Diumenge 29 ordinari – cicle C
Les lectures de
La pregària és
- És la força que tenim al nostre abast. Déu Pare no es resisteix al qui prega. Quan preguem ens fem “més poderosos que el mateix Déu”. Així s’expressava el sant Rector d’Ars, Joan Maria Vianney. Perquè Déu s’ha obligat a donar-nos tot el que li demanem. “Demaneu i Déu us donarà”, deia Jesús.
- És la font de l’alegria. La font de l’amor al proïsme. Mare Teresa de Calcuta ens dirà que sense la pregària no hagués pogut entregar-se als més pobres del món.
- És la porta que ens obre tots els tresors de Déu: Així parlava Santa Teresa. I ho deia per experiència. Déu vessa tota la seva bondat i favor sobre el qui prega
Per això, la pregària és l’ensenyament més constant de Jesús:
- Demaneu i Déu us donarà. Truqueu i us obrirà. Pregueu sense parar. El Pare us concedirà tot allò que li demaneu en nom meu.
I com ha de ser la nostra pregària?
- Confiada… perquè Déu és el nostre Pare. Qui de vosaltres –dirà Jesús- si un fill us demana pa, li donarà una pedra? Doncs, si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als fills, el vostre Pare del cel ¿no us donarà amb abundància tot el que necessiteu?
- Constant… no tant per forçar Déu, -que sap el necessitem i vol concedir-nos-ho- com per mantenir el nostre esperit en la valoració del que demanem, en un desig constant.
- Humil…. Qui demana és perquè reconeix que ell sol no pot. La persona humil captiva el cor de Déu.
- Responsable. La pregària no ens estalvia l’esforç. Hem de posar de nosaltres tot el que puguem. Déu farà el demés. Uns pares que demanen pel seu fill, han de posar-hi tota l’ànima en la seva educació, en donar-li exemple, en estar atents al que convé en cada moment, no en allò que els sigui més fàcil. L’educació dels fills és la cosa més exigent; cal ser responsables. Un estudiant que demana aprovar cal que estudiï amb tota l’anima. Un pagès que demana bona collita, ha de posar-hi tot l’esforç, en el treball.
Una llegenda ens pot ajudar a entendre aquest aspecte de la responsabilitat
Conten d’un home que, veient el desastre del món, la violència, les guerres, la fam, els desastres ecològics, terratrèmols, etc… es queixava a Déu dient: -Per què ho permets tot això? Posa-hi mà. Fes alguna cosa. No et quedis amb els braços creuats.
Déu li respongué: -T’he fet a tu. Podem els homes culpar Déu de les guerres i desastres que nosaltres estem causant i podríem evitar?
Però… Déu no m’escolta –diem o pensem de vegades.
Déu sempre ens escolta. Sempre ens dóna. Però no sempre ens dóna el que demanem. (Una bona mare no sempre dóna al seu petit allò que demana, sinó el que convé). Déu ens dóna allò que ens convé i ho sap millor que nosaltres.. El mateix Jesús demanava al Pare que no li fes patir la passió i la mort; però acabava dient: “que no es faci la meva voluntat sinó la teva”. I el Pare, que sabia el que més calia, va permetre la passió i la mort de Jesús. D’aquí ens ha vingut a tot el món la salvació.
Preguem amb fe i confiança. Treballem. I deixem que Déu actuï com millor li sembli.
Preguem amb fe i confiança. Preguem sense parar.
