65 ANIVERSARI DEL TRASLLAT LA VERGE DE GRENYANA DE SANT JOAN A L’ERMITA

LA  PARRÒQUIA DE SANT JOAN HAVIA ENCARREGAT LA TALLA A JAUME GORT 

Fa pocs dies que un bon amic que té les seves arrels maternes a la torre Mercadé de la partida de Grenyana, va enviar-me un WhatsApp distint als que tant proliferen en aquests dies de confinament, per fer-me avinent que avui 19 de maig, es compleixen 65 anys que la imatge de la Mare de Déu de Grenyana va ser portada a l’ermita de la partida que porta el seu nom, on des d’aleshores els lleidatans la poden contemplar i venerar.

El primer que vaig fer al rebre l’oportú missatge, va ser obrir i fullejar el llibre “Jaume Gort, l’escultor de la modernitat serena”, que vaig tenir el plaer d’escriure ja fa una colla d’anys i el goig de presentar-lo el novembre de 2016, amb ocasió del 50 aniversari de la mort d’aquest escultor lleidatà, injustament oblidat i ignorat durant molts anys, autor d’aquesta singular talla.  Ja em perdonareu per plagiar-me a mi mateix, però deixeu-me que a partir de les quatre pàgines que jo dedico a aquest fet -de les 178 del llibre- i amb ocasió d’aquest aniversari, faci memòria del per què, quan i com Gort va esculpir-la i de quina manera succeí la seva arribada a l’ermita, aquell 19 de maig de 1955.

Jaume Gort, que el 1945 -aquest març van complir-se també 75 anys- havia realitzat amb notable èxit una de les seves primeres escultures, el conjunt escultòric del pas de la Fugida a Egipte “la Somereta”; va rebre de la parròquia de Sant Joan l’encàrrec d’esculpir quatre imatges (el Cor de Jesús, Sant Nicolau, Sant Antoni de Pàdua i el Crist de la Bona Mort).  Les talles van agradar molt i és així com rebrà el 1955 un cinquè encàrrec, però en aquesta ocasió per l’ermita de Grenyana que pertanyia aleshores a aquesta parròquia, situada la marge esquerra del riu Segre, en el camí de les Comportes o antic camí d’Alcoletge, a la partida del mateix nom.

L’ermita havia estat cremada i saquejada als inicis de la Guerra Civil i la imatge gòtica de la Mare de Déu Trobada de Grenyana va desaparèixer entre les flames. Calia recuperar-la i Gort ho farà sense cap similitud  formal amb la primitiva, esculpint en fusta de noguer una nova Madona asseguda que sosté el seu fill amb el braç esquerra, mentre que amb la mà dreta porta una flor de magraner. De la petita talla de 40×55 cm. destaquen per la seva originalitat les dues trenes de la cabellera de la Verge, lligades amb un llacet de color blau, amb les quals l’escultor fa evident la seva modernitat serena i el seu magnífic i valent traç d’artista. Alhora, és una de les poques talles que porta la seva signatura “J. Gort”.

En el llibre explico com la imatge va ser beneïda el 18 de maig de 1955 a l’església de Sant Joan pel bisbe Aurelio del Pino, actuant de padrins de la benedicció l’alcalde Blas Mola i la seva esposa Josefa Miarnau. L’endemà dijous 19 de maig, festa de festa de l’Ascensió a les 7 del matí, la Verge de Grenyana duta a peu pels joves de la parròquia, va emprendre el camí cap a l’ermita. En arribar al Molí de Cervià, límit tradicional de la Partida, Josep Mercadé en nom del veïns va pronunciar unes paraules de benvinguda, mentre els nois de la partida prenien el relleu de la peanya que sostenia la talla de la Verge. L’arribada a l’ermita es va fer coincidir amb l’arribada del bisbe i de les autoritats, que li donaren oficialment la benvinguda. Entronitzada la Verge en el seu cambril i davant una nodrida concurrència de veïns de la Partida i de genet vinguda de Lleida, va començar la Missa solemnitzada pel fet que un grupet de nens i nenes de la partida van fer la Primera Comunió. La diada es va completar amb una concert de l’Orfeó Lleidatà i una ballada de sardanes de la principal de Lleida.

