EL VITRALL DEL CARME
A la façana de la Rambla hi ha una gran rosassa amb un vitrall de Josep Maria Bonet, que recrea l’escena de Sant Simó Stock rebent l’Escapulari de mans de la Mare de Déu del Carme. A més del seu valor artístic ajuda a recordar vivament el valor espiritual i els béns immensos que proporcionen els Sants Escapularis de la Verge del Carme (Full Parroquial, 9 octubre 1960). Va ser encarregat poc després de la inauguració del temple i el va sufragar la parròquia, amb donatius d’algunes famílies i de tots els fidels que hi van voler col•laborar. Es va beneir el dia 9 d’octubre de 1960.
L’ARTISTA I LA SEVA TÈCNICA
1.- Biografia de Josep Maria Bonet
2.- Procés de realització dels vitralls
El procés de realització dels vitralls es comença per la creació de un esbós. Aquesta és una etapa purament de creació artística. En la següent etapa s’amplia el projecte a mida natural. Sobre aquest dibuix es tracen les línies dels ploms, es divideix en els colors de vidre sobre el que es representarà cada part del dibuix. Un cop això és fet es calca aquest dibuix sobre una cartolina gruixuda. Cadascuna de les particions que s’han fet sobre el dibuix va numerada amb el tipus de vidre que s’haurà de tallar i amb la seva posició en el finestral. Aquesta cartolina gruixuda es retalla amb unes tisores especials que retallen el contorn de cada peça i en treuen el gruix que ocuparà el perfil del plom en el vitralls. Les cartolines retallades amb la forma de les peces és usada com a plantilla per a tallar cadascuna de les peces amb la corresponen mena de vidre. Atenent a la funció de cada peça en el vitrall i de la qualitat de la llum que rebrà el vitrall, un bon artesà serà capaç d’escollir el tipus de vidre correcte, textura, gruix, coloració…
Quan totes les peces són tallades es presenten sobre el dibuix a escala real. En aquest punt se solen apartar les peces que van pintades per a començar una altre etapa del procés de realització del vitrall.
Per a la pintura dels vidres s’usen generalment esmalts i grisalles que van cuites al foc. Són pigments metàl•lics que es couen a temperatures al voltant dels 650 ºC. És un procés lent i difícil. En un primer moment se solen perfilar els contorns del dibuix. Un cop feta aquesta primera cuita es continua treballant en el modelat de les formes i en l’aplicació de coloració amb esmalts.
Quan s’ha aconseguit pintar satisfactòriament tots els vidres es procedeix a emplomar les vidrieres. Sobre un taulell de fusta es van col•locant els vidres dins d’un perfil en H. Aquest procés es fa gradualment començant per un extrem i acabant per l’altre. Anant tallant les tires de plom i revestint les peces de vidre una a una. Fet això es continua el procés soldant els punts d’unió dels perfils en H amb una aliatge d’ estany plom. Aquest últim pas s’ha de realitzar per ambdós costats del vitrall.
Finalment s’emmassilla la vidriera fent servir una pasta espessa composta de massilla de vidrier que conferirà rigidesa i estanquitat al vitrall.
En la majoria de vitralls es sol lligar o soldar al vitrall varetes de reforç per tal d’evitar que el vitrall es corbi amb el temps i fer-lo molt més durador. Només resta l’instal•lació en el seu emplaçament.
El procediment del vitrall emplomat és molt antic, les primeres restes daten del segle VII i els vitralls conservats més antics conservats in situ daten del segle XII. El procediment pràcticament no ha canviat en els nou segles que han passat i continua sent paradoxalment una solució extraordinàriament efectiva de tancament i un camp pictòric peculiaríssim per als artistes.
Xavier Bonet i Casas
