La figura de Mossèn Joan va ser gran, tan gran que en el seu comiat va omplir la catedral de Lleida i també l’església de l’Assumpció del Pont de Suert, on tantes hores hi va passar.
Mossèn Joan va arribar al Pont de Suert a finals de l’any 1966. Era un noi jove, eixerit, com deien les àvies d’aleshores, a qui agradava estar amb els nens i jugar al futbol, tot i les dificultats de portar sotana.
Va anar creixent com a persona i com a capellà, alhora que anava casant els nostres pares, batejant-nos a nosaltres, formant part de la nostra infantesa, de la nostra joventut i de la nostra vida.
Trenta-cinc anys donen per a molt: moltes excursions, colònies, representacions de pastorets, tantes i tantes vivències al costat dels més joves. La seva vida ha estat una intensa història de solidaritat, visites a malalts, amb la porta sempre oberta a qui es quedava al carrer, fos quina fos l’hora del dia o de la nit, oberta al qui tenia un problema o a qui simplement necessitava un consell.
Va estar molt compromès també amb el manteniment del patrimoni: La Mola, l’Ermita del Remei, Rocamora, Santa Margalida, Viu de Llevata, l’Església Vella del Pont de Suert i tantes d’altres, on, a més de promoure’n la restauració, els paletes de la comarca trobaven en ell un incansable manobre.
Els darrers anys, des de la seva responsabilitat a la parròquia del Carme de Lleida i la seva atenció als immigrants, va promoure i portar endavant la Fundació Jericó, desenvolupant una grandíssima tasca social, donant aixopluc als més desemparats, tant en el cos com en l’esperit, facilitant un lloc per a dormir, un plat calent, etc., i un lloc on cadascú, fos quina fos la seva religió, pogués resar al seu Déu.
Ha estat un exemple d’entrega, de compromís, de vida intensa dedicada als altres. Ambaixador de la devoció a Sant Sebastià i cofundador d’aquesta festivitat a Lleida, on aquest any, en la seva quinzena edició, no va voler perdre l’oportunitat d’assistir al dinar i saludar tothom, un a un, com sempre, donant una darrera mostra de fermesa i de superació davant la seva malaltia.
Mossèn Joan forma ja part de la nostra història, una part inseparable de tots nosaltres, que el portarem per sempre en un lloc predilecte dels nostres cors.
Gràcies Mossèn per una vida dedicada als altres!
Alcalde del Pont de Suert
