Diumenge 5è de quaresma – cicle C
Hem començat ja la primavera: tot es renova, brolla la nova vida.
Per a Déu sempre és primavera:
- sempre fa renéixer en nosaltres cosa nova,vida nova, pensaments, sentiments nous…
- el cristià que es deixar portar per l’Esperit de Déu, és sempre optimista…
- té la vida per davant. Creu i confia en Déu, que ha posat en nosaltres el seu amor.
- Déu pot convertir en jardí el desert del nostre cor, pot fer brollar rius d’aigua viva en el nostre cor sec.
En el cor de la dona adúltera, a punt de ser apedregada,
- Jesús hi fa renéixer una esperança nova, una alegria nova, que de la que mai havia gaudit.
- Una esperança feta d’humilitat, de penediment, de gratitud.
- Avui s’ha sentit estimada de veritat.
- Aquest amor de Déu crea sempre en nosaltres una nova llum, una nova vida.
Quina és a font de la vida: la mort de Jesús.
- Per què podem tenir llum… perquè Crist va acceptar les tenebres de la mort.
- Per què podem viure l’amor i la gràcia de Déu…perquè Crist va carregar sobre seu el pecat del món.
Per què podem tenir esperança… perquè Crist va acceptar el fracàs total… - Per què podem sentir-nos estimats de Déu…. perquè Crist va acceptar sentir-se abandonat del Pare.
La font de tot el bé està en la creu de Jesús, una creu acceptada per obediència al Pare i per amor a la humanitat, a cada u de nosaltres.
- Mireu la creu de Jesús i renaixerà la vida i la esperança, i la joia i l’amor, i la pau
- Des que Crist ha mort en la creu, sempre és primavera. No hi ha lloc per la tristor.
- Tot sofriment es converteix en font d’alegria…. Perquè Crist ha ressuscitat.
- Mirem aquests dies especialment el Crist clavat a la creu.
- Aquest Crist que tant estimeu i a qui tantes coses demaneu.
- I amb motiu. Perquè si Déu Pare ens mira amb amor, és perquè Crist s’ha deixat clavar…
- Mirem-lo aquests dies i tot l’any.
- “No fixeu els ulls en ningú és que en ell…; no adoreu, amics…; no espereu, amics…
Sant Pau no volia saber res, més que Crist crucificat.
- Tot ho considerava no res comparat amb Crist crucificat. Un enamorat de Crist.
- Com tants i tants a través de la història.
- Tant de bo que cada u de nosaltres ens decidim a caminar pel mateix camí.
El Papa Francesc, en la primera homilia del seu pontificat ens deia que, sense amor a la creu de Jesús, sense acceptar portar la creu de Jesús, podrem ser sacerdots, bisbes, cardenals o Papes…, però no serem deixebles de Jesús.
La creu de Jesús:
- aquesta és la font de l’amor;
- aquest el mirall on ens sabem estimats;
- aquest és el camí que Crist ens ha marcat i ens demana que l’acceptem. “Si voleu ser deixebles meus…”
- Tant de bo que cada u de nosaltres ens decidim a caminar pel mateix camí.
Jesús fa renéixer una esperança nova, feta d’humilitat, de penediment, de gratitud.
