Diumenge tercer d’Advent – cicle B
Som al tercer diumenge d’Advent, molt a prop ja del Nadal. Per això, en mig de l’austeritat que caracteritza l’Advent (ornaments morats, absència del Glòria…) s’anomena aquest diumenge, el diumenge de l’alegria:
Alegra’t Jerusalem, crida de goig…
Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte (de simpatia)
El motiu és clar:
- No són els motius “normals” que fan que la gent estigui contenta: que tot em va bé, que tinc salut, un bon sou…
- Els motius de l’alegria del cristià són més profunds (també s’alegra del sou, de la salut i de tantes coses que ens plauen… Quins són aquests motius?
- El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor… no veuràs mai més cap desastre. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res…
I és que,
- si tens dintre teu el Senyor,
- si el Senyor és a prop,
- si el Senyor ve a salvar-nos,
- si el Senyor ens estima a cadascú entranyablement, malgrat les nostres limitacions i pecats…
- què és allò que em pot fer por?, què em podrà prendre la pau?
Fins i tot si em falla el sou, el treball, la salut (que he de mirar que no em fallin i tant de bo que no fallin per ningú en aquests moments que estem vivint); però si em falla, jo tindré sempre la pau, perquè el Senyor és amb mi, el Senyor és a prop, i el seu nom és “Príncep de Pau”.
Tinguem confiança, germans. Déu és amb nosaltres. I ens en sortirem de totes les dificultats.
- Aquest és el motiu de la força del temps d’Advent.
- Aquest és el motiu de l’alegria del poble senzill, l’alegria dels sants, dels malalts, dels nens, dels pecadors, de tots els temps. Déu és amb nosaltres. Això vol dir “Emmanuel”; això vol dir “Jesús” Déu que ens salva.
Però nosaltres hi tenim quelcom a fer?
- És la pregunta dels qui escoltaven Joan, el Baptista. Fem-nos-la també nosaltres.
- El Senyor ve, per això estem contents; però què ens demana?
- Ens cal canviar alguna actitud? Podem romandre passius? Podem desentendre’ns del sofriment de tanta gent, que toca ja fons?
- Canviem el nostre cor. Canviem la direcció dels nostres ulls, que massa sovint miren només cap a dintre de nosaltres. Canviem la direcció del cor, i estimem de veritat. Canviem la direcció de les mans, i donem amb gran generositat als qui ho necessiten més que nosaltres.
- Aquest canvi de direcció, dels ulls, el cor i les mans val per a tothom.
Però no esperem simplement que ho facin els polítics, els economistes, els savis i els rics. Fem-ho nosaltres; i posarem així una base sòlida per a que els qui més poden i tenen missió de fer-ho, acabin fent-ho també.
Perquè així com l’alegria de que parlàvem s’encomana, també s’encomana la caritat. Ho estem veient. La quantitat de notícies que parlen d’aportacions a Càritas, de particulars, institucions, grups, ajuntaments, col·legis… és que la caritat s’encomana. La quantitat de voluntaris que s’està promovent a rel de la crisi, és que la caritat s’encomana.
Al costat d’aquests voluntaris, d’aquests que, fins i tot des de la seva pobresa saben compartir, hi és Déu. Recordem: Tens dintre teu el Senyor… Aquesta és la força que canviarà el nostre món.
Aquest és el motiu de la força i l’alegria del temps d’Advednt: Déu és amb nosaltres!
