Sant Jaume, apòstol, 25 de juliol de 2010
Primera lectura: (fets 4, 33; 5,12, 27-31;12, 11-2) El treball dels apòstols fou de peoners amb una força expansiva.
Segona lectura: (2Cor 4, 7-15) “Portem el tresor del ministreri de Déu com en gerres de terrissa”.
Evangeli: (Mt 20, 20.28): “Podeu beure el calze que Jo he de beure?”
Punt de reflexió: El seguiment de Jesús des del servei.
I.- Sant Jaume, columna de l’Església
Sant Pau els nomena: “columnes de l’Església”.
Ens trobem en la pujada cap a Jerusalem. Jesús va explicant quin és el sentit i el destí del viatge: la passió, mort i resurrecció.
En l’art occidental, Jaume el Major es representat amb freqüència amb els atributs d’un pelegrí. La tradició dels camins que porten fins a la seva tomba a Santiago de Compostela ha contribuït a crear aquesta imatge. També a Lleida recordem amb una afluència nombrosa d’infants amb els seus fanalets la tradició de l’àngel bo que s’apropa a l’Apòstol per il•luminar el gest de treure la punxa del peu.
En realitat, l’apòstol Jaume, o Sant-Iago per la tradició hispana, podria ser representat també amb altres símbols.
La festa de Sant Jaume, en ser diumenge, ens dóna peu a celebrar la festa de l’apòstol amb més solemnitat dins de l’any Compostel•là, que avui té el seu punt culminant en la ciutat de Santiago de Compostela, on, segons la Tradició, està enterrat el Cos de l’Apòstol.
La figura de l’apòstol Sant-Iago ens convida a repensar la veritat de la nostra vocació cristiana, la sinceritat de la nostra resposta a la seva crida i la decisió i radicalitat amb que procurem seguir Jesucrist.
II.- Procés vital de Sant Jaume
Les lectures d’avui ens parlen com Sant Jaume, i els apòstols, recorren un itinerari en el seu procés de deixebles.
Jaume forma part del grupet íntim de Jesús, junt amb Joan i Pere. Aquell pescador de Galilea havia estat cridat pel Mestre mentre repassava les xarxes amb Zebedeu, el seu pare, i el seu germà Joan. Els dos joves van seguir el profeta, amb zel i oberta simpatia. El van acompanyar a la muntanya de la transfiguració i el dia que va retornar la vida a la filla de Jairo, per la qual ja ploraven les ploraneres contractades. Van voler venjar-se un dia dels samaritans que van negar l’hospitalitat al seu Mestre. I el van acompanyar, més o menys endormiscats, a l’hora dramàtica de la seva agònica oració a l’Hort de les Oliveres. .
L’episodi de la mare dels Zebedeus mostra amb evidència particular el contrast entre el plantejament de Jesús i les expectatives dels seus seguidors. Mostren el seu afany d’obtenir honors i privilegis per la seva proximitat amb Jesús.
Davant la recerca de poder i de prestigi humà per part dels deixebles, Jesús contraposa la comunitat dels seus seguidors amb les organitzacions polítiques. Aquestes tendeixen a explotar i a dominar. “Ja sabeu que el governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos…”
El programa de Jesús, ens diu que els deixebles han d’actuar amb una actitud de servei i d’humilitat., fins a donar la vida, segons el model de Jesús. “Compartir els sofriments .. el calze..” “Herodes feu matar, Jaume, el germà de Joan”
El gran títol i ensenyament del cristià: Servir amb amor, amb delicadesa, tendresa i afecte, sense esperar-ne cap recompensa. Una lliçó molt fàcil d’entendre i molt difícil de complir.
III.- El Camí de Santiago, camí de fe i de comunió.
“Ell anima els pelegrins perquè arribin feliçment a Vós” (Prefaci). Camí de comunió: amb tots els qui comparteixen la mateixa fe i il•lusió.
"Podeu beure el calze que jo he de beure?" És aquesta una d’aquelles preguntes que sempre seran familiars als cristians de tots els segles.
El deixeble de Jesús no posa el seu ideal en el triomf personal, sinó en el seguiment fidel del camí del seu Senyor.
IV.- Una pregària: “Feu que, pel seu patrocini, ens mantinguem sempre fidels a Crist”. (Oració uncial de l’eucaristia)