Dins de la Novena de la Mare de Déu del Carme, la celebració del diumenge ha anat precedida pel res de les Vespres a la Mare de Déu i la imposició de l’escapulari, expressió de l’amor, confiança filial i d’imitació de Maria. El Bisbe Salvador ha presidit la cerimònia juntament amb Mossèn Joan i Mossèn Joan Ramon, després d’haver rebut l’escapulari personalment.
A continuació s’ha celebrat l’Eucaristia presidida pel Bisbe Salvador concelebrant amb els mossens de la parròquia. Els cants han estat interpretats per la Coral del Carme dirigida per Rosa Fabregat, amb l’acompanyament a l’orgue per Lluis Climent. En representació de la Paeria hi ha participat la regidora Marta Gispert.
El Bisbe Salvador ha iniciat l’homilia fent una reflexió al voltant de la festa de la Mare de Déu. “Que tinguem motius per a resar a la Mare de Déu del Carme, que està associada al Carmel i a la confiança, en el Senyor” i a la seva condició de Mare de la Misericòrdia, pel seu cor misericordiós que estima els seus fills, tot demanant que “la Verge del Carme ens acompanyi en el nostre peregrinar pel món per ser cada vegada més misericordiosos i a obrir el nostre cor al nostre proïsme.”
A continuació ha fet un comentari de la Paraula de Déu proclamada. La carta de sant Pau als cristians de Colosses resumeix tot allò que el Senyor és per a l’Església i el món, i per a la nostra pròpia vivència de la fe fins a l’encontre amb el nostre Pare Déu.
L’evangeli, amb la preciosa narració de la paràbola del Bon Samarità, és una expressió de “l’Any de la Misericòrdia i de l’Església samaritana a la que apel·la el Papa Francesc”. La pregunta -ingènua o maliciosa- que formula el lletrat a Jesús ‘Qui és el meu proïsme?’ dóna peu a Jesús a ressaltar el paper compassiu i misericordiós del samarità -estranger- i l’evasiu del sacerdot i el levita -els fills de la promesa, els cristians d’avui-. I l’incisiu ‘Fes tu el mateix’ que ens convida a comprendre que tots tenim necessitat de conversió.
“L’Església no és una ONG. No serveix de res la preparació, l’estudi, el silenci. La nostra fe ens manté atrapats al cor del Senyor i ens obliga a donar-li glòria i posar-lo al centre de la nostra vida, i ens demana que el posem com a centre d’atenció als nostres germans.”
Finalment, la primera lectura del Deuteronomi ha donat peu al Bisbe a fer una petició a la Mare de Déu: “Que no pensem que és impossible complir la Llei de Déu. No s’ha d’anar lluny. La tenim a prop, als nostres llavis, al nostre cor. Senyor, Ajuda’ns a pensar que lo teu no és una utopia i que nosaltres vulguem ajudar els altres, la família, els pares, fills, germans, en les persones properes que coneixem…” Tot apel·lant a la nostra consciència ha acabat dient: “El cristià, com a bon samarità, ha d’utilitzar el seu somriure, el seu temps i els seus diners per a compartir-ho. Qui estima els altres només amb paraules es queda sense sentiments. Hem d’anunciar a Jesucrist amb el nostre cor per a ser autèntics cristians. Que la Mare de Déu es ajudi sempre a seguir l’exemple del Bon Samarità que és Jesucrist per a anunciar-lo als altres.”
Com cada dia de la Novena, abans de finalitzar la celebració hem resat una oració a la Mare de Déu, la més antiga que es coneix, documentada l’any 250, gairebé dos-cents anys abans de la proclamació del dogma de la maternitat divina de Maria al Concili d’Efes (431):
“Sota el vostre mantell ens emparem,
Santa Mare de Déu.
Escolteu les nostres pregàries en tota tribulació
I aparteu-nos sempre dels perills,
Verge gloriosa i beneïda.”
El cant dels Goigs a la Mare de Déu del Carme ha posat punt i final a la celebració mariana d’aquest diumenge, dintre de la Novena del Carme.
