Diumenge 21è de durant l’any, 22 d’agost 2010
Primera lectura (Is 66,18-21): Oracle del Senyor que deixa pressentir d’universalisme dels temps messiànics.
Segona lectura: (He 12,5-13): Déu us tracta com a fills.
Evangeli: (Lc 12, 32-48): Solament seran admesos al Regne els que es convertiran al Senyor.
Reflexió: “Senyor, són molts els qui se salven?”
El Senyor no respon directament a la pregunta. Vol que entenguem, que l’important no és saber quants se salven, sinó saber què hem de fer per a salvar-nos. Al cel no s’hi entra per càlculs matemàtics. El camí l’he de fer jo. Jo sóc el qui em jugo la vida.
1.- La salvació és universal. ”El seu amor per nosaltres és immens” (salm). El Senyor ofereix la salvació a tothom. “Vindrà gent d’Orient i d’Occident, del Nord i del Sud”. El Senyor ofereix la salvació a tothom. A nosaltres ens correspon obrir el cor, ser dòcils i acollidors de la seva gràcia.
No n’hi ha prou el portar el nom o l’etiqueta del cristià. Hi fins hi tot en anar a missa. “Nosaltres menjàvem i bevíem amb vós”. El Senyor respon: “No sé d’on sou”. Hem de ser cristians de veritat. Això vol dir lo de la “porta estreta”. Aquell que no posa obstacles a l’obra de Crist i adopta els sentiments de Crist, que ens fa més semblants a Ell, i ens fa passar per tot arreu fent el bé i estimant. Com diu la Mare Teresa: “que ningú no s’acosti a vosaltres, sense que se’n torni millor i més feliç”.
2.- Davant la salvació, no hem de viure la nostra vida amb el cor angoixat, amb por. NO seria una actitud cristiana pròpia d’un fill estimat de Déu.
Cert que hem d’intentar de viure la vida amb gran sentit de responsabilitat, perquè la salvació ha costat molt cara a Jesús, i amb això no s’hi por jugar. Però hem de viure la vida amb pau, amb una gran confiança i amb un esperit de fidelitat, perquè el Senyor ens estima.
Hem de viure el present, un instant darrere l’altre, perquè la vida està feta de moments presents i no pas de passats i de futurs. També el perdó, demanat i ofert, éstà en el projecte de la vida cristiana. És l’arma que ens reconcilia amb Déu i entre nosaltres, convençuts que allò que ens ha de salvar no són el nostres mèrits, sinó la misericòrdia de Déu, molt superior a les nostres mesquineses.
3.- Pregària.-
Feu, Senyor, que el remei, que ens ve del vostre amor misericordiós, ens ajudi a complaure-us en tot. (Oració de postcomunió)