Amb la Verge de Grenyana ja de nou a la seva ermita, retornà el culte i la devoció a aquesta advocació mariana tan lleidatana i pogué presidir a partir del mes de setembre d’aquell any, l’Aplec de l’Ermita, que ja s’havia recuperat l’any 1946 i que encara avui es continua celebrant. Als seu peus hi van col·locar dues figures fetes en guix representant un pastoret amb el seu bou, tots dos agenollats, evocant així la tradició i la llegenda de la seva trobada allà al S. XII, quan un tal Berenguer de Grenyana -origen del seu nom- era l’amo de les terres en les que la imatge fou trobada miraculosament en una petita cova propera a l’ermita. L’any 2014, per encàrrec de l’AVV de la Partida de Grenyana i amb motiu del seu 60 aniversari, la talla va ser restaurada per Aleix Barberà Giné, sota la coordinació de la delegació del Patrimoni Artístic i Cultural del bisbat de Lleida i el Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida (CAEM). El delicat treball de restauració, va posar en valor la bellesa original de la imatge, que mai no havia perdut.

Tot plegat calia recordar-ho i celebrar-ho d’alguna manera. És per això que el proper diumenge 24 de maig, a les 11 del matí i amb les mesures de protecció de la fase 1 de l’Estat d’Alarma per la pandèmia,  tindrà lloc la celebració de l’Eucaristia en honor de la MdD de Grenyana, per tal de commemorar que des de fa 65 anys llueix en el seu cambril. I que sigui per molts anys més.

MISSA DEL 65 ANIVERSARI DE LA VERGE DE GRENYANA

Solament 32 persones van poder accedir a les 11 del matí d’ahir diumenge, a la Missa del 65 aniversari de la Verge de Grenyena, a l’ermita d’aquesta partida de l’Horta de Lleida.

Els organitzadors havien previst la restricció de l’accés a l’interior i també els distanciament dels assistents a la celebració religiosa, seguint així al peu de la lletra les restriccions de la fase 1 del confinament per la pandèmia del Coronavirus, que restringeix al 30% l’aforament dels oficis religiosos.

Tot i això, ahir era un dia d’aniversari per l’ermita de la Mare de Déu de Grenyana i calia commemorar la data del 19 de maig de 1955, festa de l’Ascensió com ahir, en que la petita talla de la Verge esculpida en fusta de noguer per l’escultor Jaume Gort, va ser entronitzada en el seu cambril substituint a la imatge gòtica destruïda durant la Guerra Civil i objecte d’arrelada devoció a Lleida. Així s’explicà al final de la celebració.

Ja a primera hora del matí alguns caminant vinguts de Lleida, així com un grup de veïns de la partida, van recórrer a peu i des de les comportes del Riu Segre, l’antic camí d’Alcoletge que passa per davant de l’ermita. Aquest va ser el mateix itinerari seguit per la comitiva que fa 65 anys portà en processó la Verge, que havia estat beneïda el dia abans a l’església de Sant Joan de Lleida: “Vam pensar que fora bonic tornar a fer a peu aquell trajecte. que alguns de nosaltres ja van fer ara fa 65 anys”, va explicar un dels participants de la Torre Mercadé.

Amb ocasió de l’efemèride, l’ermità va obrir portes al llarg de tota la jornada, per poder facilitar la visita de tots aquells quer hi acudiren a visitar la Verge. És volia així també posar un cop més en valor un espai històric i d’arrelada devoció, com a referent també del paisatge de l’Horta de Lleida. Els visitants van poder contemplar com llueix la façana de l’ermita pintada recentment de blanc i les obres de restauració que s’han efectuat en una de les façanes posteriors, que la consoliden i li donen una major vistositat.

La propera cita amb la Verge de Grenyana serà el tercer diumenge de setembre, quan se celebrí l’Aplec, si la pandèmia no ho torna a esgarrar. En aquesta jornada es reviu la tradició i la llegenda de la seva trobada allà al S. XII, quan un tal Berenguer de Grenyana -origen del seu nom- era l’amo de les terres en les que la imatge fou trobada miraculosament en una petita cova propera a l’ermita. Caldrà esperar.

Jordi Curcó