Diumenge 25 del Temps Ordinari
En aquest diumenge hem sentit
Déu vol desvetllar la nostra consciència, potser dormida, respecte a com tractem els altres. Escoltem-ne algunes expressions:
“Vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».
El Senyor us diu: «No oblidaré mai tot això que feu».
- Aquesta actitud d’aprofitar-se dels altres, de fer trampa i totes les formes de corrupció –ho sabem- és molt corrent en el nostre món.
- “Tot és bo, tot val..” quan es tracta de guanyar diners, de guanyar fama, vots, etc…
- I això en un món, una societat que presumeix de cultura, de justícia, de dret, de democràcia, de llibertat.
- Jesús ens diu a l’evangeli d’avui amb tota claredat: “Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.
- No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.”
- Qui és esclau dels diners, no és un servidor de Déu, i, per tant, no és un servidor dels homes, de la societat.
- Només se serveix i treballa per a ell mateix.
La crisi econòmica que estem patint no és una fatalitat, conseqüència d’errors en finances, en administració… És, sobretot, fruit d’egoisme, d’especulació, de posar com a valor suprem el diner i el poder.
- La humanitat necessita persones, homes i dones, que sàpiguen fer com un canvi de xip, en el seu pensament i en el seu cor.
- Que entenguin que el seu enginy i el seu treball ha de posar-se al servei dels altres;
- que tota activitat humana, també la comercial, econòmica, sanitària, política, etc… ha de tenir una ètica, que està per sobre dels interessos personals.
- Una ètica que no està en contradicció del guany necessari en tot treball.
- Tot el contrari. La història demostrarà –ho ha fet moltes vegades- que una societat en què la solidaritat, la generositat, l’ètica en els negocis, és el seu estil, aquesta societat té futur.
- Tindrà dificultats, caldrà esforç, constància… però té futur.
- Qui serveix els diners acaba sempre destrossant els altres.
- Qui serveix Déu i, per tant, els altres, construeix el veritable futur.
I pensem que les paraules de Jesús a l’evangeli no estan dites “per als altres”, sinó per a mi mateix.
- Cadascú de nosaltres hem de revisar la nostra vida i veure com l’estem enfocant, a qui estem “servint”.
- Jesús, en paraules i en vida, en vida i en mort, va servir sempre Déu, i, per això, va ser un servidor dels homes.
- Si els cristians imitem Jesús, aixecarem el nostre món. Que l’eucaristia d’avui ens hi ajudi.
Si els cristians imitem Jesús, aixecarem el món.
