I. El dia de l’Eucaristia: totes les lectures en parlen:
- L’anyell que degollaven el dia de Pasqua…
- figura d’aquest Anyell que esborra el pecat del món, ofert aquí avui…
- Sant Pau parla de la tradició que ha rebut -i que ell transmet-
- del que va fer Jesús.. l’últim sopar que volgué continuar per sempre.
- L’evangeli ens descriu el clima de l’últim sopar: d’humilitat i amor…
Aquí volia arribar: per entendre l’Eucaristia i rebre-la fructuosament… ens hem de moure en un clima d’humilitat i d’amor.
II. El motor de les paraules, gestos i vida de Jesús és l’Amor.
- Per amor ens ha creat… redimit… entregat a la mort lliurement.
- Per amor instituí l’Eucaristia: Preveient ja la seva mort, va voler anticipar-la,
- donant-se als seus deixebles sota les aparences de pa i vi…
- I per poder estar amb ells i amb nosaltres per sempre… instituí els sacerdots que renovin cada dia el sacrifici de Jesús…
Això és l’Eucaristia: el resum de tot l’amor de Déu…
- Tots els passos de la vida, mort i resurrecció de Jesús…
- renovats, tornats a viure, presents en cada eucaristia.
III. Per això hem de valorar tant
- és obrir-nos a l’amor de Jesús, deixar-nos xopar per la seva sang…
- que ens neteja, ens alimenta, ens cura…
La Missa , la comunió… és l’Amor de Déu "en acció" sobre cada u de nosaltres.- No ens estranyi mai la importància que dóna l’Església a
la Missa i a la necessitat de la comunió. - És el tresor… més gran… que ha rebut… per a nosaltres
- És el testament que ha rebut l’Església… del mateix Jesús: "Feu això…"
- Prenguem seriosament l’Eucaristia: l’assistència i el "clima"
IV. Disposicions? Només si estimem… podem rebre l’Eucaristia.
- Un amor que no és paraules.. sentiments solament…
- sinó amor real, pràctic… amb conseqüències en la vida.
- Amor a Déu.. vol dir viure en la seva amistat, gràcia de Déu…
- Relació filial que el pecat mortal trenca…
- però que està disposat a renovar pel sagrament de
la Reconciliació. - Només així… podem rebre fructuosament
la Comunió.
- Amor a Déu.. vol dir viure en la seva amistat, gràcia de Déu…
- Però estimar Déu no es pot fer sense estimar el proïsme.
- Aquest amor al proïsme…el signe que Jesús ha posat de que estimem Déu.
- "Mireu com s’estimen" deien dels primers cristians…
- I aquest amor els portava a "compartir" els seus bens…
- No hi havia necessitats… no perquè fossin rics
- sinó perquè ser deixeble de Jesús i no compartir-ho tot és impossible.
Nosaltres donem aquest signe…
- Quan nosaltres ens interessem pels de prop i pels de lluny… donem signe…
- Quan nosaltres sabem perdonar de cor…
- Quan en nosaltres és constant la pregària per la pau… i posem pau…
- Quan ens "couen" els problemes de
la Fam , de la misèria de 3/4 parts… - Quan sabem col·laborar a aquestes immenses necessitats… som signe.
La col·lecta d’avui per les necessitats de
"Mireu com s’estimen" deien dels primers cristians…
