Un any més hem començat el temps d’estiu peregrinant a Lourdes, el santuari construït al voltant de la Gruta de Massiabelle, lloc de les aparicions de la Mare de Déu a Bernadette Sobirous entre febrer i juliol de 1858.
Molts lleidatans ens hem trobat allí el primer cap de setmana de juliol, majorment els de la peregrinació diocesana, organitzada per l’Hospitalitat de Lourdes i presidida pel Bisbe Salvador; i l’expedició organitzada des de la parròquia de la Mare de Déu del Carme, que ha compartit hotel amb la Llar de Jubilats de la Bordeta. Les setanta-dues persones del grup del Carme anàvem acompanyades per Mossèn Joan Ramon Ezquerra i Mossèn Amancio Chico, sacerdot espanyol a Veneçuela des de fa uns trenta-quatre anys.
Durant el trajecte hem parat a El Pont de Suert per oir Missa. Ja a Lourdes hem visitat les basíliques, la Gruta de Massabielle i la casa de Bernadette; hem participat en el Rosari de torxes, el Viacrucis, la Missa internacional i la processó dels malalts…
Un any més! Podríem pensar que ha estat una nova repetició d’una ruta i un destí ja ben familiars per moltes de les persones fidels a aquesta cita anual. Però no ha estat així. Any rere any, la peregrinació a Lourdes ens transporta a un lloc més llunyà i intangible que el propi santuari. Un lloc on tots ens sentim més germans i més units per presentar a la Mare de Déu tot allò que portem al cor. Enguany, més que mai, al cor de tots hi havia una pregària molt viva per Mossèn Joan.