Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

6 març 2011
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Diumenge 9è Ordinari, 6 de març de 2011

Primera lectura ( Dt 11 18-32): Guardeu les meves paraules en el vostre cor.
Segona lectura (Rom 3, 21-28): Déu fa justos els homes per la fe.
Evangeli (Mt 7, 21-27): Qui escolta aquestes paraules meves i les compleix es com una casa edificada sobre roca.

Reflexió: Conèixer i viure la voluntat de Déu.



1.- Aquesta setmana ha estat un gràcia molt especial per molt mossens del bisbat que hem tingut l’oportunitat de realitzar uns Exercicis espirituals. Aquest espai de silenci perllongat és una oportunitat per assentar la nostra vida sobre a Pedra fonamental, Crist; per sentir l’experiència de viure acompanyats; som una gran Família; tots germans en el corrent de la vida de Crist. En el nostre camí hem advertit amb més claredat que hem de estar interiorment equipats i exteriorment molt acompanyats.

Aquesta reflexió està en la línea de la Paraula de Déu que ens presenta aquest diumenge i també a la porta del temps fort en l’any cristià que és la Quaresma, que iniciarem el dimecres vinent amb a cerimònia de la cendra.

2.- Un gran mal, molt actual: Desconèixer la voluntat de Déu. Encara seria pitjor no tenir interès en conèixer-la i deixar les nostres vides al vent de criteris totalment contraris. Deia la primera lectura: "Guardeu les meves paraules en el cor i en el fons de vosaltres."

Un altre gran mal: Conèixer-la, però no complir-la. Molt freqüent també. Coneixem la teoria, però no aterrem. Ens diu l’evangeli: "Qui escolta aquestes paraules meves i no les compleix, és com un home sense seny que va construir la casa sobre sorra.·

I un altre mal: Quedar-nos a meitat de camí: conèixer la voluntat de Déu i creure que ja la complim, fent actes religiosos i de culte i amb algunes bones paraules: Deia també l’evangeli: "No tothom qui em diu «Senyor, Senyor» entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts diran: Senyor, Senyor, ¿no hem profetitzat en el teu nom, i en el teu nom em fet fora dimonis, i no hem fet en el teu nom molts miracles?" Llavors jo els diré: "Mai us he conegut. Allunyeu-vos de mi."

3.- Això no és un tema indiferent; té conseqüències. Vegem:
L’evangeli ha estat molt clar: "Tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufa un vent que envesteix contra aquella casa, però no es va enfonsar, perquè té els fonaments sobre roca." I també ens diu:
"Qui escolta aquestes paraules meves i no les compleix, és com un home sense seny que va construir la casa sobre sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i van envestir contra la casa, i es va esfondrar totalment."

4.- L’actitud pròpia d’un cristià: procurar conèixer la voluntat de Déu cada dia més i millor, posant-hi els mitjans, i esforçar-nos per dur-la a terme, cada dia més i millor.

Avui se’ns proposa un esforç d’examen i propòsit.

5.- Plegària: Senyor, feu que confessem el vostre nom, no només de paraula i amb els llavis, sinó amb les obres i el cor.”

La teva Paraula és la roca que em salva.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn