Diumenge 20 ordinari – cicle A
L’homilia del diumenge ha de fer referència als textos litúrgics i a les nostres circumstàncies.
- Les nostres circumstàncies… ja ho sabem… portem penes, preocupacions… desitjos… pecats… limitacions…
- I sobre aquests circumstàncies… ve la Paraula de Déu, l’acció de Déu, el sagrament, l’amor de Déu.
L’oració avui (preciosa, caldria que la repasséssim sempre)
- “Oh Déu que prepareu bens invisibles per als qui us estimen,
- feu, doncs, que us estimem,
- perquè siguem dignes de les promeses, que superen tot el que podem desitjar.”
Si ens diguessin… "Demana i ho tindràs tot" , ens quedaríem curts? No. Faríem un llistat llarg.
Doncs Déu…. vol donar-nos més del que podem desitjar:
- Déu vol per a nosaltres la pau, l’harmonia de la família, una joventut sana….
- Déu vol la nostra salut, que prosperin els nostres afers, negocis…
- Déu vol la nostra felicitat. I ho vol més que nosaltres mateixos.
- Vol la nostra salvació i la de tot el món….
- Només cal que l’estimem.
- I en estimar-lo rebem ja el millor dels dons, que és ell mateix.
Direu que de vegades Déu no ens escolta.
Ho sembla. Com a l’evangeli d’avui.
- És que vol provar la nostra fe, confiança…., si de veritat ho volem.
- La salut d’aquella filla la volia més Jesús que no pas la mare
- La mare va ser humil, va insistir, va confiar: i Jesús curà la filla, de bona gana.
Déu ens estima del tot.
- I quan Déu estima no es tira mai enrere:
- Podrem oblidar-lo, podrem ofendre’l, podrem passar-ne…
- Ell seguirà estimant-nos, més encara…
- Ens ha donar la vida, ens ha cridat a la vida de fills pel baptisme, ens ha cridat a aquesta celebració…
- I no es tirarà mai enrere.
Donem-li, a canvi, el que Ell més espera:
- la nostra confiança,
- que sapiguem demanar-li amb fe, i amb la seguretat de rebre…
- Qui ens ha donat el seu fill, no ens podrà negar el seu Esperit i tot el que ens convé.
Sapiguem demanar amb fe i amb la seguretat de rebre…
