Mossèn Joan Mora i Pedra, gran persona i model de bon cristià, nascut a Tragó de Noguera, poble abandonat al 1964 a causa de la construcció dels embassaments de Canelles i de Santa Anna, ha mort a Lleida el dia 11 de febrer als 74 anys, després d’una llarga malaltia.
Va cursar els estudis eclesiàstics i va ser ordenat prevere al Seminari de Lleida i des del 1966 fins el 2001 va ser el rector de la parròquia del Pont de Suert i de tots els pobles d’aquest municipi de l’Alta Ribagorça, d’alguns del Pallars Jussà i també va ser sacerdot a parròquies aragoneses d’Alta Ribagorça: Betesa, Buira, Santorens, Sirès, Soperuny, Aulet, Pallerol, Sopeira…
La tasca que va desenvolupar en aquests poblets de muntanya, juntament amb els seus companys mossèn Ezquerra, mossèn Jaume Pons, mossèn Antonio Abadias, mossèn Ramon Vila, mossèn Riu, mossèn Bravo, als quals més tard es va ajuntar el colombià mossèn Basilio i altres… va ser molt important: van fomentar la recuperació d’ermites oblidades -treballant com un més-, van reunir la joventut portant-los d’excursió a diversos indrets, entre ells el seu poble natal, al qual ell recordava amb nostàlgia, fomentaven grups de teatre entre la joventut dels diversos pobles, feien que els joves aprenguessin música, visitaven els malalts, van organitzar els campaments d’estiu a Aneto i Senet …
Mossèn Joan i els seus companys van crear la Romeria Comarcal de la Ribagorça allà als anys 1986, que encara funciona avui en dia, on totes les poblacions de la Ribagorça aragonesa i catalana es troben el primer dissabte de setembre per honorar la Mare de Déu,
També va ser mossèn Joan un promotor en recuperar obres d’art de l’Alta Ribagorça i va crear uun museu xic a l’Església Vella de l’Assumpció de Maria del Pont de Suert on s’exposen la Mare de Déu de la Mola del segle XII, i altres obres barroques i objectes litúrgics constituint la Col.lecció d’Art Sacre de l’Alta Ribagorça, procedents del Pont de Suert i d’algunes parròquies dels voltants. I així, amb la col·laboració d’altres persones com la Montse Macià, van fomentar les exposicions de Setmana Santa: Maria, Christus, Kirye, Sanctus…, que més tard s’exposarien a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Després del 2001 mossèn Joan va ser el rector de les parròquies de Sant Joan Baptista i de la Mare de Déu del Carme de Lleida, a part d’altres càrrecs, que va exercir. I destaca la seva ingent labor a la ciutat de Lleida perquè va ser l’emprenedor de la Fundació Jericó, que naix del voluntariat solidari del Carme, i esdevé un alberg i menjador al carrer Tallada per als més desfavorits i desprotegits de la nostra societat, va crear grups de repàs escolar per als nens sense recursos, grups de catequesi i oci per a joves… Es va convertir en un referent per a molts immigrants: equatorians, hondurenys, colombians, africans… , per a ells és el padre Juan, al qual li han demostrat el seu agraïment en moltes ocasions. L’Ajuntament de Lleida l’any 2016 li va concedir la Medalla de la Paeria a la Solidaritat, per la seva gran implicació social dins la Fundació Jericó a la ciutat de Lleida.
Així mateix va ser una persona conciliadora amb altres pensaments religiosos i va deixar l’església del Carme als germans ortodoxos, que no tenien temple a Lleida fins fa ben poc, per aquest motiu li van fer un acte de reconeixement a la seva generositat.
Recordarem el sacerdot devot de la Mare de Déu, el seu aspecte auster, amb la camisa gris i l’alçacolls blanc, seguidor de Sant Joan d’Àvila, senzill, solidari, generós, emprenedor, d’ampla rialla i veu agradable, sabia escoltar i ajudar les persones que ho necessitaven. i sobretot, les seves bones obres, espirituals i materials. On ell no hi arribava, trucava a les portes que l’obrien per aconseguir millorar la vida real de molta gent.
La cita que li van posar damunt del seu fèretre a una rotllana de tronc de fusta -com els que utilitzaven per posar el nom a les ermites- amb tres espigues plenes de gra, és ben bé un símbol del que ha estat la seva vida, fèrtil i rica, plena d’amor cap als altres, ajudant els més desprotegits i necessitats de la societat, deixant persones al càrrec de persones, pregant per un món millor: «Si el gra de blat cau a terra i mor, dona molt de fruit.» (Joan 12:24)
Glòria Francino Pinasa
Temps de Franja. Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó, 20 de febrer de 2018
https://tempsdefranja.org/a-fons/personatges/mossen-joan-in-memoriam/
