Primera lectura (Am 8, 4-7) Un crit davant les injustícies socials i de l’explotació del pobre
Segona lectura: (1Tim 2, 11-8 ) La pregària ha ser universal
Evangeli: (Lc 15,1-13): “Fills de les tenebres i fills de la llum”
Reflexió: Llum i tenebres
I.- Anem a meditar alguns punts d’aquest evangeli. Ens fixem en dues frases:
«Els fills d’aquest món són més astuts que els fills de la llum» (Final Paràbola).
«No podeu servir Déu i als diners” (Final de l’Evangeli). Reflexionem-hi.
1) Els fills d’aquest món són més astuts que els fills de la llum.
Vegem primer com actuen els fills d’aquest món i després com es comporten moltes vegades els fills de la llum.
a) Els fills d’aquest món són astuts, són diligents:
L’expressió ‘Els fills d’aquest món’ vol dir: aquells per als que Déu no compta. En conseqüència…
- S’afanyen sense escrúpols per guanyar diners, per prosperar, per gaudir… Són insaciables.
- No perden temps, no perden ocasió … Estan al corrent de tot per aconseguir el seu fi, sigui com sigui.
- Viuen despreocupats de la voluntat de Déu i del bé del proïsme. El seu déu són els diners.
- Sant Pau dirà també en una de les seves cartes: ‘el seu déu és el ventre… només busquen les coses terrenals ‘.
- El que marca l’estil de la seva vida és: l’egoisme, la supèrbia, l’avarícia, l’enveja, la luxúria, etc.
- Per això no actuen amb honradesa, abusen del pobre, com deia la primera lectura.
- El fruit serà moltes vegades destrossar-se a si mateixos i a les seves famílies, la seva ruïna moral i espiritual; posar en risc la seva salvació, i col•laborar al mal del món. (Molts col•laboren al mal sense sentir-se responsables).
No us sembla que són molts, moltíssims, els fills d’aquest món? Ens hi veiem una mica retratats?
b) Els fills de la llum moltes vegades són (o som) negligents, ganduls, covards:
L’expressió ‘Els fills de la llum’, per contrast, sembla que caldria definir com aquells per als que Déu sí que compta, és a dir, que accepten la seva llum, els seus pensaments, la seva voluntat. Però en molts això no és així:
- L’esforç per la virtut, el temps per a Déu, el lliurament als altres … sempre els sembla massa.
- Els deixa indiferents el pla de Déu sobre l’ús dels diners, de les seves capacitats, del seu temps.
- Els falta zel per al bé espiritual i material dels altres. No viuen la dimensió social de la seva fe.
- El seu lema sembla ser ‘ja n’hi ha prou; per a què tant’.
- Davant una possibilitat de superació en la virtut, davant una possibilitat de fer el bé… pensen: ‘no tinc ganes, ja ho faran els altres, no em vaig a complicar la vida…’
- Voldrien que les coses al seu voltant fossin millor, però sense haver de donar un cop de pit.
- Per això la seva vida és mediocre, carrinclona, de mínims, que ni pot omplir, ni posar remei a res.
- La seva recompensa és el buit interior i l’esterilitat.
Tu i jo ens veiem reflectits en alguna cosa d’això?
Amb raó diu Jesús que els fills d’aquest món posen més interès en les seves coses que els fills de la llum.
2) No podeu servir Déu i als diners: Els fills de la llum hem de ser diferents, no podem fer barreges.
Qui disposa de riqueses en aquest món, no és més que administrador de béns que pertanyen a Déu. Tots els diners que creu posseir li sobrarà un determinat dia: el dia de la seva mort. Si vols obtenir els béns eterns, sigues previsor a temps. Guanya amb els teus diners els amics de Déu: els pobres, els malalts, els que pateixen. Si els mundans són tan hàbils i astuts en el seu terreny per adquirir riqueses, i pateixen tota mena de sacrificis per adquirir béns tan passatgers, per què nosaltres, els cristians som tan maldestres per adquirir els béns eterns?
La gran lliçó d’aquest evangeli és: ser molt generosos amb els pobres i necessitats perquè siguem rebuts en les morades eternes. El que gastem pel nostre proïsme es converteix en bitllet d’entrada per a l’eternitat. Així servim a Déu i no als diners.
II. PREGÀRIA
Recollim breument, per acabar, una cosa que ens deia la 2 ª lectura, que ja ho anem a practicar ara:
Dins d’un moment farem el que s’anomena Pregària Universal. Avui ens ho ha ensenyat la carta de sant Pau. Ha sortit diverses vegades la paraula pregar per ‘tots’ i ha donat motius: Déu vol que tots se salvin i… hi ha un sol mediador, que es va lliurar en rescat per tothom. Per això preguem per tots.
