MARIA, MODEL DE CONTEMPLACIÓ I COMPROMÍS, CLAU PER A LA RENOVACIÓ DE L’ESGLÉSIA
Dues ponències molt lluminoses han desenvolupat el IV Simposi Marià el segon dissabte de novembre.al paranimf de l’Acadèmia Mariana, presidit per Maria Immaculada, la nostra Verge Blanca de l’Acadèmia, coincidint amb el 70è aniversari de la celebració a Lleida del seu patronat. El Bisbe Salvador ha obert el Simposi després de la pregària inicial del claretià P. Jaume Sidera: “unim-nos a Maria demanant a Déu la Saviesa que ens doni el sentit i el gust del bé en la contemplació i ens llenci a l’acció amb el compromís de ser cada dia com Ella allò que som.”
Ponència d’Angelina Prenafeta: “Hem de tenir la nostra particular Anunciació. El germà és sempre el sagrament del servei.”
La lleidatana Angelina Prenafeta ha desenvolupat la ponència “Contemplació” aprofundint en la realitat de Maria que és “com un tresor amagat que ens porta Jesús” tot pouant en les Sagrades Escriptures: “La Paraula de Déu prenia vida en ella. Marià esdevingué gràvida del Messies en el seu cor abans d’engendrar-lo en el seu si.” Endinsant-se en el misteri de l’Encarnació fruit de la reciprocitat de l’Amor de Déu amb l’humà “Maria va donar un Sí a Déu el primer dia de la Nova Creació”, revelant el sentit de la nostra existència: “Estem creats per l’Amor i per a l’amor”.
Al llarg de la seva intervenció la directora del Centre d’Orientació Familiar COF ha deixat clar que Maria visqué estretament unida a Jesús: “Anava coneixent el seu Fill i en el silenci de la fe unificava el què ja sabia per la Paraula.” La fe de Maria en Jesús obrà el miracle a les Noces de Canà: «Feu tot allò que Ell us digui». “Aquest és el seu testament espiritual”, ha reiterat.
La ponent ha atansat, emfàticament, el model de Maria “el patrimoni més gran de la humanitat” a les persones d’avui. “Tots tenim també la nostra particular Anunciació: «Alegra’t, el Senyor és amb tu». Aquest anunci fa possible la Visitació, el servei als altres: “El germà és sempre el sagrament del servei”, ha ressaltat l’Angelina apel·lant a ser-ne conscients. “Potser ara diu: «Fill meu, no tenen fe, els manca amor, misericòrdia…» Però ha insistit en deixar-nos acompanyar per Maria i ser una unitat de germans per construir la felicitat de la terra: "Segur que Jesús transformarà les nostres tines d’aigua en vi novell. És necessari refer el teixit esquinçat de la humanitat desfet per les forces del no-res. La humanitat espera la nostra resposta.”
L’oració mariana més antiga ha tancat una lliçó plena de ressonàncies poètiques i bíbliques, ben pràctiques per a tots nosaltres: ”Sota la vostra protecció ens refugiem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres súpliques en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.”
Ponència de Raysa Balbuena: l’autenticitat del testimoni de vida i de compromís, essent un “Mossèn Joan” per a la gent.
La ponència “Compromís” de la dominicana de dinou anys ha estat un relat de la seva vida jove marcada per l’experiència en el sofriment i compromesa amb els necessitats. Amb els records gairebé en l’oblit de les agressions patides durant la seva infantesa mentre vivia amb l’àvia al seu poble natal, lluny de la mare que havia emigrat a Espanya: ”Déu i el cervell m’han salvat. Anava a l’església per sortir de casa, del sofriment…”
Les dificultats van continuar a Espanya, on va arribar als 11 anys amb la seva germana per reunir-se amb la mare. “Els dos primers anys vaig estar a Madrid, patint les seqüeles del seu sofriment, no podia dormir, estava molt agressiva, patia bullying al meu Institut.” Ja a Lleida va malviure en diferents indrets, i també patí discriminació per ser de color, fins que Mossèn Joan Mora les acollí a l’Alberg Jericó durant gairebé un any: “Va ser un procés de maduració impactant que em va permetre conèixer molta gent que vivia en condicions pitjors que les meves.”
És en aquesta etapa que la Raysa va lliurar-se decididament als estudis i al voluntariat. Nous problemes amb la mare “que es va refugiar en la beguda” i amb els estudis la van portar a una crisi personal, que va superar-la gràcies a una beca dels salesians i un pis d’autonomia a la Bordeta. Amb tot, el curs no el va salvar i “a l’haver de repetir se’m capgirà el món, doncs perdia les beques i he hagut de treballar sense descans tot l’estiu per poder estalviar.”
Raysa ha centrat la seva ponència en destacar que les dificultats l’havien ajudat a descobrir Déu està amb ella i el sentit de la seva vida: “Déu ho ha permès per alguna cosa i li dono gràcies.” Ara viu amb una anciana dins del programa “Viure i conviure”, repeteix segon de Batxillerat, treballa amb nens, ha recuperat el voluntariat a Jericó i se sent feliç: “He descobert la meva vocació d’estudiar amb més força.” Sent la certesa de la fe i posa distància amb els companys que la qüestionen per creure: “No m’he de justificar per tenir fe.”
Tot reiterant la bondat i ajuda rebuda de Mossèn Joan Mora -“era un cor que acollia i ajudava tothom sense cap distinció”- i expressant el seu desig de ser com ell –“voldria ser un ‘Mossèn Joan’ per a la gent”, Raysa ha acabat la seva intervenció amb una cançó que expressa la confiança en el Senyor: “Te seguiré a donde me lleves, sin adelantarme, sin forzar el paso. Sabiamente ignorante, iré donde no sé. Puesto el corazón en tí, te seguiré.”
Intervenció musical d’Isidre Mercadé amb l’Ave Maria de Schubert com a cloenda
Les dues ponències han suscitat un ric i interessant col·loqui conduit pel Dr. Javier Terrado i unes conclusions del Simposi on s’ha posat en relleu l’autenticitat dels dos testimonis femenins que han tocat el cor de la trentena d’assistents: “Deixem-nos mirar per Déu, obrim de bat a bat les portes al seu amor. Que es reveli en el nostre gest, en el nostre cor…“
El Dr. Joan Viñas i Mn. Manel Mercadé, director de l’IREL, han clausurat el simposi que ens ha fet més conscients del desig de Maria per la humanitat: que puguem tenir la felicitat que ella va tenir escoltant el seu cor i escollint sempre l’amor. «Feu tot allò que Ell us digui»!
