Seguint la tradició iniciada per Mossèn Joan l’any 2007, els fills i descendents de Tragó de Noguera, població inundada pel pantà de Santa Anna, s’han reunit un any més al Local parroquial del Carme. Ha estat la 11ª trobada de tardor, però la primera sense l’estimat Mossèn Joan Mora, fill de Tragó, que les va promoure. En compliment del seu testament, els tragoners han estat acollits per Mn. Joan Ramon Ezquerra i per Mn. Jaume Pons, que actualment ocupa el lloc de Mossèn Joan en la nostra Unitat Pastoral.
Després d’unes sentides paraules de benvinguda, Mossèn Joan Ramon ha mostrat les nombroses distincions i records personals de Mossèn Joan disposats a manera de museu al Local parroquial del Carme que, des d’ara es dirà “Espai Mossèn Joan”, en homenatge a la gran tasca desenvolupada al llarg de la seva vida sacerdotal. En un lloc destacat hi havia la imatge de la Mare de Déu del Castell, patrona de Tragó, “la imatge que la vist néixer i morir”; als seus peus, la fotografia mural de Mossèn Joan que es va exposar al presbiteri de la parròquia durant el primer mes després de la seva mort; i el cartell mostrant les 40 Romeries de la Ribagorça que va promoure.
A continuació Francesc Antillach ha presentat les activitats organitzades durant l’any per l’Associació que presideix Xavier Mora per alimentar els vincles amb els descendents del poble i conèixer més la seva història i el seu territori. En una explicació molt ben il·lustrada amb imatges ha explicat les excursions realitzades, la celebració de la Festa Major, el diumenge desprès de Sant Jordi, amb la col·locació d’una placa dedicada a Mossèn Joan al Cementiri del poble. També ha informat del descobriment del primer establiment de Tragó, així com de les restes que es van recuperant en les excavacions arqueològiques a l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, a uns 2km del poble inundat.
També s’ha fet referència a la recent donació de Pere Tufet, fotògraf fill de Castelló de Farfanya, a l’Arxiu Comarcal de la Noguera d’uns tres-cents negatius fotogràfics dels anys 1961 i 1962 que recullen imatges del poble de Tragó i dels seus veïns just abans de marxar, així com del posterior procés d’inundació. Aquest ingrés coincideix amb la col·laboració que l’Arxiu des de fa uns mesos està fent amb l’Associació Amics de Tragó de Noguera a fi de crear una col·lecció d’imatges digitals de Tragó a partir de la cessió de fotografies que voluntàriament fan els particulars per a la seva reproducció. En aquest sentit ha animat als presents a contribuir a aquest noble objectiu i a enriquir-lo amb la identificació de les persones que figurin a les imatges amb la memòria viva dels descendents de més edat.
Acabada la reunió i amb emoció continguda, Mossèn Joan Ramon ha dit als presents: “Aquí és casa vostra” i “jo sóc un tragoner més”, paraules que han estat ovacionades com a resposta a una realitat i uns sentiments compartits. Donant compliment a la voluntat de Mossèn Joan, ha lliurat a l’Associació d’Amics de Tragó de Noguera quatre àlbums amb fotografies del poble que Mossèn Joan va preparar abans de morir. Francesc Antillach ha rebut els àlbums assegurant que quedaran depositats a l’Arxiu Comarcal de la Noguera per poder estar a l’abast de tothom. A la vegada, i en nom de l’Associació, ha lliurat una placa dedicada a Mossèn Joan Mora “que mai va oblidar els seus orígens”, amb l’expressió que ell mateix havia dedicat als tragoners: “La meva vocació ha estat sempre estimar. Us porto a tots dins del cor.”
Un berenar ofert per Jericó i preparat per Francisco ha posat punt i final a la reunió. Però la trobada ha continuat amb la celebració de l’eucaristia a l’església del Carme, que ha estat presidida per Mossèn Jaume. En l’homilia, i en referència a la Paraula de Déu proclamada «El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran», ha incidit en “el record de l’experiència dolorosa de la desaparició de Tragó sota les aigües, i els records familiars, personals i de fe que perviuen”. Aquestes paraules el rector les ha fet extensives als qui han patit per l’emigració i que tant estimats s’han sentit per Mossèn Joan: “Amigos del Padre Juan, convertios en personas que sepáis aliviar el dolor de vuestros hermanos, tal como hizo él con vosotros.”
Durant la celebració, animada amb els cants del grup hondureny, la a imatge de Mossèn Joan era visible al presbiteri, als peus de la Mare de Déu del Castell. Després de l’oració final, l’hondurenya Yanira ha dedicat a Mossèn Joan la cançó que més li agradava “Cuántas veces siendo niño te recé…” amb sentiments d’estimació, de record i dolor per la seva absència visiblement compartits.
