Diumenge de Rams
Estem ja al final del camí de la quaresma. En la setmana santa de fa ja dos mil anys, van passar els esdeveniments més centrals de la història.
- Jesús, el Fill de Déu, i home com nosaltres va acceptar –per salvar-nos- la crucifixió i la mort, i va ressuscitar.
- Hem dit que “van passar” aquests esdeveniments.
- Això és veritat, i nosaltres els recordarem. Però no és tota la veritat:
- perquè aquests esdeveniments del “passat” es fan actuals, d’una manera misteriosa, però real, davant nostre, avui i aquí.
- Cada celebració de l’Eucaristia és l’actualització d’aquests misteris; sota les aparences de pa i de vi, Jesús s’ofereix per nosaltres, renovant la passió, mort i resurrecció.
Nosaltres, ara i aquí, participem activament en aquests esdeveniments. Caldrà que escollim conscientment la nostra actitud davant de Jesús. Fa dos mil anys foren diverses les persones que presenciaren i participaren en la passió de Jesús: els fariseus, el poble, els nens, Pere, Pilat, el lladre, Maria, els apòstols. Cal escollir. Podem assemblar-nos a uns o a altres. Cal examinar-hoi després escollir.
- L’enveja i el mal cor dels fariseus no van parar fins portar Jesús a la mort en creu.
- Molta gent del poble que potser el diumenge de Rams aclamaren Jesús com a rei, el divendres sant cridaven perquè el crucifiquessin. Lleugeresa, inconstància, covardia…
- Els nens, senzills, que se sentien estimats per Jesús, agitaven els rams i clamaven: Beneït el qui ve en nom del Senyor.
- Pere, l’apòstol Pere, va confiar massa en les seves forces: “Jo no t’abandonaré mai”. No va ser humil. Davant la dificultat va negar Jesús. I va haver de plorar amargament.
- Pilat va ser un covard. Per mantenir-se en el poder, per no crear-se problemes, i sabent que Jesús era innocent, va signar sentència de mort.
- També hi foren en la passió i mort de Jesús, Maria, la mare, el Cirineu, la Verònica, el bon lladre. La fortalesa i amor de Maria va encoratjar Jesús a tirar endavant fins al final. El Cirineu li va fer costat prenent la creu.
La Verònica , una dona valent i compassiva, li eixugà el rostre. El bon lladre va demanar perdó i obtingué el paradís. - També Jesús hi participà, protagonitzant els esdeveniments: va patir estimant, va morir perdonant. “Les seves ferides ens han salvat”. Per això va ressuscitar, i és la causa de la nostra resurrecció.
Que Jesús, que ens mira des de la creu, ens ajudi a escollir l’actitud a prendre durant aquesta setmana santa, que, en l’Eucaristia, actualitza aquests esdeveniments centrals de la nostra fe.
I no oblidem que l’actitud que prenguem amb Jesús s’ha de correspondre amb l’actitud que prenem amb els nostres germans. En cada un d’ells s’hi amaga Jesús.
Beneït el qui ve en nom del Senyor!
