Diumenge 22è de durant l’any, 29 d’agost 2010
Primera lectura (Sir 3,17-18; 20,28-29): "Sigues humil, i seràs més estimat que el qui dóna esplèndidament.”
Segona lectura (He 12,18-22)
Evangeli (Lc 14,7-14): “el qui s’humilia serà enaltit”
Reflexió: una invitació a la humilitat.
1.- Vivim en una societat que té gran necessitat de tornar a escoltar aquest missatge evangèlic sobre la humilitat. Córrer a ocupar els primers llocs, potser trepitjant, sense escrúpols, el cap dels altres, són característiques, per desgràcia, seguides per tots. L’Evangeli té un impacte social, fins i tot quan parla d’humilitat i modèstia
2.- L’estiu ens ha proporcionat oportunitats de contemplar el més íntim de la natura. És senzilla: l’aigua del rierol, el cant dels ocells, la serenitat dels llacs, els raigs de sol…
També, quan les persones es presenten amb senzillesa, resultem agradables i transparentem el reflex de Déu.
Les lectures ens donen, primer, motius de sentit comú: ”Fill meu, en els teus assumptes procedeix amb humilitat i et voldran més que l’home generós. Llavors quedaràs bé davant de tots els comensals!”.
Però ens donen, també, motius més alts: ”Fes-te petit en les grandeses humanes, i aconseguiràs el favor de Déu perquè és gran la misericòrdia de Déu, i revela els seus secrets als humils”.
Jesús tenia aquesta tornada, que repetia amb freqüència, com per gravar bé en els deixebles:
“Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui el que s’humilia serà enaltit”.
Això mateix havia dita a les benaurances: “Feliços el humils, són ells qui posseiran el país”
3.- Què és la humilitat?
Prefereixo viure-la que saber-la definir, ens diu Tomàs de Kempis. Però convé conèixer-la bé per a no confondre amb falses humilitats, complexos o temors, amb la timidesa o l’encongiment.
- “Humilitat és caminar en veritat”, ens recorda Santa Teresa.
- Humilitat és adonar-me que totes les coses bones que tinc o tot el bo que hi ha en mi –qualitats-, l’he rebut. No puc presumir com si fos meu, no m’ho puc apropiar. El que és completament meu són els meus pecats, i d’això no puc gloriar-me’n, sinó humiliar-me’n.
- Humilitat és adonar-me, a més, que per a tot tinc necessitat dels altres i, sobretot, de Déu. No puc ser autosuficient. També he d’adonar-me que els altres tenen necessitat de mi, per això la meva actitud ha de ser de humil servei.
- Humilitat és, per això, assemblar-me a Jesús que, essent Déu, es va despullar de la seva condició i va prendre la condició d’esclau, passant per un de tants i rebaixant-se fins a la creu.
- Humilitat és trobar-me a gust en el darrer lloc per imitar a Jesús que no va venir a ser servit sinó a servir. Recordem: rentant els peus als seus deixebles i demanant-nos que sapiguem fer el mateix.
- Humilitat és acceptar les ofenses que puguem rebre per semblar-nos a Jesús insultat, escopit, mort, sense actitud venjativa.
- Humilitat és ser agraït amb tots i, sobretot, amb Déu.
Què diferents són les nostres tendències naturals, els nostres afanys i pretensions. L’orgullós és exigent i intolerant. Sovint viu en tensió i sense pau al cor. Al costat d’una persona humil t’hi trobes bé. És una persona que estima i es fa estimar.
4- Demanem al Senyor un cor humil i senzill com el seu, tot emprant les lletanies de la humilitat del Cardenal Merry del Val.
Jesús, benèvol i humil de cor, fes el meu cor semblant al teu.
- Del desig de ser adulat, … deslliureu-me’n, Senyor
- Del desig de ser lloat,
- Del desig de ser honrat,
- Del desig de ser aplaudit,
- Del desig de ser preferit a altres,
- Del desig de ser consultat,
- Del desig de ser acceptat,
- Del temor de ser humiliat,
- Del temor de ser menyspreat,
- Del temor de ser reprès,
- Del temor de ser calumniat,
- Del temor de ser oblidat,
- Del temor de ser posat en ridícul,
- Del temor de ser injuriat,
- Del temor de ser jutjat amb malícia,
- Que altres siguin més estimats que jo,… Jesús dóna’m la gràcia de desitjar-ho
- Que altres creixin en l’opinió del món i jo m’eclipsi.
- Que altres siguin lloats i de mi no es faci cas.
- Que altres siguin valorat en càrrecs i a mi se’m jutgi inútil.
- Que altres siguin preferits a mi en tot.
- Que els altres siguin més sants que jo, per tal que jo sigui tot el sant que pugui.
