, cap a la visió de Déu , font d’eterna felicitat". (Pau VI, a l’Ecclesiam suam). Jesús ens obre nous horitzons i molt lluminosos. No sabem com serà la nova vida; sols sabem que serà molt diferent de la que vivim en aquesta vida.
- Creiem fermament que el destí que Déu ens prepara és la vida, no la mort. En aquesta vida, encara que sigui molt important, estem de pas, com a pelegrins cap a la pàtria definitiva:
- “Este mundo es el camino / para el otro, que es morada sin pesar /
mas cumple tener buen tino / para andar esta jornada sin errar”. (J. Manrique) - Pensar en l’altra vida és de persones sensates. Som un poble en marxa.
- Nosaltres som com el ser que ha estat concebut i viu els seus primers mesos en el si matern i que no ha de romandre definitivament en aquest ambient, sinó que ha de ‘sortir’ a la vida a la qual està destinat. Quan naixem, portem darrere l’Amor de Déu i tenim una vida per davant que s’ha de construir; i quan ens anem d’aquest món, tenim darrere la nostra vida i tenim davant tot l’Amor de Déu que ens estima i que ens vol fer feliços per sempre.
4 .- Eucaristia, aliment de vida eterna
La nostra fe i la nostra participació activa en l’Eucaristia, són, segons el mateix Crist, garantia i pregustació d’aquesta vida definitiva: "Qui em menja, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia"
Per això sant Ignasi d’Antioquia definia amb encert el pa eucarístic com: "Fàrmac d’immortalitat i antídot contra la mort".
5.- Pregària del final de Credo
"Crec en la resurrecció dels morts i en la vida eterna".
Avui el Papa és amb nosaltres
El Temple de la Sagrada Famiía és el punt de mira de molts milions de persones.
Benet XVI, successor de Pere és el fonament i el custodi de a comunió de l’Església. Ell ens ha de guiar en la comunió amb Crist de manera que la xarxa no es trenqui, sinó que sostingui la gran comunió universal i la fermesa de la fe que hem rebut de Crist.
Preguem perquè el primat de Pere, confiat a persones humanes, sigui sempre exercit amb aquest sentit original desitjat pel Senyor i pugui així ser reconegut cada cop més en el significat veritable pels germans que encara no estan en plena comunió amb nosaltres.
Per a Déu tots estem vius
