La Immaculada Concepció
El diumenge passat celebràvem el primer diumenge d’advent. Avui seria el segon diumenge d’Advent, però cau en la festa de la Immaculada. Advent i Immaculada són dues celebracions molt vinculades.
Vinculades, en primer lloc, perquè Maria va ser la primera i la que millor va preparar la vinguda de Jesús: pensem en la seva oració, recolliment, atenció a fer la voluntat de Déu. L’existència de Maria anuncia el compliment de la promesa: la vinguda del Messies, esperat per tots els segles…
Ella és una de les figures centrals de l’Advent (junt amb Isaïes i Joan): ells l’anuncien, de lluny i de prop… Maria el fa present. Mirar Maria és mirar el Nadal, mirar Jesús, esperar.
Hi ha un fort contrast entre les dues lectures, primera i tercera, d’avui:
- la primera parla d’Eva: mare dels vivents, però portadora de pecat, de desordre…
- la segona parla de Maria: mare dels autèntics vivents, portadora de la Gràcia, Jesús.
- Eva vol ser com Déu -l’orgull-, vol fer-se centre i reina, i es converteix en esclava del pecat… i causa el desastre de la humanitat: mort, dolor, guerra. De tot això no n’és Déu, la causa, és l’home amb el seu orgull insensat.
- Maria es reconeix la serventa de Déu, la petita, l’esclava… i es converteix en mare, en lliure, en reina, en portadora de salvació.
Quan l’home no reconeix Déu, se centra en sí, esclavitza tothom, i s’esclavitza ell mateix: portador de desastre.
Quan l’home es reconeix criatura, està en la veritat, la veritat el fa lliure i obté la salvació.
Aquest és el contrast, aquesta és la lliçó.
Contemplem Maria
- Ella és el símbol de la humanitat redimida.
- Ella és el model on tots estem cridats a arribar.
- Ella és la serventa de Déu, la primera deixeble de Jesús, la primera cristiana.
- Ella és membre de la nostra Església, membre eminent, però membre.
- Ella és la Mare, que vetlla, que ens esperona, que ens aixeca, que ens espera.
- Ella ens ensenya a esperar.
Escoltem el que deia un sant, el sant Rector d’Ars, Joan Maria Vianney:
“Déu podria haver fet un món distint de com és ara. Però mai hagués pogut fer una criatura més santa, més formosa, més perfecta que santa Maria de Natzaret: la plena de gràcia, la Immaculada”.
Contemplem, invoquem, imitem.
Tinguem sempre com a objectiu primer, com ella, el fer la voluntat de Déu.
