Mossèn Joan (Mora) ens ha deixat. No sóc una persona religiosa, però des del moment en el que el vaig conèixer i començar a tractar-lo en relació a la Fundació Jericó, no em vaig poder negar a res i sempre que em va demanar alguna gestió, vaig intentar reeixir. Si no ho hagués fet, no l’hauria pogut mirar a la cara. Aquella cara amb la qual els immigrants l’escoltaven i l’adoraven perquè molts cops ell feia l’impossible per ajudar-los, sense perdre mai el somriure, malgrat avançava la seva malaltia.
Però segur que glossar la seva tasca, ho veuria com un desaprofitament d’aquesta columna. Jericó, el seu gran projecte, és la qüestió que voldria que destaqués. Primer, recordant la infinitat de voluntaris que hi col•laboren i el gran nombre d’usuaris que hi passen cada dia i que l’estaran eternament agraïts. I segon, el mossèn estava preocupat pel futur de Jericó i esperava que totes les institucions que sempre hi han cregut i li han donat suport, ara no els deixin de banda. Seria un lleig al mossèn i un cop duríssim a les persones necessitades. La porta que ell va obrir, ja no es pot tancar, ans el contrari, cal fer-la més ampla perquè hi pugui acollir més gent, tanta com sigui possible. El seu exemple de solidaritat s’ha d’estendre com una taca d’oli. Confio que no el defraudareu.
Josep Ramon Ribé
Director de La Mañana
