La sortida de fi de curs dels agents de pastoral de les parròquies de la Mare de Déu del Carme, Sant Joan i Sant Pere s’ha organitzat, com en els darrers anys, conjuntament amb la parròquia del Pilar. Ha estat una jornada molt agradable de convivència en què s’han anat refermant els vincles d’amistat dels col•laboradors d’aquestes parròquies, a través d’una sèrie de visites culturals que han enriquit el nostre coneixement del territori, de la religiositat dels seus habitants i del seu art.
L’activitat central programada era la visita al Santuari del Sant Dubte d’Ivorra, situat en una petita població entre Cervera i Torà, que enguany celebra el Mil•lenari del Sant Dubte. Es tracta d’un important miracle eucarístic que tingué lloc l’any 1010. Bernat Oliver, rector de l’antiga parròquia de Santa Maria d’Ivorra l’any 1010, dubtà de la veracitat de la transubstanciació eucarística mentre celebrava missa i el calze vessà sang que tacà les tovalles i el corporal. Unes dones que filaven a la porta del temple van recollir la sang amb les estopes. El papa Sergi IV va atorgar al bisbe d’Urgell Sant Ermengol la butlla que autentificava el miracle.
L’actual santuari es va edificar el 1663 en el lloc on hi havia l’església primitiva. Aquí els mossens que ens acompanyaven, Mn. Joan Mora, Mn. Xavier Jauset i Mn. Josep Lluis Molet van concelebrar l’Eucaristia a l’altar major, presidit pel Crist del Sant Dubte, una escultura contemporània de Crist ressuscitat. Prèviament havíem visitat la nova església parroquial, dedicada a Sant Cugat, bastida el segle XI a l’interior del recinte emmurallat d’Ivorra. Aquí es conserven el retaule i el reliquiari, gòtics del s. XV, època en què el rei Alfons el Magnànim autoritzà la Confraria de Santa Maria d’Ivorra a donar difusió del miracle per tota la Corona d’Aragó.
La segona etapa del viatge era Cardona. Allí vam visitar l’església parroquial de Sant Miquel, situada al cap de dalt del carrer Escasany, en ple centre comercial de la vil•la. L’edifici gòtic del segle XIV també està dedicat a Sant Vicenç i a la cripta s’hi veneren les relíquies de Sant Celdoni i Sant Ermenter, El rector de la parròquia va explicar les circumstàncies de la construcció de l’església, així com de les obres d’art que s’hi conserven, especialment la Mare de Déu del Patrocini i els retaules de Santa Anna i de Santa Úrsula, obres gòtiques del segle XIV.
Després de dinar vam pujar fins al castell dels Cardona, una destacada família de la noblesa catalana. La imponent fortificació medieval dominava la vall del Cardener i controlava l’explotació de les salines de la Muntanya de Sal. Actualment està habilitat parcialment com a Parador de Turisme. Un claustre gòtic del segle XV enllaça el palau amb l’atri de la Col•legiata de Sant Vicenç, obra unitària del segle XI i de les més excelses del romànic llombard català.
Finalment, ens vam adreçar al Monestir de Sant Ramon Nonat, dedicat al sant mercedari del segle XII. Segons la tradició Ramon havia nascut al Portell, després de la cesària practicada al cos ja mort de la seva mare pel propi vescomte Ramon Folc I de Cardona, del qual era parent. Abans de dedicar-se a redimir captius Sant Ramon pasturava el bestiar pels camps de l’ermita de Sant Nicolau del Portell. Va morir al castell de Cardona, anant de camí cap a Roma per a ser investit cardenal. Conta la tradició que la seva fama de santedat va portar als Cardona i als habitants del Portell a disputar-se el seu cos sense vida. Una mula cega va arbitrar en el conflicte favor de l’ermita de Sant Nicolau, precedent del santuari que visitàvem, l’anomenat Escorial de la Segarra.
El frare mercedari que ens havia situat en l’origen del monestir va mostrar-nos, després, l’església i la capella de l’urna on es conservaven les restes del sant. Després ens va guiar pel claustre i per algunes dependències del monestir regentat per una comunitat de mercedaris. Són de destacar l’amplia col•lecció d’exvots pintats, des del segle XVII fins l’actualitat, i els magnífics cantorals de música gregoriana pròpia.
La bonança del temps i dels cors va presidir la jornada d’un viatge, curt però intens, que va enriquir-nos com a persones i com a cristians.
