Diumenge 18 ordinari – cicle C
Les frases que hem escoltat en la primera lectura semblarien una concepció negativa de les coses
- vanitat de vanitats, tot vanitat…
- què en treu l’home d’afanyar-se per les coses, si les ha de deixar?
- En canvi, no ens diu l’Escriptura que Déu "veié que tot era bo, de debò"
Com s’entén?És que no val res l’esforç, el treball, els diners, la salut i tot el que dóna goig al viure? Tot és vanitat de vanitats?
Per altra banda, se’ns diu -ho diu Jesús- que
- "un vas d’aigua que donem té un valor extraordinari", i
- que "hem de fer rendir els talents que hem rebut fins al màxim".
Els antics buscaven la fórmula que convertís en or tots els altres materials.
- Quina és la fórmula perquè les coses més petites, febles, anònimes i sense rellevància, prenguin un valor extraordinari?
- I per altra banda, què ho fa, que les coses més grans, més apreciades per la gent, com els diners i la salut i els càrrecs els consideri Déu "vanitat de vanitats…" ?
Trobar aquesta fórmula té una importància excepcional. És adquirir el seny, és trobar el sentit de la vida i de la mort i tot el que fem. Tot es converteix en "or", si trobem aquesta fórmula.
És ben senzill. Tot té sentit si ho orientem a lloança de Déu i servei dels germans.
- Té sentit la cosa més petita que fem.
- Té valor etern el més petit esforç, una breu pregària, un acte de servei.
- Té valor la salut i la malaltia, l’èxit i l’aparent fracàs.
- Fer-ho tot perquè Déu ho vol i els germans ho necessiten.
- Convertir Déu i els germans en el centre del nostre pensament i vida és trobar el sentit de tot, és donar goig al viure i pau al morir.
Però…
- Tot és vanitat, inútil, sense valor, sense profit… si nosaltres ens constituïm el centre.
- L’egoisme mata, destrueix, és un virus que podreix les persones i les coses, envileix, ofega.
- Tot perd sentit, tot és vanitat.
- L’egoisme converteix en ídols les coses: i els ídols acaben caient, esmicolats, trinxats.
Trobarem nosaltres aquesta fórmula, aquesta orientació?¿Ens decidirem a fer de tota la nostra vida una experiència d’amor a Déu i als germans?
- El diumenge, el dia del Senyor, que ens dóna oportunitat d’escoltar la seva paraula i rebre la seva força,
- es converteix així en el dia del seny, del pensar, del refermar les conviccions més profundes
- el dia de la decisió, del propòsit ferm de reordenar la vida i l’activitat.
- I és per això que el diumenge, el dia del Senyor, es converteix en el dia autèntic de l’home.
- Déu vol que el lloem i servim els germans, perquè això és la nostra realització, el nostre motiu més profund de joia. El dia del Senyor és el "nostre" dia.
