En el seu recorregut del Diumenge de Rams, el Pas de ‘La Somereta’ ha parat davant el temple parroquial de la Mare de Déu del Carme on han estat rebuts pel seu rector, Mossèn Joan Ramon Ezquerra, Cosme García, President de la Federació de Cases i Centres Regionals, i altres persones entre les quals hi havia familiars de Mossèn Joan Mora i els rapsodes del grup TOAR que a continuació farien el tradicional Recital poètic-musical de Setmana Santa.
El president de l’Associació Cultural de la Sagrada Família i Sant Cristòfol senyor Francisco Seijo i d’altres persones entre les que hi havia un grup de nens i nenes han pujat al temple i han fet una ofrena floral a la Mare de Déu. El pom de flors ha quedat dipositat als peus de la Mare de Déu del Castell, de Tragó de Noguera, el poble de Mossèn Joan Mora. Precisament, la foto del nostre mossèn recentment traspassat figurava junt amb la imatge de la Mare de Déu tan estimada perquè, tot seguit, es faria el Recital poètic en homenatge seu.
Ja a la porta principal del temple, i davant del Pas de la Somereta amb tots els Mossèn Joan Ramon ha pronunciat unes paraules d’agraïment per la deferència que han tingut en fer l’ofrena a la Mare de Déu al passar per davant de la parròquia. També ha felicitat cordialment a l’entitat per la seva vinculació vers la ciutadania i la seva vinculació amb la Passió de Jesús. A continuació, al toc de campana, els portants han continuat el seu recorregut fins l’avinguda Blondel per participar en la processó dels Dolors.
El Pas de ‘La Somereta’ és l’apel·latiu entranyable del Pas de ‘La Fugida a Egipte’ o segon dolor de la Mare de Déu, de l’antiga processó dels Dolors. L’actual és obra de l’escultor lleidatà Jaume Gort (1952) que recrea l’original de Joan Dalmau, cremat el 1936. ‘La Hermandad Cofradía de la Sagrada Familia y San Cristóbal de Chóferes de Lérida’, fundada el 1956, va recuperar aquest pas per a la processó de Setmana Santa fins a la seva extinció. Aleshores en va tenir cura Josep La-Rosa Sampedro i la seva família fins a la creació de l’Associació Cultural de la Sagrada Família i Sant Cristòfol, el 1995. El seu hàbit es negre amb la capa i caputxó d’or vell; el seu emblema és la creu morada i l’escut de Lleida.