La solemnitat del pòrtic de la Setmana Santa s’ha revestit per la tarda d’un lirisme profund i dramàtic. El grup TOAR ha unit novament art i sentiment a través d’un recital de poemes que ha tingut lloc a l’església del Carme. L’acte ha estat presentat per Mari Cruz Nevot. La primera part s’ha centrat en el poema de José Zorrilla “A buen juez mejor testigo, basat en la llegenda toledana del Cristo de la Vega.
A continuació, una selecció de disset poemes de Francesc Pané del seu llbre Hores d’olivera ha protagonitzat l’homenatge que el grup TOAR i la parroquia del Carme li dedicava. Mari Cruz Nevot ha llegit una ressenya biogràfica de l’escriptor, professor i polític ponentí. Natural de les Borges Blanques (1955), és llicenciat en filologia catalana i catedràtic d’ensenyament secundari en excedència. Cofundador i coeditor de la revista Nònius, coeditor de la revista L’Estrof i cofundador del grup poètic La Gralla i la Dalla. És autor de diverses obres de poesia i de prosa entre les quals figura Hores d’olivera. premi Miquel Martí i Pol de poesia. Ha estat secretari general del PSUC i president d’ICV a les Terres de Lleida, i membre de la Direcció Nacional d’aquest partit. Ha estat delegat sindical per CCOO, regidor i tinent d’alcalde de la Paeria i president de l’Institut Municipal d’Educació. Actualment es Diputat al Parlament de Catalunya per ICV.
Tot referint-se a Hores d’olivera i en paraules de Mossèn Ramon Prat, actual vicari general, extretes del pròleg que li va dedicar, Mari Cruz Nevot ha dit que el poemari és una reflexió simbòlica i contemplativa al voltant del sofriment humà en la seves múltiples manifestacions: físic, psíquic, social, espiritual… Seguint la passió de Jesús des de l’Hort de les Oliveres fins a la muntanya del Calvari, Francesc Pané fa una elaboració personal del Misteri de Crist com una expressió de l’amor i del dolor a la recerca del sentit de la vida. Ho fa a partir dels textos evangelis i dels Salms. La majoria dels poemes n’inclouen la referència concreta. Un dels poemes finals sense pròleg evangèlic posava en relleu,però, els sentiments de Jesús, el seu somni, el seu desig. Amb aquesta obra Pané defensa la necessitat de la cultura cristiana per afrontar el misteri de la vida i de la mort; només l’amor venç la mort
Enmig d’aplaudiments Francesc Pané ha agraït un a un als nou rapsodes: Mari Cruz Nevot, Marisol Lavin, Pepita Ruestes, Cristina Guallar, Joan Justribó, Carmelo Guallar, Albert Llorens i Alejandro Olmo; a Enric Castells, director del TOAR, qui li ha lliurat el llibre commemoratiu dels cinquanta anys del grup teatral; i a Lluís Climent, organista de la parròquia del Carme, que ha posat música de creació pròpia per a l’espectacle poètic. D’ell Pané n’ha fet elogi: és humil, silenciós, parla a través de les mans –i els peus- i n’ha reivindicat el reconeixement que mereix per la delicadesa i profunda cultura musical, de manera que la ciutat li retorni l’emoció que ell li dóna.
Francesc Pané també ha ressaltat en la seva intervenció la seva especial satisfacció per l’homenatge rebut, per la fe que es posava en la seva persona i sobretot en la seva obra, que ha estat presentada en diferents llocs de la ciutat, però mai tan esplèndidament com a la parròquia del Carme. Finalment ha expressat el seu agraïment a la parròquia del Carme per les activitats culturals i sobretot solidàries que s’hi realitzen. Mossèn Joan Mora, ha agraït a Francesc Pané la deferència i les paraules entranyables vers la parròquia del Carme, que considera com casa seva. Mossèn Joan li li ha lliurat un diploma emmarcat com a record material d’aquest agraïment de la parròquia i TOAR amb motiu d’aquest homenatge. En aquest sentit ens va emplaçar a tots a la representació de la Passió que el grup TOAR fa el Divendres Sant a l’església del Carme, de la qual Pané n’ha fet elogi.
Tot referint-se al missatge que traspua del poemari Hores d’olivera, Mossèn Joan Mora ha fet incidència a aquelles qüestions –la vida, la mort, el més enllà- que no es poden entendre sense la visió que Crist ha vingut a donar. Sobretot en el moment de l’agonia, on sentint-se abandonat del Pare li ho deixa tot a les seves mans: la seva realitat i la de la salvació del món. Això –afegí- va capgirar veritablement el curs de la història de la humanitat.
Menu
