Ha arribat el dia de la trobada dels pelegrins que vam recórrer la ruta dels Sants de França 2019 a El Pont de Suert. Acordem de pujar en vehicles particulars.
Mossèn Joan Ramon Ezquerra queda amb la Mari Carme Sabador, la Teresa Gassió i la Maria Teresa Jou, a les 8:15 davant Església del Carme.
També hi ha una 2a quedada a Torrefarrera, a la nau dels Autocars Gamón, on s’afegeixen la parella Ma Àngels i Miquel, i una 3a quedada a Arén, on ja ens agrupem amb el grup d’Almacelles, format per l’Anna Prats i la Família Purroy Arnó: en Josep i la Júlia amb les seues filles Eva i Fàtima, i els seus fills, Ramon i Pau; el grup d’Alcarràs: Antonia Costa, Rosa Esteve i Simeó Lucas, Rosa Maria i Francesc París. La Silvia, Lourdes mare i Lurdes Filla i en Narcís.
A Arén ens hem pogut saludar i abraçar totes i tots els de Lleida, hem esmorzat en alguna de les diferents cafeteries o restaurants i junts, amb els diferents vehicles hem pujat cap a El Pont de Suert.
Arribada a les 11:30h a El Pont de Suert. Pels diferents carrers de la Vila ens anem retrobant i abraçant amb l’Elena, Ana Maria, Isabel i Àngel, Josep Maria i Adelina.
El passeig pel barri històric cap a l’Església Vella dedicada a l’Assumpció, descriu l’empremta del pas del temps. D’època medieval el formen la Plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el Palau Abacial i l’Església Vella.
Rebuda i recepció a l’Església Vella de l’Assumpció per l’ alcalde José Antonio Troguet i la Regidora de Cultura, Marta Rollan. Tots dos molt propers, ens han fet una mena d’introducció a la magnífica Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça que alberga aquesta església i que podem fruir d’ella.
El Pont de Suert és la Capital de l’Alta Ribagorça i tota la gent d’aquí d’alt, oberta i generosa, ens mostren amb orgull, la riquesa del seu patrimoni cultural, etnològic i natural.
Concelebració de la Missa a les 12:00h pel Mossèn Joan Ramon Ezquerra, molt satisfet d’estar al Poble on hi va estar tants anys i tant compartí amb Mossèn Joan Mora.
Desprès de les 2 lectures:
Lectura Primera Fets, 28, 16-20.30-31
“Passà dos anys sencers a Roma, i predicava el Regne de Déu”
Lectura dels Fets dels Apòstols
L’Evangeli Jo 21,20-25
“Ell és el deixeble que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de Fe”.
Mossèn centra el seu sermó amb l’ Apòstol Pau, Sant Pau es considera com una figura clau en el desenvolupament, l’evangeli i la predicació del cristianisme al món conegut de l’imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. La Font Principal sobre la vida de Sant Pau és el material contingut a les seues epístoles i en el llibre dels Fets dels Apòstols.
Mossèn Juan Ramon ens demana que siguem com Pau, que fem de la nostra vida un fort compromís de Fe.
Ens recorda també que demà celebrem la Festa de la Pentecosta.
Un cop finalitzada la missa tenim una estona de temps lliure per visitar l’església museu, orgull de la gent de la contrada i gran llegat deixat per Mossèn Joan Mora.
Una col·lecció de retaules dels pobles del voltant ja desapareguts, encaixats a les parets de l’església. (Sant Cristòfol, San Bernat, Sant Sebastià, …)
A la part superior de l’església una col·lecció de marededéus, marededéus amb el Nen en braços, talles de sants com per exemple sant Llorens. Majoritàriament dels segle XVII i XVIII.
La talla per excel·lència, la Verge de la Mola.
Al finalitzar la visita, ens retrobem a la sortida església, al vell mig de la Plaça dedicada a Mossèn Joan Mora i durant uns minuts de silenci, per recordar-lo i encomanar-lo, preguem d’una manera molt profunda un Parenostre. Moments místics i màgics en que podem percebre que està aquí, amb tots nosaltres.
I des de aquí, tornem a recórrer la part antiga del poble, amb els carrers closos, cases de pedra, la casa de la Vila, creuem la carretera fins a arribar al local social i sala d’Actes.
Està tot tan ben organitzat i preparat, que ens trobem la sala d’actes preparada amb el projector i portàtil.
Allí, ens reparteixen els llibrets de la crònica i recordem els dies viscuts i compartits de pelegrinatge mitjançant una presentació.
També Mossèn Joan Ramon i Ma Àngels, aprofiten per proposar-nos possibles llocs de pelegrinatge de cara l’any 2020, entre les propostes, les que tenen més èxit són: Croàcia i Grècia.
Al finalitzar, la Rosa i el Simeó ens sorprenen amb unes caixes de cireres, avui és el seu 45è aniversari de casament i l’han celebrat amb tots nosaltres.
A l’acabar i tot passejant pel poble, anem fins al Restaurant Costa on tenim la taula parada i el dinar preparat per als 30. Se´ns afegeix la Charo, que era la que ens faltava.
El dinar, deliciós: amanida, canelons cabrit al forn, postres a triar, cafès, infusions.
El grup tenim un detall amb la parella d’Alcarràs Rosa-Simeó que avui fan 45 anys de casament i, amb els redactors de la crònica, unes bosses amb productes locals i de proximitat.
Desprès de dinar, cadascú va marxant cap a casa amb el seu vehicle i amb la idea que hem après una mica més els uns dels altres i hem avançat una mica més en aquesta inquietud i cerca cap a Déu Pare.
Deixem aquí algunes impressions dels participants en aquesta trobada tan senzilla, bonica i entranyable, que es poden resumir en una gratitud de tots pel dia i pel moment viscut:
– “ Gràcies per poder gaudir de tant bona companyia.”
– “Els de Pont de Suert ho heu preparat molt bé. Ha estat un dia molt bonic i senzill al mateix temps. A tots i totes… moltes gràcies. I els dels 45 anys… endavant… continueu estimant-vos fins als 50…60… fins a la vida eterna.”
– “Gràcies Mossèn per ser el nostre Guia i organitzador.”
– “Gràcies a tots per col·laborar i que tot sortís tan bé.”
– “Gràcies a tots per ser així.”
– “La trobada d’ahir va estar esperada per a tots els que varen poder venir i els que no. Tots vam tenir en el cor l’ESPERIT DE LA VERITAT que ens va empènyer a trobar-nos, compartir pregant i gaudir de la força de l’EUCARISTIA, font d’aigua viva i benediccions. La Pentecosta farà de nosaltres homes i dones valents per anunciar i viure la bona nova en el Pelegrinatge fins el nostre destí definitiu. Ser admesos a la ciutadania del cel i poder contemplar Déu cara a cara, sense cel de cap manera. Al·leluia.”
Lurdes Biosca
