Diumenge 32 ordinari – cicle A
No sempre ens toca la loteria
· No sempre trobem tot seguit el millor treball
· No sempre tenim salut
· No sempre ens en podem sortir de les dificultats
De vegades, això ens posa neguitosos, violents… No n’hi ha per a tant.
· En realitat totes aquestes coses, que no depenen de nosaltres, no són les que ens donen la felicitat (amb la loteria, treball, salut, i moltes altres coses… no acabem de trobar la pau)
En canvi -i això és una gran sort-
· el que més dóna la felicitat, el que ens pot omplir de pau, el que realment val….
· això és al nostre abast, tothom ho pot aconseguir.
Doncs què és això -que és a l’abast de tothom- i que és el secret de la felicitat?
La primera lectura l’anomena la saviesa
(i Jesús ens parlarà a l’Evangeli de les noies assenyades, que són les que entraran al regne, a la felicitat, al banquet de noces…)
"Una saviesa resplendent, que no s’acaba mai
· els qui l’estimen, la contemplen fàcilment,
· la troben tots els qui la busquen,
· ella mateixa es dóna a conèixer,
· generosament els surt a l’encontre en els camins,
· i ronda sempre buscant els qui se la mereixen.
· pensar-hi sempre ja és tenir l’enteniment madur…"
Aquesta saviesa, aquest seny, que porta al regne de Déu…
· és buscar sempre la veritat, per damunt de tot…
· és buscar el bé i fer-lo sempre…
· és ser conseqüent amb la pròpia fe…
….
és…..
En realitat… la saviesa, amb lletra gran, és Crist:
· conèixer-lo és la vida eterna
· estimar-lo val més que tots els avantatges del món.
· seguir-lo és viure sempre en la pau i la joia més gran. (Potser poc a poc llegir de nou la lectura)
· Per això, els més assenyats i savis han estat els sants.
· Per això, els més veritablement feliços han estat els sants.
· Aquesta és la saviesa que proposa Jesús en les Benaurances: feliços els pobres, els compassius, els nets de cor…
Conèixer, estimar i seguir Jesús…
· és la sort més gran, a l’abast de tothom,
· és la font de la felicitat temporal i eterna.
· Per això hem vingut, i venim cada diumenge, per adquirir aquesta saviesa.
Les noies assenyades són les que entraran al regne, a la felicitat, al banquet de noces.